La memòria de les plantes

Els fitolits són minerals microscòpics presents en els teixits vegetals amb nombrosos usos que van des de l'arqueologia fins a la medicina forense però també s'investiga el seu ús com a matèria primera per a aplicacions nano-tecnològiques i com a embornal de carboni per afrontar el canvi climàtic. Des de quant sabem que existeixen? Com els usa la ciència? Quina informació ens donen? 

Les estructures minerals anomenades fitolits tenen escassos micròmetres de grandària però una gran varietat de formes i colors. Són un vestigi de plantes que van viure fa 40 milions d’anys i la planta els fabrica amb la sílice que absorbeix del sòl i romanen a pesar que la planta mora.

 

Tot va començar mentre torcaven la pols
Les propietats més significatives d’aquestes estructures minerals són la durabilitat i especificitat ja, degut a la gran variabilitat, permet conèixer les espècies a què van pertànyer. I és açò el que els fa de gran utilitat per a matèries que estudien el passat com l’arqueologia o la paleontologia. Els fitòlits, d'escassos micròmetres de longitud, són, de vegades, l'únic vestigi de plantes que van viure fa 40 milions d'anys. Fabricats amb la sílice absorbida l'aigua del sòl, llueixen tal gamma de formes que sovint permeten identificar una espècie concreta.

 

Phytolithe buliforme

Fitolit. Imatge de Wikipedia

 

Però, des de quan sabem que existeixen? Abans que Charles Darwin a bord del Beagle albirés els pinsans que inspirarien la selecció natural ja havia encunyat el mot fitolit, paraula que deriva del grec (phyto, planta, i lithos, pedra) i que havia llançat a perdre molt dels instruments òptics que portaven al vaixell de l’expedició. En arribar a Cabo Verde, el naturalista va notar un polsim en suspensió que va inutilitzar part del seu material de treball i, mogut per la seua incansable curiositat, va haver d’investigar-lo. I així, va recollir en un flascó una mostra d’aquesta pols que havia estat tamisada per la vela de l’embarcació. El seu col·lega Lyell va fer el mateix uns kilòmetres més a nord i el professor Ehrenberg va fer l’estudi adient amb què va concloure que aquella pols estava formada per estructures silíciques vegetals i que en poc més de 4 mostres havia trobat més de 60 models diferents.

 

e9b0f857826ab994b1b1904c051bbf59 M

Article recomanat: La profecia de Darwin 

 

Hui dia sabem que la producció de fitòlits està controlada genèticament i comença quan les arrels absorbeixen àcid mono-silícic (Si(OH)4) i aigua. Així, les plantes bomben l’aigua i els minerals des de les arrels a la resta del vegetal i diposita l'àcid mono-silícic pel camí. El mineral adopta la forma dels teixits circumdants donant lloc a motlles microscòpics. Estan compostos per diòxid de silici (SiO2), aigua, carboni orgànic i quantitats ínfimes d'altres elements, com alumini, ferro, magnesi, manganès, fòsfor, coure i nitrogen.

 

Un projecte amb fitòlits
Hi ha fitolits de color marró clar fins al marró fosc i fins i tot alguns són transparents i propis de quasi tot tipus de plantes per això se solen trobar en ambients ben diversos. I aquest és el cas de la Patagona: fa més de 49 milions d'anys gaudia d'un clima molt més càlid i humit i estava coberta per boscos densos que deixaren lloc de forma fluctuant al desert actual.

 

ING 19071 07277

Patagona 

 

Regan Dunn i Caroline Strömberg, de la Universidad de Washington, en Seattle, Richard Madden, de la Universidad de Chicago, Matthew Khon, de la Universidad Pública de Boise, en los Estados Unidos, i Alfredo Carlini, de la Universidad Nacional de La Plata y el Conicet, en Argentina són els autors de l’article que va aparèixer en la revista Science i que pots consultar.

 

Un equip de científics dels Estats Units i l'Argentina van desenvolupar un mètode que permet reconstruir la vegetació de milions d'anys enrere. Ho van provar en analitzar restes vegetals que estaven a la Patagona argentina i van poder esbrinar com eren els seus ambients durant l'Era Cenozoica.


La nova eina per reconstruir el passat de la vegetació també podria usar-se per estimar qüestions del futur com el canvi climàtic. L'estructura de la vegetació està vinculada a altres factors, que van des de la humitat del sòl al clima global. Els fitolits permeten quantificar la resposta de comunitats de plantes i animals als canvis climàtics del passat.

 

Els neandertals segons el fitolits
L’estudi d’aquestes estructures minerals presents en les plantes va demostrar la teoria segons la qual els neandertals no consumien únicament carn. Els microfòssils vegetals atrapats en les dents fòssils de neandertals del nord d'Europa i l'Iraq van demostrar que aquests homínids cuinaven de forma regular i consumien una varietat de plantes disponibles en el seu entorn. Algunes encara formen part de la nostra dieta com els dàtils de palmeres els llegums i llavors de gramínies.

 

datils

Article recomanat: Una de dàtils!

 

No obstant això, els investigadors van identificar una canvis en les estructures del midó de les llavors que podia explicar-se a través de la cocció. És a dir, els neandertals transformaven les plantes per convertir-les en aliments més digeribles. Com pots veure, el fitolits són el testimoni de moltíssimes fites passades i les plantes de hui deixaran també moltíssima informació als humans futurs. Interessant, no? 

Espores

Redacció d'Espores, la veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València 



Nota legal de Revista Espores:

Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.