Humitat que no molesta

Les façanes cobertes d’aigua amb microalgues són l’última proposta per donar eficiència energètica als edificis. Façanes bioreactives que poden donar calor al mateix temps que ombregen i aïllen, un avanç més entre les múltiples investigacions amb aquests microorganismes. Mai la humitat havia estat tan positiva.

 

En Hamburg es preparen per acollir aquest any l’Exposició Internacional de la Construcció, IBA, per tractar temàtiques com noves oportunitats, nous espais i noves energies per a la ciutat. Així, està prevista la construcció d’un exemple de ciutat sostenible amb tot tipus de propostes en relació a replantejar-nos els nostres barris, preparar a les cases per a que es puga viure i treballar en elles, o fins i tot aprofitar al màxim l’espai creant cases flotants.

 

Però entre allò més innovador trobarem l’ús de nous materials de construcció tan sorprenents com les microalgues, microorganismes que fixen el CO2 per a realitzar la fotosíntesi a partir de la llum solar, generant biomassa. Una proposta verda per cobrir parets exteriors que converteix les façanes en bioreactives, o el que és el mateix, en biofaçanes.

 

HUMITAT1

 

Es tracta del primer edifici del món que utilitza una tècnica així, tindrà quatre plantes, podrà albergar 15 vivendes, i les parets orientades a l’est i al sudest estaran cobertes per uns panells amb aigua a 40ºC i microalgues del gènere Chlorella, el malson de tothom qui té un aquari i veu com la seua aigua enverdeix i perd la nitidesa, sobretot si a l’aigua li dóna el sol directament, o no estem controlant el seu nivell de nitrats o fosfats.

 

El que podem pensar és que si aquest sistema es basa en la fotosíntesi es podria usar qualsevol planta, però és que les microalgues d’una banda tenen una elevada capacitat de fixació del diòxid de carboni, i d’altra creixen fins deu vegades més ràpid. En aquestos panells el sol calfa l’aigua, un calor que pot anar al sistema de calefacció. Però a més, la biomassa produïda per Chlorella es transforma en metà a través d’un procés hidrotèrmic, i tot el calor generat passa a l’edifici, i fins i tot pot anar a edificis propers.

 

HUMITAT2

 

En aquest sentit, els càlculs hipotètics parlen de generar 30kW/H anuals per metre quadrat, més 150kW/h extra si el calor que no consumeixen les algues s’extrau i s’emmagatzema. Tot i això, a aquesta producció energètica poden sumar-se també a altres avantatges que tindria l’edifici cobert per panells com l’ombrejat, l’aïllament tèrmic (poden fer circular l’aire, a més els panells oscil·len i es poden regular en funció de la incidència lumínica) i acústic. Un sistema que, si funciona correctament, també pot convertir-se en una bona opció per a les indústries que, directament, produeixen molt de CO2.

 

Microalgues, múltiples usos

L’elevada fixació de CO2, la capacitat de multiplicació, i la facilitat d’adaptació a múltiples ambients, han fet a les microalgues molt populars en l’alguicultura, o cultiu d’algues. Una popularitat que, sobretot al Japó, s’estén al camp de les medicines alternatives, i per exemple la Chlorella i l’espirulina es recepten molt per les seues suposades propietats relacionades amb el control de pes, el creixement, l’eliminació de toxines i metalls pesants, o el reforç del sistema immunitari.

 

 

HUMITAT3

 

Característiques que fins no fa molt es posaven en dubte però de les que ara sembla que comencen a tenir evidències científiques. La premsa ressaltava fa uns mesos el projecte Cenit (Consorcis Estratègics Nacionals en Investigació Tècnica) Vida (Valorització Integral d’Algues), un conjunt d’empreses i organismes d’investigació per obtenir productes i serveis de l’ús industrial d’algues i microalgues.

 

Uns productes que, concretament al projecte Inmugal, anaven pel camí d’aprofitar els continguts de les microalgues en proteïnes, vitamines i aminoàcids essencials, entre altres, en la indústria alimentaria. Els treballs s’han centrat sobretot en l’elaboració de galetes i salses incorporant aquestes petites algues encapsulades, per veure si poden afegir a aquestos aliments la capacitat d’estimular el nostre sistema immunitari.

 

El futur dels biocombustibles

Però sobretot haurem sentit parlar de les microalgues en les notícies relacionades amb els biocombustibles, donat que sonen ja com a fermes competidores dels carburants fabricats a partir dels cultius tradicionals. A Alacant trobem la primera biofàbrica de petroli d’Europa, BFS (Bio Fuel Systems), on es treballa per a que la biomassa que s’obté després d’un procés hidrofotosintètic i termoquímic de captura del CO2 i conversió del mateix dóne lloc a un producte que puga substituir completament el petroli tradicional per petroli ecològic. Un petroli net, sense sulfurs ni metalls pesants, i reductor del CO2.


Les diferents opinions d’una banda afirmen que produir biocarburants a partir d’algues suposa un excés de consum d’aigua, energia i fertilitzants. No ho veuen viable ni sostenible. Però experts espanyols ressalten alguns avantatges a tenir en compte, com l’elevat creixement i productivitat de les algues, la validesa del procés amb aigües residuals o salobres, o l’absència total de competència amb cultius tradicionals.

 

HUMITAT4

 

Altre projecte que es desenvolupa a Espanya és amb la Chorella vulgaris, abundant a les ries galegues, i persegueix tres objectius, depurar aigües residuals, eliminar CO2 atmosfèric i produir biodiesel. Es tracta del EnerBioAlgae, i es basa en grans basses d’aigua residual amb microalgues, accelerant el procés injectant a l’aigua diòxid de carboni, que en un futur podria venir directament d’indústries properes.

 

Una vegada neta l’aigua, es filtren les microalgues, i d’elles es pretén extraure un oli convertible en biodiesel. Caldrà investigar per obtenir-lo i processar-lo a un preu competitiu, però les primeres fases dels projecte ja es desenvolupen conjuntament a Galícia, Almeria, França i Portugal.

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà