Plantes amb salero

Algunes espècies s'han adaptat a ambients amb elevades concentracions salines. Estudiar-les suposa aprendre sobre les seues condicions de creixement i la manera de restaurar-les en zones tan maltractades de vegades com les costes.

 Hi ha plantes que viuen en zones on la terra té una gran quantitat de sal, i poden adaptar-se a aquests sòls, sobreviure i fins i tot completar el seu cicle vital, són les anomenades halotolerants. Com ho fan? Desenvolupant múltiples capacitats que no es donen en altres espècies, com per exemple eliminar l'excés de sal a través de porus epidèrmics que tenen en les arrels, brots o fulles.

En altres casos es transformen en crasses o carnoses, acumulant aigua en els vacúols de les cèl·lules de tiges o fulles, uns compartiments tancats per una membrana que contenen diferents fluïts com a aigua o enzims, i fins i tot sòlids. També poden acumular o compartimentar la sal en certs òrgans, com per exemple en les seues arrels o sistema radicular. Finalment, algunes plantes tenen un retard, o parada, en la germinació en ser superat el límit màxim de salinitat.

Petites llavors amb importància
En el banc de germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València s'han realitzat investigacions d'aquest tipus amb la finalitat de saber, en determinades espècies escollides, com és la seua resposta germinativa a diferents factors ambientals com la sal, (NaCl) i la temperatura. Així, sabent el nivell de tolerància a diferents concentracions de sal de les espècies estudiades, obtenim les seues condicions òptimes de germinació, i els patrons de comportament per a realitzar programes de restauració en el medi natural.

 

SALERO1


Per a un estudi concret es van escollir 13 espècies capaces de tolerar altes concentracions de sal, per viure en zones amb elevada salinitat o saladars. Provinents de l’Albufera de València i el Clot de Galvany, en la província d'Alacant, es va tenir en compte la seua capacitat d'adaptació a diferents concentracions per a poder fer una investigació més àmplia. Algunes de les triades foren el jonc, Juncus subulatus, el jonc marítim, Juncus maritimus, l'espígol marí, Limonium narbonense, el plantatge marí, Plantago crassifolia, la cirialera, Sarcocornia fruticosa, o els cominillos, Spergularia media.


SALERO6

Spergularia media

SALERO10

Plantago crassifolia


I després de l'elecció d'espècies ve el treball interessant, de camp i laboratori. Una vegada recol·lectades les llavors de les plantes, han d'estar en un lloc on la temperatura i la humitat relativa estiguen controlades, fins a aconseguir totes un nivell d'humitat similar. A continuació ve el delicat procés de neteja amb mètodes unes vegades mecànics, altres manuals, però algunes arriben a ser tan xicotetes que es necessiten tamisos o pinces.

 

SALERO7

Laboratori del Banc de Germoplasma del Botànic


El que no hem d'oblidar, és que estem estudiant patrons de creixement per a després aplicar-los in situ. Així doncs, en el cas de les llavors sobrants de l'estudi s'introdueixen en càmeres amb deshumidificador i aire condicionat, per a aconseguir una humitat relativa entre 10-15% i que després es puguen envasar hermèticament i es conserven a llarg termini.

Com i per a què s'investiga
Cada experiment segueix un procés diferent. En aquest cas es va centrar en tres proves. Un test amb cinc valors de temperatura diferents, entre 10 i 30ºC, per a trobar les condicions òptimes per a cada espècie. També un altre test de sals a diferents concentracions, i una última prova de recuperació de la germinació, per a saber si les llavors no germinades en el mitjà salí eren capaces de fer-ho en un mitjà sense sals.

Després el seguiment és decisiu, així com la variabilitat de les mostres. Per a cada sembra, en aquest cas, es van realitzar quatre rèpliques, i durant 30 dies va haver-hi un control diari per a comprovar la germinació, en un fotoperíode de 12 hores de llum i 12 de foscor.

 

SALERO8
Percentatge de germinació del test de temperatura i recuperació de la germinació d'Arthrocnemum macrostachyum


Així, analitzant les dades obtingudes, es pot arribar a diverses conclusions, com que la distribució de les espècies dins d'un saladar és el resultat de la combinació de molts factors ambientals, sent la germinació la primera barrera que una planta ha de superar per a poder instal·lar-se en un ecosistema complex.

A més, s'observa en la majoria d'espècies un augment en la germinació a elevades temperatures, i en el test de sals el percentatge de germinació pateix un descens conforme augmenta la salinitat en la solució. Finalment, en la fase de recuperació es va veure un augment en la germinació en aquelles llavors que havien estat sotmeses a un estrès hipersalí elevat.

 

SALERO9

Sòl en males condicions


Però deixant a un costat per un moment el laboratori, no hi ha més que fer-se una passejada per a observar que a causa d'activitats antròpiques, sobreexplotació d'aqüífers i els sistemes de reg actuals, entre altres factors, tenim l'empitjorament d'un gran percentatge de sòls que s'estan tornant salins, causant greus danys en l'entorn. Per açò són importants estudis com aquests, que analitzen la capacitat germinativa d'aquestes plantes, segons les diferents quantitats de sal en els sòls, i així arribar a conèixer com reaccionen, poder catalogar-les i saber on creixeran i s'adaptaran millor.

Solament així podrem realitzar patrons de comportament i programes de restauració, i portar-los de manera pràctica al medi natural. I almenys tenir un camí obert per a recuperar les zones més degradades, i per açò, més oblidades.

Mariola Monllor

Becària al Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València. Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Politècnica

Mitjà