Investigar per a la societat

Històricament, al Jardí Botànic de la Universitat de València la investigació s'ha orientat a resoldre les necessitats de coneixement sobre les plantes que plantejava la societat valenciana. Unes necessitats que han anat canviant.

Des de fa més de 20 anys el Jardí Botànic de la UV és un centre on es desenvolupen les activitats docents i investigadores pròpies d'una institució universitària. Al llarg d'aquest temps tant la docència com la investigació, sempre a l'àmbit de les plantes, s'han orientat cap aquells reptes de coneixement que s'anaven plantejant a la societat valenciana que l'acollia.

 

INVESTIGACION1

 

A mitjan segle XIX el Jardí Botànic es dedicà a l'experimentació en agricultura. Va ser la via d'entrada a València de cultius com els cacauets, la soja o la batata, i de productes agraris com els fertilitzants de guano. Durant el segle XX els estudis s'orientaren al coneixement de la flora valenciana i al Jardí residí la Càtedra de Botà nica de la Universitat de València.

 

El final del segle XX ha estat marcat per la crisi de la Biodiversitat. Als últims anys s'ha produït la pèrdua d'espècies a una velocitat no coneguda des de fa 200 milions d'anys, estem en allò que ja s'anomena la Sexta Extinció, amb conseqüències irreversibles. Els governs de tot el món reunits al 1992 a la Conferència de Rio de Janeiro subscrigueren el Conveni de la Diversitat Biològica i demanaren als investigadors que trobaren solucions per a detenir l'extinció massiva d'espècies, una de les majors amenaces per a la vida del planeta.

 

Noves instal·lacions

La restauració del Jardí Botànic de la Universitat de València finalitzà al 1992 i, tal volta per aquest motiu, inicià la seua nova marxa amb un ferm compromís de treball per la conservació vegetal. En aquest moment es constitueix el banc de germoplasma, on es començaren a conservar llavors de les espècies més amenaçades de la flora valenciana, i s'inicien els primers projectes d'investigació orientats a la conservació d'aquestes espècies al seu hàbitat natural, una activitat que fou possible pel recolzament de la Generalitat Valenciana.

 

INVESTIGACION2

INVESTIGACION3

Quant a l'edifici d'investigació del Botànic, inaugurat a l'any 2000, permeté consolidar l'activitat investigadora del Jardí i el desenvolupament de diverses línies d'estudi principalment orientades cap a la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora valenciana. Allí es reuneixen els investigadors de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV especialitzats en conservació vegetal. Es dediquen a diferents camps d l'estudi botànic, des de la biologia moleculars fins a l'estudi de paisatge, formant un grup multidisciplinar d'investigació que aborda des de diferents punts de vista l'estudi de les espècies en perill d'extinció i proposa solucions per a evitar la seua desaparició.

 

Línies d'investigació

La investigació en conservació vegetal del Jardí s'organitza en diferents laboratoris especialitzats que orienten de mode complementari l'estudi dels problemes que amenacen a les plantes. Per exemple, en el cas de la biologia molecular es busquen marcadors genètics que permeten avaluar la diversitat de les poblacions i detectar el risc d'empobriment genètic que podria portar-les a la desaparició.

 

INVESTIGACION5

 

Al camp de la biosistemàtica els investigadors treballen en biologia reproductiva per a detectar problemes de escassetat de pol·linitzadors o depressió per endogàmia, i al laboratori de germoplasma s'estudia l'envelliment i les condicions de germinació de llavors i espores, per establir el protocol més eficient per a la seua conservació i la recuperació de poblacions.

 

INVESTIGACION4

 

També hi ha espai per a l'anatomia vegetal, buscant en l'estructura interna de les plantes indicadors d'estrès ocasionats pel canvi climàtic o l'acció de l'ozó atmosfèric. I els encarregats de la corologia presten atenció a la distribució de les plantes i al desenvolupament de flores territorials, destacant en cada cas la importància de les espècies rares o amenaçades. Per últim, els fitosociòlegs realitzen estudis de cartografia de la vegetació per a localitzar els hàbitats prioritaris i establir les zones d'elevat valor botànic que deuen ser conservades.

 

INVESTIGACION6

 

Més recentment s'han obert altres línies d'investigació relacionades amb l'evolució de de la flora mediterrània, la detecció del frau alimentari, i l'estudi de les propietats i ús de les plantes medicinals.

 

Una activitat investigadora que requereix un gran aportació econòmica, i que en aquest cas ve de les convocatòries públiques de projectes d'investigació: europees, nacionals, autonòmiques o de la pròpia Universitat de València. A més, també s'han realitzat contractes amb empreses privades o entitats públiques per abordar estudis concrets de caràcter més aplicat.

Jaime Güemes

Conservador del Jardí Botànic i professor de la Universitat de València. Doctor en Ciències Biològiques

Mitjà