Les espècies són a la natura el que les cèl·lules al cos humà

S'ha desenvolupat un model matemàtic que recrea el comportament de l'ecosistema per observar la seua dinàmica i reaccions davant diverses situacions.

 

 

Les espècies són a l'ecosistema el que les cèl lules són al cos humà. Amb aquesta contundent i gràfica frase podem resumir l'estudi del CSIC publicat per la revista especialitzada "Journal of Theoretical Biology". En la investigació han participat Antonio Costa i José Ángel Capità, del departament de Matemàtiques de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M), i Jordi Bascompte, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Ells expliquen que el funcionament dels ecosistemes és similar al de l'ésser humà: està format per diferents tipus de cèl.lules que cooperen o competeixen per recursos, està colonitzat per bacteris que es desenvolupen amb altres organismes, i està envaït per virus que de vegades intervenen en els processos reguladors de l'ADN. En totes aquestes funcions trobem una similitud entre espècies i cèl lules.

 

La base de la qual parteixen els investigadors és que els ecosistemes més que un conjunt d'espècies són una entitat en si mateixos. Des d'aquest punt de vista podria ser beneficiós substituir una espècie amenaçada per una altra equivalent, i així que l'ecosistema no es veiés afectat. Es perdria una espècie? Si. Però es salvaria el tot, l'ecosistema.

 

{hwdvideoshare}id=11|width=|height={/hwdvideoshare}

 

En segon lloc es plantejen la relació entre espècies i ambient, ja que se suposa que són les primeres les que evolucionen per adaptar-se al segon. No obstant això, el paper de les espècies és molt més important del que creiem perquè són les que també interaccionen. Per exemple, l'ecosistema es forma tal i com va sent envaït per noves espècies,  i arriba un moment en el qual no admet més incorporacions però sí l'intercanvi d'elements. També es pot comprovar l'efecte "gran depredador", aquell que s'alimenta d'altres espècies i que actua com a regulador d'aquesta població. Si no hi és, aquestes espècies creixen tant que esgoten els seus recursos i van cap a l'extinció. 

 

La importància de l'elaboració d'un model matemàtic en l'estudi de la natura és la possibilitat d'introduir variants i poder contrastar diferents hipòtesis sobre la interacció de les espècies, ja que l'escala temporal evolutiva d'un ecosistema pot ser molt gran i requeriria dades recollides durant segles o mil·lennis per poder realitzar un estudi.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà