Aiguamolls oblidats

Els Yolilalles, aiguamolls costaners de Costa Rica i Nicaragua, pateixen el mal d'aquest tipus d'ecosistema, la vulnerabilitat i l'escassa protecció. Saber el seu estat de conservació està entre els objectius d'alguns investigadors.

 

La destrucció accelerada de la cobertura boscosa i la indiscriminada explotació de recursos naturals són, sens dubte, els principals problemes als quals s'enfronta la diversitat biològica del planeta. Com a resultat de l'explosiu increment demogràfic i de l'augment significatiu en el consum de recursos per part de la població humana, cada vegada és més difícil trobar ecosistemes relativament inalterats, on el patrimoni biològic puga mantenir-se i les funcions ecològiques desenvolupar-se sense intervenció.

Entre els ambients més vulnerables i paradoxalment menys protegits, es troben els aiguamolls amb les seues associacions vegetals característiques: manglars, boscos inundats, pantans, i yolillales. Els aiguamolls costaners compleixen importantíssimes funcions en l'ecosistema com reservoris d'aigua, refugi i hàbitat per a organismes aquàtics i terrestres, i sent llocs reproductius per a nombrosos invertebrats, amfibis i peixos.

 

YOLILLAL7

Caiman crocodylus sobre fullaraca de Yolillo en un yolillal inundat

 
A més són filtres d'aigua, protegeixen contra l'erosió de sistemes litorals, esmorteeixen els efectes de tempestes i altres desastres naturals, i són rutes de pas d'aus aquàtiques migratòries. No obstant açò, i malgrat aquestes funcions, i del seu reconegut valor en el manteniment de biodiversitat, els aiguamolls costaners són sobre-explotats o eliminats ràpidament, sent convertits en zones per a l'agricultura o el desenvolupament urbà.

La situació a l'altre costat de l'oceà
A Costa Rica i Nicaragua els aiguamolls costaners cobreixen prop de 14000km2 del territori combinat (aproximadament el 8% de l'àrea superficial), encara que molts d'ells han sigut delmats i es troben amenaçats avui dia. Entre aquests sistemes destaquen els pantans inundats de yolillo, coneguts localment com yolillales, que cobreixen grans extensions principalment en terrenys inundables i són dominats pel palmell de yolillo, Raphia taedigera, única representant del seu gènere en el continent Americà.

 

YOLILLAL4

(A) Raphia taedigera (Yolillo). (B) Sòl de yolillal ple de llavors amb tres juvenils de Yolillo. (C) Mantell de neumatòfors (arrels que creixen cap amunt, per sobre de l'aigua, per a permetre una correcta oxigenació de les parts de la planta que queden submergides) de yolillo

 
En ser ambients de difícil accés es consideren importants refugis de fauna silvestre, però en general els estudis realitzats sobre la dinàmica dels yolillales o sobre el seu ús per part de fauna són molt escassos. Són zones pantanoses, considerades insalubres i cobertes per densos creixements de palmells que dificulten el seu accés i la mobilitat en ells. Per açò han sigut poc visitats per científics i els estudis ecològics són pràcticament inexistents. Revertir aquesta situació i descriure la distribució i ecologia dels yolillales a Costa Rica i Nicaragua, així com determinar el seu estat de conservació, han sigut alguns dels nostres objectius.

 

YOLILLAL6

Yolillal inundat

 
Els estudis
A l'estiu els boscos de yolillo s'assequen parcial o totalment durant alguns mesos, la qual cosa permet l'ús de l'hàbitat per part de diverses espècies d'aus, mamífers i rèptils amenaçats. Entre els més notables es troben l’ocelot (Leopardus pardalis), pecaris (Tayassu tajacu), ós rentador (Procyon lotor), micos (Cebus capuccinus), pavones (Crax rubra) i el cocodril americà (Crocodylus acutus). Fins i tot espècies en perill d'extinció, com són el jaguar (Panthera onca), i l'àguila harpia (Harpia harpyja) poden ser observats en aquests pantans.

 

YOLILLAL1

Algunes de les espècies d'amfibis i rèptils que es van trobar durant l'estudi: (A) Corytophanes cristatus, (B) Kinosternon leucostomum, (C) Xenodon rabdocephala, (D) Caiman crocodylus, (E) Agalychnis callidryas


És sabut a més que mentre els ambients limítrofs són desboscats, algunes d'aqueixes espècies es mobilitzen a aquests aiguamolls cercant refugi, per la qual cosa actualment semblen ser més fàcils de trobar en yolillales que en els boscos on altra vegada foren comuns. Desgraciadament, el valor del yolillal com a hàbitat per a altres espècies amenaçades continua desconegut, un aspecte clau si es considera l'accelerada taxa a la qual aquest ambient desapareix a Centreamèrica.

Entre 2008 i 2010 iniciem una sèrie d'estudis en diferents yolillales de la Gran Conca del Riu Sant Juan, entre Costa Rica i Nicaragua. Aquests estudis pretenien determinar les espècies vegetals i animals que es trobaven en els pantans dominats per palmells i fer models predictius per a determinar la riquesa esperada (nombre d'espècies) en ambients similars de la regió. Les expedicions van ser finançades parcialment per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament AECID, així com pel Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de Costa Rica (UCR), i dirigides per Juan S. Monrós (UV) i Mahmood Sasa (UCR). 

 

Malgrat els nostres esforços, les extremes condicions que imposen els llargs períodes d'inundació van impossibilitar que aconseguírem completar totes les metes traçades. Els resultats generals que varem obtenir ens permeten concloure que els yolillales són ambients més simples i pobres en espècies que els boscos adjacents, hi ha poques espècies tant vegetals com a animals que puguen suportar aquestes extremes condicions d'inundació, però les poques que hi ha solen ser abundants. Encara que sempre hi ha excepcions.

 

YOLILLAL2

Dificultat de moviment en el yolillal


Emmarcat en els interessos del Plan de Conservación de Sitios del Pla de Maneig del Parc Nacional Tortuguero, Costa Rica, així com en el Pla de Maneig de la Reserva Indio Maíz de Nicaragua, aquest treball pretén fomentar estudis sobre la biodiversitat del yolillal, georeferenciar el seu ambient i descriure la fauna i flora associats a ells, identificant variables que afecten la seua distribució. Els nostres resultats són purament preliminars, sent el nostre objectiu mostrar que malgrat la seua baixa diversitat relativa i a les dificultats logístiques que ofereixen, els yolillales constitueixen ambients importants en el manteniment de la diversitat regional.


Així doncs, esperem que aquest treball estimule a futurs investigadors en la necessitat de generar més coneixement sobre aquests aiguamolls i que permeta una major comprensió dels mateixos. Per a major informació, aquests treballs, juntament amb el treball inèdit de Ronald L. Myers sobre els pantans dominats per palmells a Costa Rica, seran publicats en un suplement especial de la Revista de Biologia Tropical (d'accés gratuït) dedicat als yolillales.

En aquest suplement abordarem cadascun dels temes del nostre treball. Les aus, els rèptils i els amfibis que habiten aquests ambients, la vegetació associada a aquests llocs, la distribució dels yolillos, el seu estat actual i la seua conservació en el present i en el futur. A més del treball inèdit de Myers, que malgrat haver-se realitzat com a part de la seua tesi de doctorat a la fi dels anys setanta, encara avui dia constitueix la referència més important sobre l'ecologia i biologia dels yolillales al llarg de la seua distribució, sent innegable la seua contribució en aquest suplement.

Davinia Beneyto

Estudiant de Doctorat del Dr. Juan S. Monrós a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Llicenciada en Biologia amb màster en "Biodiversitat: Conservació i Evolució" per la Universitat de València.

Mitjà