L'edat de la curiositat?

El passat dimarts, la sala Darwin de la Facultat de Farmàcia va acollir una de les xerrades sobre temes d'interès científic i d'actualitat que la Nau Gran ofereix als seus alumnes.

La Nau Gran és una extensió de la Universitat de València que permet als majors de 55 anys formar-se en diferents aspectes, tant científics com tecnològics, lingüístics o socials. Amb més d'una dècada d'existència, aquest servei està, hui dia, tot un èxit i en procés de creixement. La seua oferta acadèmica no s'ajusta a la dels plans d'estudis oficials sinó que està formada per itineraris amb assignatures de caràcter introductori, altres troncals i algunes optatives. Si us interessa, podeu informar-vos fent clic ací.

 

Bloc la nau

Fes clic a la imatge per visitar el bloc d'Amics de la Nau Grau


Xerrades per a tots els públics
La sala de conferències estava plena i no és estrany posat que els dos ponents són divulgadors molt actius. En primer lloc, va parlar el Doctor en Física Alberto Aparici qui ens va explicar de què va el Premi Nobel de Medicina d'aquest any. El seu nom potser us sone del programa d'Onda Cero titulat La Brújula de la Ciencia, que emet els divendres per la vesprada i que us convidem a escoltar de camí a casa des de la feina o just abans d'anar a per eixa merescuda cervesa de divendres.


A pesar que la xerrada del Doctor en Física va estar molt interessant, no té massa cabuda en Espores per això, si parla del tema en el seu programa us farem aplegar el podcast a través de les xarxes socials. No volem que us quedeu sense saber com el nostre cervell codifica la posició en l'espai!


El ponent principal de la vesprada divulgativa del dimarts va estar José Miguel Mulet, nascut a Dènia, investigador de la Universitat Politècnica de València i molt actiu a les xarxes socials com va dir la revista Mètode al seu rànquing. L'autor del llibre Comer sin miedo, ha estat tot un èxit en vendes i en traducció a altres idiomes, fins i tot al xinès.

 

TWITTER

Imatge de capçalera de l'article de Mètode La #ciencia en Twitter. Fes clic en la imatge per llegir l'article complet


A pesar que el seu treball d'investigació es basa en la modificació genètica de plantes conreades per aconseguir una major tolerància al fred i a la sequera, Mulet no va parlar de transgènics ja que el cicle de conferències inclou el investigador José Pío Beltrán que dedicarà la xerrada a aquest tema. Les seues paraules van gravitar en torn als productes naturals i les pors alimentàries, de què parla extensament als seus dos llibres.


Menjar amb o sense por?
El investigador va començar la seua conferència amb una reflexió, hi ha raons per tindre por del que mengem? Actualment, 1000 milions de persones passen fam al món i a Espanya, fins ben passada la postguerra, també s'en patia. Hui dia, 6000 milions de persones poden menjar a diari, millor o pitjor, i perquè açò siga possible han estat necessàries unes quantes revolucions alimentàries.


Fa 10000 anys la domesticació de plantes i animals va suposar el pas del Paleolític al Neolític gràcies a la selecció genètica artificial. I van haver de passar molt anys fins que Thomas Malthus, de qui diu amb humor que va ser un malastruc, vaticinara un creixement exponencial de la població humana mundial i un augment aritmètic dels recursos amb un resultat més que evident, l'anomenada catàstrofe Malthusiana. Però les seues prediccions fallaren gràcies al premi Nobel de la Pau Norman Borlaug, un enginyer agrònom i millorador genètic que va aconseguir varietats conreadisses noves que van permetre duplicar la producció mundial d'aliments. La tercera d'aquestes revolucions és deguda als transgènics, però com ja hem dit, deixa el tema per a José Pío Beltrán, investigador del CSIC que ja va participar al cicle de conferències de la nostra campanya divulgativa de 2014, El Valor de les Llavors.

 

foexpo

 José Pío Beltrán al Parc Científic de la Universitat de València


I la nostra salut?
Per a contestar aquesta pregunta el denier usa les dades de l'esperança de vida al llarg de l'últim segle. En 1900 era de 35 anys mentre que als anys 90 la gent vivia uns 79 anys, sense tenir en compte les dades de mortalitat infantil. Les principals causes de mort en l'actualitat són la diabetis, el càncer i els accident cardiovasculars; curiosament, morim per excés d'alimentació. En l'any 1986 la falta d'higiene alimentària provocava 6000 morts a l'any, xifres que quasi s'han reduït a zero.


El menjar és ara més segur que mai i a més, és assequible però el pànic informatiu que patim no ens ajuda a viure i menjar sense por: grip aviar, vaques boges, carn de cavall en les hamburgueses... Crisi que alerten i que misteriosament desapareixen. Aquesta indústria ha de complir amb una normativa molt severa que permet la seguretat alimentària. Però els aliments no sols han de ser segurs, han de semblar-ho perquè la gent els consumim amb tranquil.litat.

 

naukas

 Fes clic a la imatge i visita Tomates con genes, el bloc de Mulet

 

Recull mots que no volem ni veure a les etiquetes del que mengem: artificial, química, colorantes y conservantes, tecnología. I altres que busquem com sinòmims de qualitat: natural, tradicional, abuela i sin conservantes ni colorantes. Darrere d'ambdues llistes no hi ha més que un profund desconeixement i per això ens recorda que tot el que mengem, tot el que ens envolta i tot el que són és química. A més, comenta amb humor que "Més val conservant en mà que salmonel.la volant".

 

 arroz-fesols

"Cap membre de l'Europa occidental civilitzada reconeix que la seua iaia cuine mal", va dir Mulet. Imatge de www.lovevalencia.com


Mulet ens recorda que una dieta mediterrània equilibrada i variada sobre una persona sana pot aportar-nos tots els nutrients que necessitem, per molt que a les farmàcies ens diguen el contrari i intenten vendre'ns suplements de tot tipus.


Aleshores, a què tenim por?
De transgènics i pesticides. Aplegats a aquest punt, critica durament la importació de fruites de Marroc, on està permès l'ús de pesticides que estan prohibits a Espanya. Açò comporta despeses als agricultor del nostre país que es veuen obligats a usar productes molt més cars per garantir la seguretat que la llei estableix, mentre no es prohibeix l'entrada de productes estrangers que, en no patir les mateixes exigències, són molt més barats i fan que la llei perda el sentit.

 

L'investigador expressa la seua preocupació per les micotoxines, substàncies que poden ser especialment perilloses per a les dones embarassades i els nivells permesos de les quals s'estan incrementant. Distint és el missatge que ens transmet pel que fa a les substàncies de què es diu que són cancerígenes i ho il•lustra amb el cafè, un producte que conté més de 20 substàncies cancerígenes, però les dosi i el comportament d'eixes substàncies en el nostre metabolisme no fan d'ell cap perill.


Una vesprada carregada de ciència i un ventall reconfortant d'edats al públic perquè la curiositat no entén de dates de naixement. Com diu Mulet: "Si l'educació és cara, prova amb la ignorància"

 

Imatge de capçalera de FlickR

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.