Posidonia, o com ser un bon segrestador de CO2

Junt amb altres plantes fanerògames marines del mediterrani, la Posidonia oceanica és capaç de fixar el CO2 atmosfèric disolt a l'aigua fins i tot de manera més eficaç que els mateixos boscos tropicals. Extenses praderies submarines prioritàries per a Europa en materia de conservació. 

Cada vegada més es fan patents les conseqüències del temut canvi climàtic que no sembla voler anar a cap lloc. A més, de l'augment generalitzat de les temperatures i el desglaç dels casquets polars, s'estan produint nombrosos desastres naturals, condicions extremes de sequera i plujes torrencials, que afecten seriosament als ecosistemes i la nostra qualitat de vida a pesar de les contínues mesures adoptades a nivell internacional.

 

Unes mesures que mai semblen suficient i que se centren principalment en reduir l'emissió de gasos contaminants i d'efecte hivernacle a l'atmósfera, segon les directrius que marca el Protocol de Kioto. Però sembla que hi ha  un altre factor molt important a la zona del mediterrani que fins ara havia passat desapercebut, el paper de les fanerògames marines que l'habiten com la Posidonia oceanica.

 

Un estudi recient de la IUCN assenyala que las vastes praderies sumergides d'aquestes plantes podrien haver retingut fins a un 89% del total de CO2 emitit pels los paisos mediterranis des de la Revolució Industrial, convertint-se en vertaders "sumideros" de carboni que superen en eficàcia als boscos tropicals. La Posidonia absorbeix el diòxid de carboni dissolt en l'agiua que queda sepultat en els seus sediments, reduïnt la presència del gas d'efecte hivernacle a l'atmosfera i contribuint així a la regulació del clima al planeta. 

 

La importància de les praderies

Si per alguna cosa es caracteritza el mar mediterrani és per la seua biodiversitat, resultat d'una gran varietat d'hàbitats i climes que soporta una peculiar trajectòria histórica. Milers d'espècies es resguarden, alimenten i reprodueixen en aquestes valuoses praderes formades per cinc espècies de fanerògames marines: Posidonia oceanica, que és endèmica del mediterrani, Cymodocea nodosa, Zostera marina i Zostera noltii, que també es troben a l'oceà atlàntic, i Halophila stipulaceae, una inmigrant lessepsiana que va arribar des del Mar Roig mitjançant el Canal de Suez.

 

POSIDONIA2

 

La Posidonia es la que desenvolupa un paper més important des del punt de vista ecològic, pel seu gran rang de distribució i la diversitat d'hàbitats d'elevada complexitat estructural que genera. A més, és un potent indicador de la qualitat de les aigües i desenvolupa un paper decisiu a la fixació i emmagatzematge del carboni.

 

No obstant això, totes elles, amb els seus nínxols ecològics diferents, són importants. Per exemple, Cymodocea i Z. noltii són espècies pioneres que faciliten la colonització de la Posidonia, quan aquesta ha sofrit algun tipus de regressió, i a l'hora d'alimentar-se Z. marina i Cymodocea són les preferides per les aus i els peixos. A més, produïxen grans quantitats d'oxigen i matèria orgànica, estabilitzen els fons marins, amortigüen el mar de fons i, al igual que manglars, marismes, dunes litorals i esculls, atenuen l'onatge i protegeixen la línia de costa.

 

La solució passa per la conservació

Des de fa unes dècades es ve observant un fenomen de regressió a les praderies de fanerògamas a causa de diferents pressions naturals i antròpiques a les quals es veuen sotmeses. La modificació de la línia de costa, la pesca d'arrossegament, l'abocament de residus, el desenvolupament d'activitats recreatives i les embarcacions turistíques són algunes de les seues principals amenaces. Però també cal destacar la pujada recent de les temperatures i la competència amb espècies exòtiques invasores com l'agressiva Caulerpa taxifolia, un alga tòxica per als animals marins que es reproduïx amb gran facilitat substituint a la Posidònia en aquells llocs on es veu més amenaçada.

 

CAULERPATOX

 

Per tot allò la Posidonia, com a espècie emblemàtica, és una espècie de flora protegida i les seues praderies s'han convertit en un dels hàbitats prioritaris a conservar per part de la Unió Europea.

 

El passat mes de maig es van celebrar a Màlaga les primeres jornades obertes sobre l'estat de les fanerògames al litoral espanyol. Es va destacar la exuberancia i vitalitat de les praderies de Posidonia de les illes balears, on es concentra més del 50%, seguida de la Comunitat Valenciana amb el 29% i en menor proporció de les costes andaluses i murcianes. Totes elles participen en el projecte POSIMED, la Xarxa Mediterrània de Control de la Posidonia oceanica, que treballa per millorar el coneixement i la conservació d'aquesta espècie en les nostres costes.

 

POSIDONIA4

 

També es van presentar els primers resultats del projecte LIFE+POSIDONIA ANDALUCÍA (2011-2013) en el qual, a més de diferents accions de conservació, s'està portant a terme una forta campanya de divulgació i sensibilització en la qual destaquen la seua intensa gira informativa per terra i mar, el festival Mares de Posidonia i l'exposició "Posidonia 100% Mediterrània".

 

En definitiva, un gran treball conjunt per les praderies marines que alimenten i cuiden del nostre estimat mediterrani i que mitiguen les repercussions del canvi climàtic.

 

Més informació:

www.iucn.org

www.posimed.org

www.lifeposidoniandalucia.es

Elisa Caballer

Llicenciada en biologia i ciències ambientals Tècnic de Cultura i Comunicació al Jardí Botànic de la Universitat de València

Mitjà