Fracking, una nova polèmica energètica

Aquest mètode d'extracció de gas a través de la fracturació hidràulica del sòl vol obrir-se un lloc al nostre país. Un altra manera d'exprimir el nostre planeta amb seriosos problemes per a la salut i mediambientals, o una alternativa a l'explotació del petroli que crearà noves oportunitats laborals? Indaguem més en aquest nou tipus de tecnologia energètica

L'escassetat de petroli està obligant al nostre món a cercar noves formes d'obtenció d'energia, però abans de canviar cap a models energètics més sostenibles alguns semblen obcecats en trobar noves formes d'extracció dels combustibles fòssils que es troben amagats a les profunditats del nostre planeta. És el cas del gas natural, una alternativa que a priori sembla menys perjudicial que l'explotació del petroli però que també té nombroses conseqüències ambientals, tant per la seua combustió que afavoreix l'efecte hivernacle com per la seua extracció, amb noves tecnologies com el polèmic fracking del que EUA s'ha convertit en el seu principal defensor.

 

fracking1

 

Aquest tècnica, que extrau el gas natural de jaciments no convencionals com per exemple l'acumulat en els porus i fissures de certes roques sedimentàries estratificades de gra fi, és el nou objectiu de moltes empreses nord-americanes de gas natural que viatgen pel món cercant nous països on desenvolupar aquest tipus d'explotacions energètiques. Prometen treball i una energia independent del petroli, no obstant açò s'obvien altres aspectes com que es tracta d'una tècnica nociva per a la salut i per al medi ambient, i d'una alternativa a molt curt termini. En el nostre país, la polèmica sobre aquest tema no ha fet més que començar.

 

Fracturació hidràulica, característiques i situació actual en el món
Habitualment, el gas natural està atrapat en borses de roca porosa a molta pressió. Unes borses que solen estar a uns pocs centenars de metres sota terra, pel que és relativament fàcil extraure el gas. N'hi ha prou amb perforar fins la profunditat de la borsa, punxar-la i deixar que el gas fluïsca cap amunt per la diferència de pressió. A aquest tipus de gasos els denominem gasos convencionals però també estan els no convencionals, que es caracteritzen per estar localitzats a roques de baixa porositat i permeabilitat, i en molta menys concentració, dificultant així  la seua extracció.

 

FRACKING_planta

 

Normalment, aquest tipus de borses de gas es troben en la pissarra. Atès que aquest material té una permeabilitat molt baixa, el gas està distribuït en petits porus o bambolles, moltes vegades microscòpiques i no connectades entre si. Per tant, és necessari trencar les capes de pissarra per a aconseguir reunir el gas i que fluïsca cap a la superfície per a ser arreplegat. Per a allò s'utilitza la tècnica coneguda com fracturació hidràulica (fracking en anglès) que perfora i injecta aigua a pressió al sòl per fracturar i fer eixir el gas.

 

Primer es perfora verticalment fins a la capa de pissarra i es col·loca un tub d'acer amb un recobriment de ciment per a protegir els aqüífers dels additius químics que posteriorment s'afigen. Una vegada s'arriba a la pissarra la perforació es torna horitzontal, estenent-se al voltant d'uns 1-3 km de superficie. Després, s'utilitzen explosius per a provocar xicotetes fractures on s'injecten per etapes milers de tones d'aigua a molta pressió, barrejats amb arena i additius químics. L'aigua, fractura la roca alliberant el gas que puja a la superfície en aquest substrat aquós (un 15 i un 80% del fluid injectat). Així, cada pou de pissarra es va fracturant entre 8 i 12 vegades. Un procés costós, amb canvis de pressió molt grans i amb el perill de fallida del revestiment de ciment. 

 

FRACKING_ESQUEMA

 

Aquesta tècnica d'extracció de gas porta anys aplicant-se en diversos països, sobretot a Estats Units, però als últims temps s'està exportant per tot el món. Els defensors del fracking argumenten que es tracta d'un nou sector que dóna treball a centenars o milers de persones en cada pou. I es que la indústria del sector i els seus tècnics prenen com a principal argument per a la defensa del fracking la quantitat de treball que ofereix, en EE.UU treballen més d'1.700.000 persones en els 400.000 pous que hi ha oberts en l'actualitat. Defensen que a Espanya es podrien crear uns 50.000-60.000 llocs de treball a través de l'explotació d'uns 13.500 pous. Comparant l'extensió d'EUA amb la d'Espanya s'espera que la densitat d'explotacions siga una mica menys intensa ací que a EUA, allí trobem un pou cada 24 km2 i ací aniria un cada 37 km2. 



Però el Govern Europeu i el d'Espanya semblen distar entre facilitar o prohibir que aquest tipus de tècniques s'utilitzen en el nostre país. El Parlament Europeu va ser un dels primers que va fer un informe bastant crític en 2011 sobre el fracking i els seus perills mediambientals i humans. A més, la Comissió Europea està encarregant nous estudis perque sembla ser que hi ha molts forats legislatius que impedeixen frenar l'extracció de gas per aquest mètode.

 

FRACKING2

Parlament europeu


Alguns països com França, Bulgària, Irlanda o Romania, així com alguns alguns estats alemanys ja han declarat moratòries o prohibicions al fracking, i a Àustria els límits ambientals són especialment severs amb l'ús d'aquesta tècnica. I mentre, què és el que succeeix en el nostre país? Algunes veus són relativament permissives amb el fracking assegurant que es tracta d'una forma d'obtenir energia alternativa al petroli. En el Congrés, el passat mes de febrer, es va votar una moció presentada per Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) per a demanar la prohibició del fracking a Espanya. Van votar en contra de la prohibició PP, CiU i UPyD ; i a favor que es prohibisca, Esquerra Plural, PSOE i la resta del Grup Mixt i PSOE. Es van abstenir PNB, FAC i UPN. Molta diversitat d'opinions.

 

És realment necessari el fracking?
Està comprovat que el fracking és nociu per al medi ambient i també per a l'ésser humà. A Estats Units, on s'està usant àmpliament la fractura hidràulica des de fa una dècada, l'oposició popular està molt estesa després de comprovar-se els perills reals d'aquesta tècnica que, per a començar, provoca desenes d'accidents humans cada any als quals cal afegir riscos d'explosió escapes de gas, fuites d'àcid sulfhídric (molt tòxic en baixes concentracions) i les ensulsiades de la formació sobre la canonada. Per tant, podem dir que es tracta d'una tècnica perillosa. 

 

FRACKING_trabajo

 

Però el principal problema del fracking, més enllà dels problemes de seguretat, és el tipus de productes que s'usen i els perills que aquests tenen per a l'home. Entre els additius químics utilitzats hi ha benzenos, xilens, cianurs, fins a arribar a unes 500 substàncies químiques entre les quals es troben elements cancerígens i mutagènics. El fluid de tornada també porta a la superfície altres substàncies que poden contenir la capes de pissarra, i és molt comuna que aquestes roques continguen metalls pesats (mercuri, plom…), així com radó, ràdio o urani, tots dos elements radioactius que arriben a la superfície quan prèviament no estaven allí. 


Un altre problema considerable és dels efectes del fracking en el medi ambient. Un dels principals problemes és la possibilitat de contaminar els aqüífers en cada fractura de la roca. Les filtracions poden contaminar l'aigua amb els fluids de la fracturació i amb el propi gas de la formació que es pretén extraure. Cada perforació, necessita uns 200,000 m3 d'aigua per a la fracturació hidràulica i tenint en compte que els additius químics solen suposar entorn d'un 2% del total d'aigua introduïda, açò suposa que en cada pou s'injecten 4.000 tones de productes químics contaminants. Lo habitual es que retornen a la superfície entre un 15-80% dels mateixos per ser depurats, si ben no es detallen tècniques reals de depuració i quantitat de fluid que poguera ser retornats una vegada depurats.

 

FRACKING_aguasucia

 

Per descomptat, en la tècnica de perforació hidràulica no podem obviar la contaminació de l'aire ja que molts dels additius usats en el fracking són volàtils. D'altra banda, per al condicionament i injecció en la xarxa de subministrament, una quantitat d'aquest gas, en major o menor grau depenent de la qualitat de l'explotació, passarà a l'atmosfera per fuites i condicionament del mateix. El gas no convencional extret està format per metà en la seua gran part, un gas d'efecte hivernacle molt més potent en l'atmosfera que el mateix CO2, en concret, 23 vegades més potent que els gasos que es generen en la seua combustió.

 

Per no parlar d'un altre tipus d'amenaces com l'augment de la sismicitat coincidint amb els períodes de fracturació hidràulica, i en les rodalies de centrals hidroelèctriques, nuclears, centres logístics d'emmagatzematge de combustibles, refineries, oleoductes, etc. A més està l'impacte visual, en un terreny apte per al fracking se solen perforar d'1,5 a 3,5 plataformes per km2, amb una ocupació de 2 hectàrees per cadascuna, la qual cosa suposa un gran impacte paisatgístic. El període d'ocupació de cadascun d'aquests pous dependrà de la riquesa energètica interna del subsòl però varia entre 5 i 7 anys.

 

A tot açò cal afegir l'especulació econòmica. Fins a l'actualitat, s'ha deixat entreveure la gran força dels lobbies energètics nord-americans per a vendre el producte de la seua experiència i recerca després d'anys d'assajos i errors. Així que pot entrar en joc també l'especulació al voltant de la riquesa d'aquest gas que alberga cada país al subsòl. En el cas del nostre país, la situació social ens ha fet veure que pot ser una oportunitat per a crear moltes ocupacions, però en realitat són de poca qualificació i baixa durada, doncs la vida mitjana de cada pou ronda els 5 anys. Per tant, es tracta de mesures econòmiques a curt termini però que a llarg termini tant per a la salut dels treballadors com per al medi ambient poden tenir efectes devastadors.

 

Protesta ciutadana i veus en contra

A Espanya, la primera plataforma de fracking es va crear l'any 2011 a Àlaba. Des de llavors, les veus en contra del fracking s'han alçat especialment al País Basc i a la Comunitat Valenciana. En el primer cas, malgrat l'objecció dels ciutadans, alguns municipis ja han donat llicències a algunes empreses i el govern basc fins i tot es planteja la creació de la Societat d'Hidrocarburs d'Euskadi, una empresa pública que gestionaria aquest tipus d'extraccions. En el cas de València, la Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló està donant els seus primers passos davant la petició d'investigació sol·licitada per la empresa Montero Energy Corporation, filial espanyola de la multinacional canadiense R2 Energy, en aquesta zona.

 

245_01

 

Denuncien que podrien veure's afectats 41 municipis, una extensió de 1950 quilòmetres quadrats. En la zona s'estan plantejant tres projectes de fracking però de moment ja s'han oposat 16 municipis. I es que segons la plataforma, existeix un alt risc a nivell geològic, a més de que la meitat dels pous es proveeixen directament de l'aqüífer del Maestrat pel que l'aigua potable de Castelló correria també perill poguent afectar a més de 41 municipis. Tot això ha portat a la creació a nivell nacional de la plataforma ciutadana, Municipis Lliures de Fracking (Veure mapa de municipis) per manifestar el seu rebuig a aquestes tècniques d'extracció.

 

A EUA l'oposició al fracking s'ha fet visible a través de diferents representacions teatrals, declaracions de coneguts actors i fins i tot cançons de denúncia. Però sens dubte l'acció més coneguda és el documental “Gasland” de Josh Fox que va optar als Óscar en 2011. El documental va sacsejar l'opinió pública en denunciar l'excavació per fracking en 34 estats amb un total de 450.000 pous d'extracció, que multiplicat per les 18 vegades que es pot fracturar un pou i per 28 milions de litres utilitzats, suposava uns 40 bilions de litres d'aigua amb productes químics nocius per a la salut.

 

FRACKING_FAMOSOS

GASLAND_2

 

Un documental que mostra no solament el dany directe per al medi ambient sinó també testimoniatges de persones que denuncien haver patit problemes amb l'aigua potable arran de les perforacions, i altres problemes de salut de tipus neurològic per l'emissió de gasos. En algunes zones l'aigua dels llars estava tan contaminada que fins i tot era inflamable. Relata que en Garfield (Colorit, EUA) es va fer el primer estudi preliminar sobre els efectes dels pous de gas en la salut humana, on set investigadors de la Universitat de Colorit van trobar en l'aire i en l'aigua alarmants índexs de contaminació, documentant també diferents estudis que parlen de càncer i de neurotoxines.

 

En definitiva, una tècnica molt polèmica que es presenta com una alternativa al petroli, però que continua basant-se en una explotació de recursos fòssils que acabaran per esgotar-se, front a altres energies més respectuoses i de caràcter sostenible, a més d'atemptar contra la nostra salut i la del medi ambient que habitem. Per tant qui sale guanyant amb tot això? Per informar-vos millor vos recomanem el documental Gasland i la pàgina interactiva "El fracking, la fiebre del gas" que ha desenvolupat LAB, el laboratori de creació de rtve.es, amb enllaços i un bon recurs visual sobre tota aquesta temàtica. 

 

{hwdvideoshare}id=94|width=|height={/hwdvideoshare}

 

Més articles i webs complementàries: 
periodismohumano.com/sociedad/medio-ambiente/todo-lo-que-deberias-saber-sobre-el-fracking.html 
fracturahidraulicano.info 
www.greenpeace.org/espana/global/espana/report/cambio_climatico/fracking-gp_esp.pdf 
frackingporcuna.org

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà