Cooperació al desenvolupament: el santuari de l’orquídia boliviana III

Cooperació al desenvolupament: el santuari de l’orquídia boliviana III Mural en el Cantó 1. Espai d’Art de Santa Cruz de la Sierra, Bolívia. / Jose Aparici

Arribem a la tercera i última part de l’article divulgatiu sobre el viatge de cooperació tècnica al santuari de l’orquídia boliviana de Jose Aparici. A més de contar-nos la valoració final de l’assistència tècnica dins del Programa Especialista Municipal Voluntari en l’especialitat de Biologia de la Conservació, comparteix tot allò que l’ha enriquit en aquesta experiència, més enllà del que puguen dir els informes tècnics. L’acompanyem en el tram final del seu viatge?

Un dels principals objectius de la meua estada a Bolívia va ser la realització d’un informe de treball sobre els plans de cultiu i conservació d’orquídies en què destacaven les estratègies d’actuació en el municipi de Concepción i les comunitats indígenes d’El Carmen i El Encanto. Considerem que l’èxit de les propostes de millora en distints camps disciplinaris en l’àmbit d’aquest projecte està determinat per un compromís institucional veritable per abordar progressivament els propòsits marcats a llarg termini ja que es corre el risc que es difuminen els recursos humans i econòmics invertits en el desenvolupament de l’assistència. Si considerem que parlem de tres locs distints d’actuació, aquest projecte es converteix en una eina de planificació participativa, de cohesió social, que enforteix a la seua vegada la descentralització municipal i l’apoderament econòmic dels pobles.

Foto 8

Flor de Cattleya nobilior, símbol de Concepción i raó que va motivar la posada en marxa de l’assistència tècnica de cooperació. / José Aparici

 

QUINA VALORACIÓ REALITZEM DE L’ASSISTÈNCIA?

Més allà de la visió a curt termini, certament conformista, que suposa l’adequació dels espais de treball en a penes un mes, el fonament d’aquest projecte consisteix en avançar en una qüestió fonamental: l’enteniment de l’entramat d’actors socials entorn a la pèrdua de la biodiversitat d’orquídies natives a Concepción, la seua extracció i comercialització. Aquest escenari ha de tindre una resposta exemplar des de l’administració local, la qual, per ètica i responsabilitat, no ha de tornar a cometre els errors del passat que he evidenciat constantment en el territori d’acció.

Un calendari anual de manteniment del viver municipal. Evitar la simplificació del cultiu d’orquídies entorn al Festival, motor de desànim social. Impulsar estratègicament el potencial didàctic i turístic d’ambdues comunitats. Sensibilització ecològica del cos administratiu. Voluntat política per desenvolupar tant una legislació mediambiental pionera com nous programes, criteris de repoblament d’àrees afectades. Recuperar l’esperit, el consens social entorn al significat real del Festival de l’Orquídia. Valorar el impacte socioeconòmic de la instal•lació d’un laboratori de reproducció in vitro. I el repte mediambiental més complex del municipi del qual cal analitzar l’evolució amb atenció: quan s’establirà el canvi generacional de la comunitat ayoera amb la finalitat última d’apoderar-la, de capacitar-la en el cultiu sostenible d’orquídies i comercialitzar la seua pròpia producció a major rendibilitat? Una enumeració de possibles canvis de paradigma amb un denominador comú: l’educació ambiental, l’agenda 2030.

Foto 1 concepcion orquidea

Turó en la primera part del sender de l’àrea protegida d’El Encanto. En parets verticals encara queden poblacions d’orquídies, però sense florir perquè era hivern. / Jose Aparici

 

Des del meu punt de vista, la present assistència tècnica especialitzada ha impulsat processos de desenvolupament duradors, estables i contributius entre persones, més enllà d’entre institucions. Ha obert nous espais de diàleg a penes explorats; ha afavorit, en definitiva, intercanviar coneixements i experiències de forma horitzontal i originar importants vincles professionals, d’amistat.

 

MÉS ENLLÀ DE L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN EL TERRENY...

El Programa Especialista Municipal Voluntari és de caràcter anual. En aquesta edició, des del juny de 2018 fins maig de 2019, i també es porten a terme una sèrie de tasques prèvies i posteriors entorn a l’assistència tècnica del mes d’agost. En el cas de les últimes, s’inclou la redacció d’un informe i/o memòria de treball sobre l’evolució del projecte a entregar a les institucions i col·lectius vinculats directa o indirectament amb aquest. També inclou la publicació d’articles divulgatius sobre la caracterització de l’experiència pròpia de cooperació a Concepción en diverses revistes digitals com la mateixa Revista Espores i la programació de col·loquis de sensibilització al voltant del impacte socioeconòmic i formatiu de les assistències tècniques de cooperació al desenvolupament a celebrar la pròxima primavera, que coincidirà amb la possible obertura de la nova edició del programa EMV. Puc avançar que una d’elles es realitzarà en el nostre estimat Jardí el proper mes de maig amb motiu del Mes de les Orquídies i la nova edició de la Mostra del col•lectiu d’Orquidiòfils Valencians (OVAL). A més, també es va celebrar una reunió de valoració final en la seu oficial del Fons Valencià on es tractaren concrecions logístiques en la gestió de la plaça, complexitats laborals sorgides, indicacions de les tasques post viatge i futures convocatòries del programa, entre altres obligacions, com ho és el compliment d’un qüestionari d’avaluació final o encontres programats d’intercanvi d’experiències amb els companys tècnics de la present edició.

No obstant això, el deure més gratificant del conjunt descrit fou l’assessorament continu, a distància, durant el mes de setembre, amb motiu del XVIII Festival de l’Orquídia a meitat d’octubre. Em vaig encarregar de la supervisió del calendari d’aplicació de fitosanitaris en el viver municipal i de la posada en ordre d’El Encanto de la mà del servei tècnic del viver, de concretar el programa cultural del col·legi municipal Carlos Herrera amb la direcció i el professorat de ciències naturals o de l’organització del concurs de patis interiors i la inclusió d’activitats d’educació ambiental amb la Unitat de Turisme i la Cambra Hotelera de Concepción.

 

UNA CATIFA DE RECONEIXEMENTS

És necessari remuntar-se al passat gener, quan un aspirant més mai haguera imaginat la vertiginosa oportunitat que s’aproximava. Un projecte en què les parets del viver municipal han sigut testimonis de les incomptables hores de paciència i sospirs, d’esforç i suor que hi ha al darrere d’aquestes paraules. I no sols aquestes parets han sigut testimonis dels llaços professionals, d’amistat que m’emporte, d’una entremescla d’escolta, d’aprenentatge, de generositat i, sobretot, de vivències.

En primer lloc, vull transmetre el meu agraïment a l’equip de treball local: la Unitat de Cultura, Patrimoni i Turisme i la Direcció de Desenvolupament Productiu composta, entre d’altres, pel Servei Tècnic del Viver Municipal, la Unitat de Medi Ambient i la Unitat de Riscos i d’Espais Protegits del Govern Municipal de Concepción, per la seua capacitat d’autocrítica i compromís per implantar una major planificació en la gestió administrativa. També faig constar el meu agraïment a la Subgovernació Provincial, Autoritat de Bosc i Terra, Comunitats de l’Encant i d’El Carme, col·legi Carlos Herrera, Cámara Hotelera i Rames Afins de Concepción i col•lectius Escoles Sostenibles 2018 i Amics de les Orquídies de Bolívia (AOB) per compartir amb mi profundes reflexions, preocupacions que han enriquit dia rere dia les reunions de treball. La coordinació ha estat dirigida per tres dones impetuoses, idònies per a aquest exigent projecte, que han facilitat una dinàmica i agradable atmosfera, d’assessorament constant, de valoracions oportunes perquè el pla d’acció arribara a bon port després de lidiar amb tants daltabaixos sorgits aquests mesos. Són Camila Miraudo (Fons Valencià), Saira Duque (CEPAD) i Zarka Israel (GAM de Concepción).

Foto 2 concepcion orquidea

El senyor Avelino Alba (dreta), tota una vida dedicada a comunicar-se amb mosaics d’orquídies, i el senyor Milton Villavicencio (enmig), petjada històrica de la restauració dels temples missionals en el segle XX; ambdues figures erudites han donat profunditat al treball realitzat. / Jose Aparici.

 

Em sembla important posar de manifest el compromís institucional del Govern de Concepción i el CEPAD de Bolívia per enfortir el diàleg permanent entre institucions. Reflexionar sobre les iniciatives a posar en marxa i salvaguardar la sostenibilitat econòmica de la plaça de cooperació en Biologia si tenen lloc en un futur noves edicions del programa Especialista Municipal Voluntari del Fons, donada la gran satisfacció en l’execució d’aquest projecte amb un compliment d’objectius entorn al 80% del pla d’acció, fruit de la comunicació amb la contrapart i la recerca bibliogràfica. Sens dubte, nous especialistes tècnics seran benvinguts per a consolidar el desenvolupament dels fonaments establerts el passat estiu!

La meua estimada Sra. Ana i la seua filla Carola han sigut unes autèntiques mares. Afortunat d’entrar cada dia per les portes de la casona dels Vargas, de conèixer la seua gastronomia tradicional, de canalitzar les meues xicotetes frustracions laborals a colp de consells, d’indicacions en cada esmorzar i sopar. De muntar les nostres xerrades, debats improvisats sobre infinitat de temes, però sobretot d’impregnar-me de tantes rialles i de la pau única que emet un dels jardins d’interior més bonics, més singulars de Concepción. També, reconèixer l’hospitalitat de la resta de la nombrosa família d’arquitectes, especialment la frescor dels joves Emiliano i Valentina. Arribaran llarg, estic segur.

Foto 3 concepcion orquidea

El jardí de la família dels Vargas ha acollit figures il·lustres, ha estat refugi de valuoses històries, de pous d’excepcional saviesa. En definitiva, és espill de l’evolució socioeconòmica del municipi en les últimes quatre dècades i ha sigut premiat en passades edicions del concurs local de patis interiors./ Jose Aparici

 

No desitjaria finalitzar la secció de reconeixements sense posar en relleu també el transversal i extravertit panell de seleccionats d’aquesta edició i a l’equip d’assessorament que ha participat des de València en la preparació teòrica i pràctica. Gràcies al claustre expert, que vaig conèixer a les jornades formatives i, especialment, als tècnics municipals d’anteriors edicions, Isabel Trillo, Toni Gisbert i Margarita Belinchón, per fer seua aquesta assistència també amb una gran il·lusió, amb aportacions enormement vàlides. Grans amics.

Agraïments per al Jardí Botànic de la Universitat de València a través del Banc de Germoplasma, el departament de Conservació, el departament de Cultura i Comunicació i la Biblioteca José Pizcueta que, junt a Ángel Sanchis, professor biòleg expert en orquídies a l’OVAL i col·laborador del Jardí, han ampliat els meus coneixements en botànica, taxonomia i divulgació científica entorn a les orquídies sud-americanes a colp de font bibliogràfica o de curs de cultiu. Gràcies Àngel per contagiar a distància la teua devoció per les orquídies.

Expressats els meus agraïments, reflexions nostàlgiques per la xicoteta família creada i les seus singulars històries, hi haurà una segona part per culminar aquest projecte? L’únic que sé és que tornaré, ja siga per cooperació, treball o vacances.

 

DE L’AGENDA LABORAL A VIURE CONCEPCIÓN

Entendre l’organigrama, coordinació i grau de planificació de l’administració local, especialment la Unitat de Medi Ambient; avaluar l’estat de les col•leccions vegetals i dels vivers municipals en sí, i conèixer les competències en medi ambient de la Subdelegació departamental en Concepción. Escoltar també les postures, les inquietuds de les comunitats quant a conservació d’orquídies, estudiar l’efectivitat dels plans de prevenció d’incendis i comerç il•legal d’orquídies, identificar les àrees de treball de l’AutoritatBosc i Terra, alertar als mitjans de comunicació locals la realitat alarmant de la depredació de les orquídies en la naturalesa, impulsar el potencial en educació ambiental dels vivers o estimular un major compromís dels centres educatius, reflexionar que un turisme més sostenible i més just és possible... Són algunes de les funcions que han caracteritzat, per iniciativa pròpia, el cronograma laboral diari de principi a fi. Però, i la finestra de les tradicions i costums històriques i culturals que s’obri per deixar-nos captivar?

Situada a l’extrem nord-est del Departament de Santa Cruz de la Sierra i formant part de la Gran Chiquitania junt a la província de Velasco o de Chiquitos, Concepción és la capital provincial de Ñuflo de Chávez. Fundada en 1709, posseeix actualment 18.000 habitants repartits en cinc àrees urbanes i en les 300 comunitats indígenes. La preservació de l’arquitectura missional, tant en vivendes particulars com en el traçat urbà, és un compromís social recollit a la legislació urbanística, pel que la fisonomia de la capital és una de les millors conservades a la regió, d’acord personal expert. El teló de fons dels nuclis urbans està compost per alternants planures i pujols de frondosos boscos tropicals, cicatritzats per cursos fluvials que donen el nom a la Reserva Natural del Blanco i Negro o l’àrea protegida del Zapocó, amb un pantà a les immediacions de Concepción.

Foto 4 concepcion orquidea

La façana del Temple Missional i l’Alcaldia (fons de la imatge), ambdós edificis custodiant la Plaça Principal de Concepción, epicentre neuràlgic i administratiu de la vida local. La plaça és la petjada del que fou un dia el “poble missional modèlic”. / Jose Aparici

 

Enriquit per una sòlida xarxa associativa d’entitats i col•lectius bolcats en festivitats com la Setmana Santa, el 8 de desembre, el Carnaval o el Festival Internacional de Música Barroca, la població és d’origen chiquitana i la llengua majoritària és el castellà, seguit d’una altra indígena oficial, el chiquitano o besiro. Quatre col•legis d’educació primària i secundària i tres escoles infantils amb un compromís mediambiental col•lectiu: una campanya implantada sobre la gestió dels residus, encara que la contaminació atmosfèrica serà un repte futur.

L’economia familiar campestre es basa en l’agricultura (dacsa, arròs, plàtan, mandioca), la ramaderia (principalment bestiar boví: consum domèstic, venda i intensa participació de les dones en l’elaboració dels formatges) i l’explotació de fusta que, a base de concessions a causa dels densos recursos forestals, constitueixen unes bones perspectives de desenvolupament de la regió, encara que és necessari preservar els principis de sostenibilitat ambiental.

Si ens fixem en el sector miner, a la zona nord del terme (Monte Verde) i sud (Cantó San Pedro), o en el comerç, liderat pel transport de mercaderies, experimenten un creixement exponencial en vies de comunicació estratègiques de Concepción, mentre l’artesania manufacturada (tèxtil, fusteria, ornamentació) té un paper secundari després de la seua etapa d’esplendor en la segona meitat del segle XX, quan fou el motor industrial de la regió. En la mateixa tendència, el sector turístic fou punter a Concepción en la passada dècada. Fou, perquè en els últims anys l’augment de la competència i la redistribució de fluxos de visitants en les poblacions de la ruta missional sumat a una limitada planificació estratègica i finançament local de l’agenda cultural ha desencadenat, hui per hui, en l’estancament del sector en el municipi.

 

LES RIQUESES DE CONCEPCIÓ: LA JOIA MISSIONAL ENMIG DEL BOSC TROPICAL

L’allotjament ha permès compartir infinitat d’anècdotes amb la seua administradora i amb el seu fill, la història, el seu vincle com a coristes de l’Orquestra Padre Schmid de la Catedral de Concepción. Commovedor recordar l’excel•lent professionalitat d’aquesta xicoteta família, d’una trentena d’intèrprets; un esforç constant, autocrítica, treball en equip, que els ha portat a participar en multitud de concerts locals i regionals, que els ha portat a conjugar a la perfecció veus i cordes de violí en un escenari excepcional. Precisament, el jesuïta suís Pare Schmid dirigí la construcció del teló de fons, del conjunt missional cristià entre 1753-56 i fou restaurada al 1975 sota el reconegut arquitecte alemany Hans Roth. L’originalitat dels elements arquitectònics del barroc mestís, la riquesa dels altars, tallats, i dels retaules banyats d’or és la mostra de la glòria patrimonial i artística que aconseguiren els jesuïtes, motiu que els valgué la declaració de Monument Nacional al 1950 i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO en els anys 90. Les notes musicals abandonen la Catedral fins arribar a l’adjacent i majestuós patí enjardinat format pel convent, pel Museu de la Catedral i per l’Arxiu Musical. El singular depòsit, biblioteca missional, és el batec de l’essència històrica de Concepción ja que resguarda 5000 fulles originals de música recuperades entre misses, salms, cants religiosos i motetes en llatí, guaraní, castellà o italià. Moltes d’elles s’han presentat en distints festivals de música barroca arreu del planeta.

5 concepcion esglesia

A banda del cor i orquestra Pare Schmid, l’altar de la Catedral de Concepción alberga concerts de l’Orquestra de Corda Infant Juvenil Pau i Bé de San Ignacio, de l’Orquestra Missional de Santiago de Chiquitos o l’Orquestra Infantil de San José de Chiquitos, amb una majoria d’intèrprets amb edats d’entre 8 i 15 anys en ple creixement formatiu. A la imatge, interior de l’església de Concepción. / Bramse (Wikimedia Commons)

 

En el Mercat Trompillo brilla un dels últims luthiers chiquitans, on vaig conèixer el procés artesanal de construcció i reparació d’instruments de corda fregada i polsada, destinats a les mans d’aficionats i músics regionals. Mentre ens ensenyava les seues col·leccions, confiava que el seu taller fóra traslladat a la Plaça Principal per donar a conèixer millor el seu treball.

A pocs metres de la Catedral, s’alça el Museu Missional de Concepción, ubicat en la casa natal de l’expresident Hugo Banzer. En aquest, s’exposen fotografies, dibuixos, columnes de fusta, capitells, fragments de pintures murals i altres peces ornamentals i artístiques, la majoria originals, d’abans i durant la restauració de la Catedral. Del Museu Missional a l’Antropològic, on les dos principals cultures natives de la zona, la chiquitana i la ayorea exposen els seus relats, els seus misteris, les seues arrels històriques. Dels museus a les manufactures de fusta com la Casa Kolping o l’Escola Taller, llegat del difunt Hans Roth, que vaig visitar amb un emocionat historiador i restaurador amic de Roth, el Sr. Villavicencio. Entre prestatgeries repletes d’escultures, bancades de treball i pissarres amb fórmules impossibles, ell recordava els seus quasi 50 anys impartint classes i recuperant pintures en temples missionals extrets de l’absoluta decadència a finals del segle passat.

Del processament artístic de la fusta del roure o del cedre als extensos camps de cotó al voltant de la Comunitat de Santa Rita, on les protagonistes són elles, les dones, que amb una dotzena de telers a les seues cases i amb l’habilitat de les seues mans, teixien xals, fulards, bosses de mà, bandoleres o hamaques; complements tenyits de forma natural amb fulles i escorces vegetals.

L’apoderament de les dones també destaca a l’Associació de Microempresaris i Productes Artesanals de Concepción (AMPAC), on confeccionen vestits, bruses regionals, molts d’ells formen part de les col·leccions que dissenyadores i dissenyadors locals exposen en desfilades de moda, on es conjuga amb gran delicadesa innovació i arrels tradicionals en les costures dels joves models.

Entre els brodats, detalls i dibuixos inspirats en la naturalesa i, com no, la morada Cattleya nobilior sp. De fet, un grup local de teatre s’anomena Cattleya Expressarte, en homenatge a la flor símbol de Concepción. Fundat l’elenc al 2013, és una alternativa per tal de promocionar el talent juvenil i l’art chiquitano del municipi, ha participat en distints festivals nacionals, on algunes de les seues obres han sigut premiades a ritme de danses tradicionals com taquirari, rueda grande, chobena o carnavalito.

Foto 6 santa rita bolivia

Detall d’un cotoner en un jardí de la Comunitat de Santa Rita, l’última en incorporar-se a la llista de punts turístics de Concepción. El treball comunal de les dones és una font de creativitat com s’exposa en les Mostres de Tèxtil Artesanal, amb un repte de fons: la transició generacional salvaguardarà aquestes aptituds i tècniques històriques? / Jose Aparici

 

Més riqueses viscudes: els ambients festius que he tingut l’oportunitat de gaudir com els actes per la Diada Nacional del 6 d’agost, celebrada amb la Nit dels Farolets i organitzada pels centres educatius, i la processó cívica a la Plaça Principal, on participen institucions i col·lectius locals vestits amb les seues millors gales. Com també, el cap de setmana del Festival de Temporada, en què cors i orquestres regionals visiten la Catedral per portar a terme concerts multitudinaris. Complementat amb cafès típics i degustacions d’elaborats i enfornats, de mates d’herbes naturals, amb una fira artesanal i balls típics. Parlant de gastronomia, destaquem la Patasca, popular plat d’origen prehispànic, una sopa substanciosa, nutritiva i amb gran concentració de sabors que es serveix calenta per combatre el fred. La Patasca s’acompanya a l’alba per l’Ambrosia, llet recent munyida a la que s’afegeix essències de distints sabors. Es pren en ocasions especials com retrobades, en la celebració d’esdeveniments, on la família, les últimes collites, les pluges o la pròxima festivitat són temes de conversació habituals.

Aquella gent que fuig del caos, del soroll de les fires de la zona, es refugia en els patis interiors enjardinats de la localitat, on es respira silenci, calma o en paratges naturals com les Pedres de Calama, les Pedres de Santa Teresa o la Cachuela de San Isidro. Des de la llunyania, a peu de carretera cap al sud, es divisen rares siluetes; són pedres monumentals, escampades sobre muntanyes d’un verd intens. Són les pedres del Paquio, les sentinelles de cabanyes picades en la pedra, reflectides en una extensa llacuna rodejada de prats.

Foto 7 bolivia

Les pintures de l’escut estatal i provincial són el símbol representatiu del paratge de les Pedres del Paquio, també anomenades Potreros o de San Javier. / Jose Aparici

 

En definitiva, com és el poble de Concepción? Recurrent qüestió de familiars, d’amics a la volta del viatge, que desencadena una intensa confluència de multitud de records singulars en el meu cap, en el meu pensament. Els passejos a la vora de la concorreguda llacuna Zapocó o en barca per fotografiar l’admirable paisatge i, com no, les imponents postes de sol. La deliciosa gastronomia cruceña. Els museus que refugien la historia i cultura de la Missió. La majestuosa Catedral Immaculada Concepción amb trets únics a la regió com el seu campanar amb rellotge o oracions d’entrada al temple en castellà. El talent innat dels xiquets i xiquetes del Cor i Orquestra Pare Martí Schmid, emoció a flor de pell. Escalar les Pedres de Calama, illes en un mar d’arbrat tropical. Infinitat d’artesanies com les mantellines, tallats de fusta, pintures o bruses chiquitanes. Impregnar-te de les moltes comunitats indígenes pròximes al poble, cadascuna amb unes riqueses úniques. Senderisme, ciclisme, pesca o simplement asseure’s a apreciar el silenci d’una nit estrellada. I com no, identificar en les vertiginoses parets de pedra en plena natura, les orquídies en el seu hàbitat natural i entre elles, la flor símbol de Concepción, la Cattleya nobilior sp. Ella és la protagonista, és la raó de ser del present projecte de cooperació.

Foto 8 concepcion bolivia

Posta de sol en l’àrea protegida de la llacuna Zapocó, Concepción. / Jose Aparici

 

Però, què és per a mi Concepción? Tal vegada, la major experiència de la meua vida? Concepción significa escoltar el CD regalat de música barroca de l’orquestra de Concepción mentre busque lloc en la biblioteca de casa a l’orquídia tallada en fusta Cattleya nobilior sp. Poder consultar l’enciclopèdia d’orquídies de Bolívia, poder llegir la popular obra Tradicions, Llegendes i Casos de Santa Cruz de la Sierra o el llibre Una joya en la Selva Boliviana mentre assaborisc els tradicionals cuñapes de la senyora Ana.

 

A L’HORITZÓ DE CONCEPCIÓN...

Quan abandonem Concepción a l’oest, ens endinsem en la província de Velasco, fins arribar a la seua capital de 45.000 habitants. San Ignacio ens mostra la plaça principal, 31 de juliol, presidida per la Catedral Missional; entre altres esglésies, trobem el Taller Artesanal dels Germans Guasase. Família de sis germans que des de fa més de 20 anys destaquen pel seu famós talent a escala nacional i internacional: la seua mestria en el tallat de figures religioses com els coneguts angelets barrocs. Com també, el recorregut ecodidàctic pel pantà Guapomó amb el seu mirador del Cristo o la cova del Yeso, material que s’usava per a pintar les parets de les missions jesuítiques.

San Ignacio és un dels nexes que conformen un xicotet circuit circular missional format per Santa Ana amb el seu temple, Museu Chiquitano, edificis colonials restaurats, les mines de mica i caolí de Santa Josefa i el jaciment del Viborón; San Rafael amb el seu temple missional, tallers artesanals i el convent de les Germanes Religioses i San Miquel, on la catedral és acompanyada del Museu Etnofolklóric de la Casa de la Cultura. El trasllat per quilomètriques rectes de terra roja entre dites poblacions ens permet constatar el impuls econòmic de la mà del sector primari liderat per l’activitat ramadera i forestal.

Foto 9 santa Ana concepcion

És la més xicoteta de les Missions, el temple de Santa Ana, que va ser restaurat junt al seu poble a partir de 1997 per Hans Roth i altres. Fou en aquest temple, junt al de San Miguel, on es localitzà i rescatà milers de manuscrits de partitures de música barroca. Aquesta troballa fou crucial per a la revitalització de la tradició cultural de la zona. / Jose Aparici

 

De camí a Santa Cruz de la Sierra, fem una parada obligada en la localitat de San Javier, integrada a la província de Ñuflo Chávez i a una hora de Concepción. Visitem la Catedral i el Museu Missional, el Parc dels Apòstols o el Museu Casa Natal German Bush, president de Bolívia entre 1937-39 i que entre el seu llegat destaca la primera Carta de drets laborals, la firma de la pau amb Paraguai, passant per l’abolició de l’esclavitud.

Foto 10

Mural de Leoni Art en homenatge al ritual de los Yarituses de San Javier. / Jose Aparici

 

L’església de la Merced, la Catedral de Sant Lorenzo i la seua neuràlgica plaça del 24 de setembre, el Museu de la Independència i el d’Història Regional, el cor d’art alternatiu del Cantó 1, la Casa de Cultura Raül Otero, el Museu d’Art Contemporani o d’Art Sacre, l’emblemàtic Tapekua o Casa del Camba, marques de cuina típica d’identitat cruceña, expliquen la raó de ser de la gran metròpoli departamental de Bolívia, la multicultural i reivindicativa Santa Cruz de la Sierra, una de les ciutats que més creixerà els pròxims anys arreu del món. Això sí, entre els colossals embussos de tràfic i avingudes i anells interminables, el racó que em robà el cor fou el Jardí Botànic. Precisament aquest espai municipal posà el punt i final a l’última jornada de l’assistència tècnica per l’orient bolivià.

El Jardí de Santa Cruz és un dels més importants del continent sud-americà per diverses raons. I sí, mereixen ser contades en un altre article a la Revista Espores! Fins la pròxima!

 

José Aparici

Graduat en Biologia per la Universitat de València i postgrau d’Ecologia Avançada i Gestió del Medi Natural per la Universitat d’Alacant
He treballat al Servei Tècnic d’Espais Naturals Protegits de la D.G. de Medi Natural (GV), al Museu de Ciències Naturals de València i al Parc Científic-UV. També he realitzat col·laboracions formatives al Jardí Botànic UV, assistències tècniques en AE-Agró i com a Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat a Bolívia.