Imprimir aquesta pàgina

Cultius per a reduir l'efecte hivernacle

És possible que plantant uns o altres cultius puguem reduir l'escalfament global? Segons un grup d'experts d'Universitat Politècnica de Madrid i de la Universitat de Wageningen (Països Baixos) les emissions d'òxid nitrós a l'atmosfera, la majoria provocades per activitats agrícoles i ramaderes, poden reduir-se fins a un 44% triant els cultius adequats. 


Per primera vegada des de la seua fundació en 1945 l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) ha publicat les seues pròpies estimacions sobre els gasos de l'efecte hivernacle que provenen directament de l'agricultura, la silvicultura i la ramaderia. El motiu de la realització d'aquest informe, publicat al març d'enguany gràcies a una base de dades de FAOSTAT sobre emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle derivats d'agricultura, silvicultura i altres usos de la terra i publicada en 2012, és que durant els últims cinquanta anys l'emissió de gasos nocius derivats d'aquestes activitats s'ha duplicat i sembla que la tendència segueix en augment per a les pròximes dècades, arribant aconseguir un 30% més l'any 2050 si no es prenen les mesures adequades sobre aquest tema. I el pitjor és que, en proporció, les emissions produïdes per aquests sectors s'han incrementat de forma molt superior al que ho han fet en uns altres com per exemple la indústria. 


Segons l'informe de la FAO la quantitat d'emissions nocives a l'atmosfera relacionades amb l'efecte hivernacle depèn de l'activitat en concret (agropecuària o forestal) i d'algunes condicions ambientals com poden ser el clima o el tipus de sòl. A més, l'augment d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) és molt superior en els països desenvolupats que en l'últim segle s'han decantat per tècniques de cultiu i abonament pròpies de l'agricultura intensiva. Les emissions derivades de la producció i explotació agropecuària han crescut en una dècada (2001-2010) de 4.700 milions de tones a 5.300 milions, la qual cosa suposa al voltant d'un 14% més. Si ens fixem en dades més concretes, per exemple, els processos biològics produïts en els arrossars generen una quantitat de metà que representa el 10 per cent del total de les emissions nocives de l'agricultura, mentre que la crema de sabanes representa el 5 per cent d'aquest mateix total. Una altra dada curiosa d'aquest informe fa referència a les explotacions forestals: l'any 2010 es van retirar de l'atmosfera uns 2.000 milions de tones de CO2 com a resultat de la “captura” d'embornals forestals. 

 

agriculturayefectoinvernadero_histricoFAO

agriculturayefectoinvernadero_histricosubsectores

Font: Informe FAO


En el cas d'Espanya l'agricultura és responsable directa del 11% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A açò hem d'afegir que, per les seues condicions climàtiques i per les seues característiques socioeconòmiques, la nostra agricultura es considera com un dels sectors més vulnerables al canvi climàtic. Per a conscienciar a agricultors i tècnics sobre aquest tema al setembre de 2013 la Fundació Global Nature va signar un acord amb la Fundació Biodiversitat per a engegar “Energia, Agricultura i Canvi Climàtic”, un projecte finançat Fons Social Europeu a través del Programa “Empra Verd” de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient i del Fons Social Europeu que té com a objectiu formar a agricultors i tècnics i assessorar a explotacions agrícoles per a adoptar bones pràctiques que signifiquen menys consum d'energia i una reducció de les emissions de GEI.

 

Com poden els cultius minimitzar l'emissió de GEI? 

Si parlem d'agricultura i d'efecte hivernacle els sòls juguen un paper fonamental per ser els responsables de l'emissió d'òxid de nitrogen (N2O), un dels principals gasos d'efecte hivernacle juntament amb diòxid de carboni, el metà i alguns aerosols. L'òxid de nitrogen està present en els fertilitzants nitrogenats de síntesis i també en els orgànics i suposa un 38% dels gasos dels GEI produïts en agricultura (el metà generat en el procés digestiu dels remugants produeix el 32%, la descomposició de metà en arrossars entollats al voltant d'un 12%, la crema de biomassa un 11% i el fem i els purins al voltant d'un 7%) i un 8% dels gasos d'efecte hivernacle produïts a nivell global. 


agriculturayefectoinvernadero_rumiantesmetano

agriculturayefectoinvernadero_arrozal

El metà és un dels gasos causants de l'efecte hivernacle. Els remugants i els processos microbiològics que ocorren en els arrossars són els seus principals causants. Imatge arrossar: International Rice Research Institute ( IRRI) en Flickr 

agriculturayefectoinvernadero_cultivoarroz_emisiones

Font: Informe FAO

Els efectes de l'òxid de nitrogen són demolidors per a la nostra atmosfera. Aplicats a les plantes en forma de fertilitzant nitrogenat, té la capacitat de canviar l'estructura del sòl una vegada s'han desenvolupat les arrels de la planta, afectant al contingut d'humitat i a la seua estructura i facilitant la creació del gas que després s'alliberen des del sòl fins a l'atmosfera. Encara que els fertilitzants i abonaments nitrogenats i els realitzats amb N2O són cada vegada menors, el seu ús ha sigut abusiu durant els últims cinquanta anys. S'estima que dels 14 milions de tones de fertilitzants químics usats en 1954 es va passar a quasi 194 milions en 2007, la majoria fertilitzants nitrogenats dels quals un 40% eren assimilats per les plantes mentre que la resta s'incorporava, com hem vist, al cicle terrestre. 

 

agriculturayefectoinvernadero_cicloN2O

Cicle N2O


El problema de les emissions de N2O és tan important a nivell global que són molts els experts que investiguen com disminuir aquest gas d'efecte hivernacle provinent generalment de l'agricultura. Dins d'aquest grup d'investigadors destaca l'equip d'experts de COAPA de la Universidad Politécnica de Madrid, liderat per Antonio Vallejo i en col·laboració amb la Universitat holandesa de Wageningen, que va observar la possibilitat de reduir fins a més d'un 40% l'emissió de gasos quan en un terreny es plantaven dues espècies diferents d'herbàcies en lloc d'una sola. Els resultats de l'estudi de COAPA, publicats en la revista científica Global Change Biology, es basen que les dues espècies d'herbàcies “barrejades”, malgrat ser complementàries, tenien arrels molt diferents, la qual cosa va permetre que consumiren el nitrogen del sòl de manera molt eficient reduint la quantitat d'aquest emesa a l'atmosfera. Aquest estudi, que porta els principis de l'ecologia a l'agricultura i a les recerques sobre l'emissió de GEI, serveix per a demostrar que les decisions que els agricultors prenguen sobre quin tipus de cultius plantar en els seus camps pot afectar, d'igual forma que els fertilitzants, a les emissions de gasos d'efecte hivernacle provinents de les seues explotacions agrícoles. 


Fins ara les recerques per a reduir els gasos d'efecte hivernacle en l'agricultura se centraven en el tractament directe del sòl. Prova d'açò és el projecte europeu RegaDIOX, un dels objectius del qual és trobar mètodes per a “capturar” el CO2 del sòl i reduir així l'emissió de gasos d'efecte hivernacle gràcies a una gestió sostenible i planificada de l'agricultura de regadiu. El projecte està coordinat per Fundagro (Fundació Navarresa per al Desenvolupament Rural) i compta amb experts de la Universitat de Navarra que han centrat els seus esforços a investigar formes d'afegir una contribució natural de carboni al sòl mitjançant aigua perquè aquest tinga major capacitat de tenir CO2 i així, amb major quantitat de matèria orgànica, reduir la quantitat que gas que va a l'atmosfera.

 

Informe complet de la FAO: Agriculture, Forestry and Other Land Use Emissions by Sources and Removals by Sinks. 1990-2011 Analysis”

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

L'últim de Revista Espores. La veu del Botànic