BIODIVERSITAT EN AMBIENTS EXTREMS

A pesar de la gran hostilitat aparent d’alguns medis la vida sempre s’obri pas i aquest és un bon exemple. Les noves espècies d’algues trobades en el abocadors de fem urbans tenen d’allò més ocupats els científics. Perquè són tan difícils d’identificar aquestes espècies? Quines aplicacions tecnològiques tenen?

El fitoplàncton és el grup d'organismes eucariotes més nombrós i divers de la Terra. El seu rendiment fotosintètic és el més important dels éssers vius, fins i tot més gran que el de les plantes! Dins d'aquest immens grup trobem les microalgues uns organismes unicel·lulars ubics gràcies a un metabolisme tan adaptable que els permet viure en tot tipus d'ambients i condicions d’allò més adverses.


Però, a pesar de la seua simplicitat, identificar-les i classificar-les esdevé una tasca àrdua ja que són poques les característiques en què podem fixar-nos. A més, durant el cicle biològic moltes microalgues adopten formes reproductores diverses que fa que es confonguen amb altres espècies.


Com van conèixer a Coelastrella?

Coelastrella és una de les algues identificades. Gràcies a la microscòpia electrònica de rastreig els científics han observat unes estries que travessen longitudinalment la superfície cel·lular, un dels caràcters específics del grup. Aquest tret junt amb l'anàlisi molecular ha conclòs que es tracta d'una espècie abans no descrita.

 

Microalgues al rescat

Article recomanat: Microalgues al rescat


Però els abocadors urbans són ambients amb característiques molt hostils com ara pH extrems, presència de metalls pesants i altres substàncies tòxiques derivades de processos de degradació. I és per eixa mateixa raó que esdevenen una oportunitat per als biotecnòlegs ja que, entre els residus sòlids d’una ciutat poden trobar microalgues amb característiques metabòliques inusuals.


David Suárez Montes, Liliana Griego i Rico Ordás, José Manuel són els encarregats d’aquesta investigació i formen part del Departament de Biologia d’Organismes i Sistemes de la Universitat d’Oviedo. Les mostres van estar recollides en un abocador adscrit al concejo asturià de Serín on, degut a les pluges abundants, es formen basses superficials que resulten el brou de cultiu de les microalgues.

 

abocadors

Les mostres per a aquest estudi van estar recollides en un abocador on es formen basses superficials que resulten el brou de cultiu de les microalgues

 

A banda d’estudiar les característiques taxonòmiques de les diferents espècies, l’equip de David Suárez analitza els trets fisico-químics de les basses la qual cosa els ha permès saber que la biodiversitat és molt elevada en ambients hostils. L´ús de les microalgues va des de la biomedicina fins la captura de CO.

 

Abocadors també en el oceans

Una part molt important dels plàstics que usem en el nostre dia a dia va a parar al mar on suren transportats pels corrents marins i els vents. Però aquests són només la cara més visible del problema ja que molts s'enfonsen i es dipositen en el fons dels oceans. Així, s'originen formacions de substrats artificials que són aprofitats per les comunitats bentòniques on són colonitzats amb facilitat ja que ofereixen assentament i protecció.

 

contaminacio marina

Una part molt important dels plàstics que usem en el nostre dia a dia va a parar al mar on suren transportats pels corrents marins i els vents


D'aquesta manera, es creen diferents microhàbitats que van canviant segons es van adherint nous organismes; primer s'assenten bacteris i microalgues que formen biofilms sobre el substrat artificial i creen un hàbitat apropiat en el que poden instal·lar algues multicel•lulars i diferents invertebrats, entre ells poliquets, briozous, cnidaris, bivalves, ascidis, esponges, cirrípedes i gasteròpodes.

 

Però, el fet que diferents formes de vida s’originen sobre aquests materials no ens ha de fer pensar que no són nocius. De fet, aquesta colonització provoca una alteració en l'equilibri natural de les comunitats bentòniques.

 

Un cas extraordinari, Archaeoglobus fulgidus

El perclorat, una molècula molt energètica que s'empra en la fabricació d'explosius i combustibles per a coets, constitueix una font d'alimentació per a alguns arqueobacteris. Un d’aquests organismes és Archaeoglobus fulgidus que creixen en les fumaroles hidrotermals del fons oceànic i és la primera arqueja coneguda que s'alimenta de perclorat, encara que ja se sabia d'altres microorganisme que ho feien.

 

mart

S'han trobat abundants dipòsits de perclorat a Mart, substància que serveix de font d'alimentació a alguns microorganismes marcians

 

Alguns bacteris fan servir la mateixa estratègia i fins i tot produeixen un enzim especial que els ajuda a descompondre amb rapidesa el clorit resultant (que d'altra manera resultaria perjudicial per a les cèl·lules). Tal reacció dóna lloc a oxigen com a producte secundari. A. fulgidus, que no pot tolerar l'oxigen, utilitza compostos de sofre que es troben presents en els ambients on viu.

 

A. fulgidus potser correspongui a una forma de vida primitiva a la Terra que hauria sorgit abans de l'aparició de la fotosíntesi. Quan les algues van fer augmentar la concentració d'oxigen en l'atmosfera, els avantpassats de la arqueja s'haurien vist obligats a «escapar» cap a les zones més fosques, profundes i calentes del planeta. També s'han trobat abundants dipòsits de perclorat a Mart. La qual cosa fa pensar que aquesta substància, tòxica per als humans, serveix de font d'alimentació a alguns microorganismes marcians.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.