Joves promeses de la ciència

D'entre milers de participants, "La vida oculta de l'aigua" de tres estudiants espanyols de Logronyo (La Rioja) ha sigut un dels projectes guanyadors de Google Science Fair 2012. Un concurs internacional de ciència per a adolescents de tot el món on es plantegen propostes innovadores en el camp de la medicina, el medi ambient i la tecnologia.

Què es necessita per a ser un bon científic? No fa falta ser el més intel·ligent o el primer de la classe per a aconseguir-ho, tots portem un petit científic dins, només cal tenir ganes de canviar el món i no rendir-se en l'intent.

 

En aquest context l'empresa tecnològica Google celebrava aquest mes de juliol la seua Fira de Ciències 2012 (Google Science Fair), un concurs per a adolescents de tot el món que pretén despertar la curiositat i la creativitat als més joves, perquè la ciència és vital per al desenvolupament de tot el que coneixem i ells, el nostre futur, són els que poden fer d'aquest món un lloc millor.

 

Per a concursar només era necessari disposar de connexió a internet i plantejar una pregunta que havien d'intentar respondre a través del mètode científic. El resultat, més de 5.000 participants de més de 100 països, d'entre els quals han eixit vencedors tres joves espanyols, en la categoria de 15 a 16 anys, amb un projecte per a conèixer la vida microscòpica en les aigües dolces.

 

GOOGLE3

 

Tenint en compte que la vida a la Terra va sorgir en l'aigua fa més de 3.000 milions d'anys, Iván Hervías, Marcos Ochoa i Sergio Pascual, es van preguntar: quina classe de vida existeix avui dia en l'aigua?. Per a descobrir-ho, aquests estudiants logronyesos de quart de secundària han estat durant quasi quatre anys, i principalment en el seu temps lliure, prenent mostres en diferents tipus d'hàbitats aquàtics entorn de la vall de l'Ebre. Tot un univers paral·lel i diminut que han catalogat a través una base de dades amb fotografies i vídeos que está disponible online i de forma gratuïta.

 

GOOGLE2

 

Però el més important és que, basant-se en la qualitat de “bioindicadors” que posseeixen alguns d'aquests microrganismes, han aconseguit establir quatre categories de qualitat de les aigües en funció de la presència de determinats bacteris, cianobacteris, protozous o algues microscòpiques. Un bon mètode de classificació que al costat d'uns altres com el del QBR, per a avaluar el grau de conservació de la vegetació de ribera, servirà per a conèixer millor l'estat dels nostres rius.

Altres premiats

En les altres categories, la de 13 a 14 anys i la de 17 a 18 anys, els guanyadors han sigut dos joves nord-americans, John Kohn i Brittany Wenger respectivament. John, ha desenvolupat un dispositiu per a persones sordes que converteix el so en vibracions tàctils, perquè puguen gaudir millor de la música entre altres coses. Mentre que Brittany, guanyadora a més del premi principal, ha sorprès a tots amb la seua aplicació del “núvol” en la medicina, a través d'una base de dades que farà més senzill el diagnòstic del càncer de mama.

A més, s'ha lliurat el premi especial “Ciència en acció” (Science in Action) a aquell projecte que desenvolupara una solució social, mediambiental, ètica o sanitària que proposara un canvi viable en la vida de les persones. El premi ha recaigut als sud-africans Sakhiwe Shongwe i Bonkhe Mahlalela, dos joves de Swazilàndia que han desenvolupat un sistema hidropònic simplificat, barat i ecològic per a produir aliments. Un fet important tenint en compte que el país importa més del 80% de les seues verdures i que el 69% de la població viu per sota del llindar de la pobresa.

 

{hwdvideoshare}id=40|width=|height={/hwdvideoshare}

 

Utilitzant la matèria orgànica de desfets locals amb diferents nutrients com a mitjà de cultiu i reutilitzant caixes de cartó com a contenidors, han desenvolupat aquest sistema amb el qual les famílies podran produir el seu propi aliment, en àrees relativament xicotetes i altament productives. A més, d'aquesta manera s'eviten les problemes derivats de la recurrents sequeres i la falta de fertilitat del sòl que tenen els agricultors. Una bona iniciativa que ajudarà a solucionar els problemes d'escassetat d'aliments en aquesta zona.

Pel que fa a les plantes

Demència, addicció a les drogues, aplicacions tecnològiques… moltes han sigut les temàtiques plantejades en les diferents disciplines de la ciència, però volem ressaltar l'interès mostrat pel medi ambient i especialment per les plantes. Des d'Amèrica del Nord plantegen la possibilitat d'eliminar els perclorats acumulats en el sòl, com a conseqüència dels viatges espacials, a través dels girasols, o els nous herbicides naturals enfront dels agressius d'origen químic.

 

{hwdvideoshare}id=41|width=|height={/hwdvideoshare}

 

Des d'Àsia proposen la substitució de tints artificials per llavors de Biza, sistemes més eficients per a regar les plantes o plantacions verticals en multinivells per a millorar el rendiment dels cultius. Però també noves aplicacions vegetals per a combatre el càncer de colon i generar energia a partir dels cloroplasts. Ja des d'Europa, concretament des de Polònia, suggereixen la utilització de la força centrífuga per a fer créixer les plantes en absència de gravetat, qüestió important per a la subsistència dels astronautes en els futurs viatges a Mart. I des d'Espanya, investiguen la capacitat de les plantes per a regular la temperatura en els nostres habitatges i la influència de les ones sonores en el desenvolupament vegetal.

GOOGLE5

 

Ments joves i inquietes de tot el món han estat premiades amb diferents beques, pràctiques i experiències personals, perquè seguisquen somiant i puguen desenvolupar les seues capacitats com a científics. Perquè com va dir Einstein, “als moments de crisis la imaginació és més important que el coneixement”.

Elisa Caballer

Llicenciada en biologia i ciències ambientals Tècnic de Cultura i Comunicació al Jardí Botànic de la Universitat de València

Mitjà