Transgènics, l'aliment del futur?

Volem aliments sans, nutritius i respectuosos amb el medi ambient però, podríem alimentar a tota la població només amb aliments ecològics?

A la fi de segle està previst que siguem 11.000 milions de persones en el món. Moltes boques a alimentar per a una terra ja cansada que a més haurà de fer front a les noves condicions climàtiques, en molts casos extremes, generades pel fenomen del canvi climàtic. Però la ciència una vegada més sembla tenir la solució als nostres problemes, el disseny d'una nova generació de plantes més productives i resistents davant les malalties, la sequera i l'atac dels insectes, les conegudes, o millor dit desconegudes, plantes transgèniques.

Perquè, encara que tothom sembla tenir clar que són dolentes per a la salut, fora de la comunitat científica i de les organitzacions ecologistes que debaten obertament sobre la seua toxicitat, existeix una desinformació generalitzada sobre aquests nous cultius modificats genèticament.

Què és exactament un transgènic?
És un organisme viu al que se l'ha afegit un o diversos gens d'una altra espècie. De fet, suposant que es tractara d'una planta, el cas més habitual, aquests gens anomenats “transgens” no tenen perquè procedir d'un altre vegetal, podem saltar-nos les barreres físiques dels regnes, cosa que no trobem a la natura.

Tots els éssers vius tenim aquestes seqüències curtes d'ADN, que li diuen al cos com produir una macromolècula o proteïna amb una funció específica, unitats bàsiques d'emmagatzematge d'informació genètica que es transmitiran als seus descendents.

 

TRANSGENICOS2

Material genètic: cromosomes, gens, doble cadena d'ADN i seqüència de bases nitrogenades


A més, tots els gens són químicament iguals, tenen la mateixa estructura i funcionen igual, per açò en introduir-los en un altre organisme l'única cosa que canvia és el lloc on s'expressen. És a dir, l'única diferència entre els gens d'un enciam, un hipopòtam o un ésser humà, és l'ordre dels seus parells de bases nitrogenades (Adenina, Tiamina, Guanina i Citosina) en l'ADN dels cromosomes que es troben al nucli de les cèl·lules.

Cultius transgènics, convencionals i ecològics
Tres de cada quatre europeus està en contra dels aliments transgènics i encara més si es tracta d'un animal. Una mala fama que sembla no afectar a les seues altres aplicacions com la de produir compostos d'interès farmacèutic, biosanitari o industrial, convertint-se en vertaderes biofactories.

 

TRANSGENICOS3

Maíz Bt. Organisme transgènic cultivat en Espanya

 
Les plantes transgèniques es promocionen com eines per a superar qualsevol obstacle que ens impedisca seguir produint aliments, seleccionant els caràcters que ens fan falta de qualsevol organisme que estiga a la carta que ens ofereix la natura, per accelerar la millora genètica utilitzada fins ara a força de creuaments entre plantes. S'aconsegueix més en menys temps. Actualment, les que més s'utilitzen en agricultura són principalment de dos tipus, les que tenen tolerància als herbicides com és el cas de la “Soia Gts” resistent al glifosato, en incorporar un gen del bacteri Agrobacterium. I les resistents a l'atac d'algun tipus d'insecte com la "Dacsa Bt", que incorpora un transgen del bacteri conegut com Bacillus thuringiensis que sintetitza una toxina específica que mata a les larves del “barrenador de la dacsa” quan s'alimenten d'ella, és a dir, que la planta genera el seu propi insecticida.

Precisament eixa característica fa que molts les cataloguen com a tòxiques per al consum humà, encara que el Bt siga un bacteri innocu per al nostre organisme, que s'utilitza també en agricultura ecològica per al control de plagues. A més, a voltes s'utilitzen gens de resistència als antibiòtics com a marcadors per a la seua localització en el procés d'implantació, que també es relaciona amb l'aparició de resistència als antibiòtics. Però aquestes conclusions estan basades en escassos estudis que no són concloents i que de moment no poden generalitzar-se a tots els casos.

 

TRANSGENICOS4

Llavors de Soia Gts. Organisme transgènic cultivat fora d'Europa però que s'importa per a fer pràcticament el 90% dels pinsos espanyols per a animals. Un altra via d'entrada a la nostra dieta pera als transgènics que no s'especifica clarament quan compres els derivats d'aquests animals.


D'altra banda si que podem dir que potencien la dependència dels agricultors pel que fa als productors de les llavors, al no garantir el seu tret genètic en la següent generació de plantes, i per ser els únics que els poden proporcionar l'herbicida concret al que la seua varietat de planta transgènica és resistent. Patents biològiques en mans d'uns pocs que posseeixen l'infraestructura suficient per a desenvolupar aquesta tecnologia.

Però el més important és el risc que representen per a l'agrodiversitat ja que afavoreixen l'erosió genètica al creuar-se amb altres varietats d'interès agrícola no transgèniques. Tots dos problemes no són exclusius dels transgènics, sinó del model de producció agrícola convencional, de caràcter industrial, a força de grans extensions de monocultius plantats amb llavors híbrides, seleccionades per a ser molt productives, entre altres coses, i que donen sempre el mateix producte amb la mateix forma i sabor. Una uniformitat genètica que deriva en una major vulnerabilitat, una menor capacitat de resposta enfront dels atacs de nous insectes i malalties, afavorint l'ús de pesticides i fertilitzants químics.

Després, per a que puguen ser consumides com a fresques per més persones i cada vegada mé lluny d'on van ser cultivades, augmentant la seua petjada ecològica, intenten reduir les alteracions fisiològiques i patològiques de les fruites i les verdures a través de complicats processos. A més, el pas per les cambres frigorífiques per a afavorir la conservació, encara que manté els seus nutrients, els fa perdre sabor i aroma.

 

{hwdvideoshare}id=45|width=|height={/hwdvideoshare}


Per contra l'agricultura ecològica, molt arrelada a Europa, sembla guanyar adeptes amb la seua política d'obtenir productes de qualitat però sense utilitzar productes químics i respectant els cicles naturals dels éssers vius. Aposta a més per vertaders ecosistemes agrícoles que utilitzen varietats locals de cultius que han sigut seleccionades durant anys d'història i fomentant sempre la seua venda local. A més, tenen prohibit l'ús de qualsevol tipus d'organisme transgènic. Uns cultius no tan productius però que presenten transparència al seu sistema de producció.

 

TRANSGENICOS5
Hort ecològic


El problema, concretament a Espanya, és que aquest tipus de cultius es veuen amenaçats per la contaminació ambiental de la Dacsa Bt que des de fa més d'una dècada s'està conreant en el nostre territori, és difícil posar barreres físiques al pol·len i als pol·linitzadors. Nombrosos agricultors ecològics espanyols, sobretot d'Aragó i Catalunya, perderen la seua condició d'ecològics en detectar presència de transgens als seus cultius quan eren sotmesos als exhaustius controls de qualitat que requereix l'etiqueta ecològica. Un conflicte deslligat per aquesta nova biotecnologia que impedeix el desenvolupament del model ecològic alternatiu de producció i consum.

Possibles solucions i alternatives
El primer pas passa per acabar amb la gran desinformació que existeix entorn de les plantes transgèniques a través de diferents campanyes de divulgació que faciliten la seua comprensió, no tothom té perquè tenir coneixements en genètica i la biotecnologia pot resultar en ocasions una mica complexa. També garantir tant la correcta avaluació de la traçabilitat així com de l'etiquetatge, perquè el consumidor puga decidir lliurement sobre el fet de consumir o no productes transgènics.

 

TRANSGENICS6


A més haurien d'incrementar-se el nombre i el rigor dels estudis científics que puguen avalar o no la seua innocuïtat per a la salut dels éssers humans, encara que açò implique un major esforç econòmic per part dels productors, ja que és precisament aqueixa incertesa que recau sobre els transgènics una de les principals causes del seu rebuig.

El que si s'està desenvolupant ja són noves aplicacions per a aquestes plantes que beneficien directament al consumidor i no solament a l'agricultor. Alguns estudis amb tomàquets han aconseguits exemplars amb millor sabor i característiques nutricionals, gràcies a la síntesi de poliamines, o amb alt contingut en antocianines, substàncies anticancerígenes beneficioses per a la salut humana.

D'altra banda, alguns dels aspectes més polèmics dels transgènics ja s'han començat a eliminar com és el cas de la utilització de gens de resistència a antibiòtics com a marcadors. Però si el principal problema és que els científics se salten les barreres que imposa la natura, ara proposen altres alternatives com la “Cisgèneni” que transfereix gens entre espècies o varietats sexualment compatibles, per exemple entre dues varietats d'enciam, aconseguint el mateix efecte que pel procés de millora genètica de tota la vida però en un període molt més curt de temps.

I finalment el “FasTrack”, transgènesi sense transgènics, eliminant el gen una vegada haja complit la seua funció. Per exemple, introduint un gen en els fruiters per a accelerar la seua floració i així agilitzar el procés convencional de millora genètica pel que fa a altres caràcters diferents de l'espècie com la resistència o qualitat dels fruits. Una vegada obtinguem els individus millorats només haurem de seleccionar aquells descendents que no hagen heretat el transgen, i vualá! deixarem de tenir plantes transgèniques.

 

TRANSGENICOS7

Zones lliures de Transgènics a Espanya, 2012


Per la seua banda els agricultors ecològics veuen inviable la coexistència dels seus cultius amb els transgènics i se senten impotents davant una normativa que no els protegeix. Per açò cada vegada més territoris a Espanya i a la resta d'Europa s'estan declarant com a “Zones lliures de Trasngènics”, espais on els transgènics no tenen cabuda i no es permeteix el seu cultiu. Poden ser camps de cultiu, espais naturals protegits, locals públics o comercials, municipis, regions o fins i tots països sencers com França i pràcticament tota Itàlia.

 

Els transgènics, tota una revolució en la ingenieria genètica o una contrarevolució?. Al final el consumidor decideix, però de moment ningú va al supermercat preguntant on està la secció de productes trasngènics, de moment...

 

Si encara voleu una mica més d'informació, vos recomanem "Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic" de Jose María Simarro, guanyador del XVIIº Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General de la Universitat de València.

Elisa Caballer

Llicenciada en biologia i ciències ambientals Tècnic de Cultura i Comunicació al Jardí Botànic de la Universitat de València

Mitjà

FaLang translation system by Faboba