ALIMENTS ELÈCTRICS

És possible generar electricitat a través de creïlles? I usant com base pela d'arròs, fruites o verdures? Des de fa alguns anys experts de tot el món centren les seues recerques a saber com produir electricitat a través aliments comuns. Fins ara els cítrics i les creïlles van al capdavant en la llista d'aliments amb major capacitat energètica. 

Les fonts d'energia són un misteri que la ciència porta anys intentant endevinar. Si durant molts anys els minerals i fòssils es van convertir en el principal motor de les energies del món amb el pas del temps els elements de la Terra (Sol, aigua, aire i foc) han pres un paper protagonista com a cavalls de batalla renovables per a afrontar el complicat repte de les energies del futur. Però a més, existeixen un altre tipus d'estudis, una mica més alternatius i que advoquen per aconseguir electricitat a través d'alguns aliments com a fruites i verdures. La seua efectivitat s'ha demostrat alta i per açò ara se cerca la seua obtenció mitjançant fruits barats i disponibles a tot el món perquè aquest tipus d'energia es convertisca en una alternativa real.

 

FRUIT_BATTERY_granadas

 

Una macedònia d'energia 

No es tracta d'alguna cosa nou. La química més bàsica, la que s'aprèn en l'educació primària i secundària, ens ensenya com obtenir electricitat a partir d'aliments que només han de tenir uns petits requisits: ser una fruita o verdura amb suc i contenir midó, sucre i un àcid. Aquests tres components funcionaren com a electròlits, és a dir, com a material per a impulsar als electrons. 


Per a crear una bateria fan falta tres parts: un càtode (elèctrode positiu), un ànode (elèctrode negatiu) i un electròlit. En fer una “bateria de fruita”, la suculència d'aquesta, rica en midó, sucre i àcid farà les funcions d'electròlit. Si li inserim dos metalls connectats a una pila faran la funció d'ànode i càtode, és a dir, d'elèctrodes. Si ajuntem els elèctrodes oposats (positiu i negatiu) es generarà un voltatge o energia de bateria en la fruita que hàgem triat. 

 

FRUIT_BATTERY_LAMPARA


El cas més conegut de “bateria de fruita” és el dels llimons, un “experiment” molt bàsic que demostra com canviar l'energia química a energia elèctrica convertint el llimó en una bateria de tipus voltaica. Una vegada generada aquesta bateria amb un llimó, aquest es poden connectar a altres llimons igualment “electritzats” mitjançant un cable de coure generant així un corrent d'energia. Amb aquest tipus de bateries podem recarregar petits aparells elèctrics com un rellotge de taula o fins i tot il·luminar una bombeta. 

 

FRUIT_BATTERY

FRUIT_BATTERY_limonesbateria


Només els llimons serveixen per a crear bateries de fruita? Per res. Existeixen molts altres aliments a través dels quins podem generar electricitat seguint aquest mateix mètode, com per exemple la taronja, la poma o el kiwi. Totes aquestes fruites podrien servir per a generar bateries. El que ocorre és que els cítrics són més adequats perquè són molt rics en àcids i aigua i açò els converteix en millors conductors d'electricitat. D'una banda, l'aigua és un dels principals conductors d'electricitat que existeix en el món i tant llimons com a taronges tenen gran quantitat d'ella; d'altra banda, l'àcid té l'efecte de “espentar” als electrons, la qual cosa accelera el corrent. 


Altres vegetals rics en potassi, com per exemple els plàtans o les creïlles també són òptims conductors d'electricitat. Precisament, són aquestes últimes les que se situen al capdavant dels estudis d'obtenció d'electricitat a través de vegetals pel seu cost mínim, la seua alta disponibilitat en el món i per la qualitat de les “bateries” que generen.

 

“Creïlles LED”

Juntament amb els cítrics les creïlles es consideren un dels millors conductors d'electricitat del món per tractar-se d'un vegetal uniformement sòlid, molt ric en aigua (al voltant d'un 80% de la seua composició), en midó i en potassi. Encara que altres vegetals igualment sòlids com les carlotes o les tiges de bròcoli presenten una textura similar per a conduir l'electricitat, la veritat és que la creïlla és més rica en potassi, la qual cosa li permet “moure” el corrent generat a través d'ella molt millor. Les creïlles tenen a més altres característiques que les converteixen en autèntiques bateries del futur com són la seua grandària i la seua densitat, que permeten que els electrons circulen per ella amb fluïdesa però sense massa rapidesa, per la qual cosa les bateries a força de creïlla duren més que les fetes amb suc, per exemple, les de llimó. 

 

FRUIT_BATTERY_POTATO


Tots aquests factors han contribuït al fet que des de fa uns anys experts de la Universitat de Jerusalem dirigits pel professor i científic d'agricultura Haim Rabinowitch hagen volgut demostrar la fiabilitat de la creïlla com a bateria elèctrica. Els motius que han portat a aquest grup d'investigadors a triar la creïlla van més enllà de les seues propietats fisonòmiques, ja que la creïlla és un dels cultius més abundant i barat del món, la qual cosa permet que siga més pràctica que altres fruites que generen reaccions químiques similars. D'aquesta forma, substituir el producte principal d'aquest “kit” d'electricitat és molt barat. 


El prototip del professor Rabinowitch, a diferència d'altres recerques similars, utilitza com a conductor la creïlla cuita prèviament, la qual cosa la fa més blana i menys densa, facilitant el recorregut dels electrons. Després, la col·loquen en fines llesques entre un càtode de coure i un altre de zinc connectats mitjançant un cable. Segons l'estudi, l'ús de creïlla lleugerament cuita i disposada en llesques és capaç de produir deu vegades més energia que una papa crua.

 

L'objectiu del professor Haim Rabinowitch era demostrar que aquest sistema podia proveir de llum LED durant 40 dies, i no solament açò, sinó que a més podria fer-ho amb les creïlles amb una despesa deu vegades menor que el cost d'una pila AA estàndard. D'aquesta forma, amb una sola bateria de creïlla es podria que carregar un telèfon mòbil o qualsevol un altre petit aparell sense accés a l'estesa elèctrica. 

 

FRUIT_BATTERY_3


Malgrat els seus esforços, fins avui els científics no han aconseguit portar aquest sistema a una escala major que permetria, per exemple, proveir d'energia a les regions més recòndites i pobres del planeta arribant a competir amb altres energies renovables com la solar o l'eòlica. No obstant açò, sembla que l'engegada d'un sistema d'aquest tipus a gran escala té més “obstacles” que els purament científics. A més de la negativa dels governs a invertir en el desenvolupament d'ella, la utilització d'un aliments per a la creació energia i biocombustibles podria arribar a generar un conflicte entre agricultors locals i grans productors, a més de l'esgotament de les reserves d'aliments en el món en un futur tal com ha declarat Olivier Dubois , Oficial Superior dels recursos naturals a l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de les Nacions Unides (FAO). També està l'altra cara de la moneda: sense anar més lluny, l'any passat a Kenya (on la creïlla és el segon cultiu més important després de la dacsa) els agricultors van perdre entre un 10 i un 20% de la seua collita de creïlles a causa de la seua falta d'accés als mercats. Seria la producció d'aquest energia una alternativa a aquesta pèrdua o es convertiria en poc temps en un nou generador de conflictes?

 

FRUIT_BATTERY_PAPAS


Només l'any 2013 es van produir el món 324.181.889 tones de creïlles. Es tracta del principal cultiu per a consum humà en més de 130 països i una importantíssima font de midó per a milions de persones a tot el món, pel seu baix cost, la seua facilitat d'emmagatzematge i la seua durabilitat. En aquells països on la creïlla és més cara se cerquen un altre tipus de cultius més assequibles per a produir energia, com per exemple la medul·la (és a dir, les tiges) dels plàtans o la pela d'arròs, un dels cultius més abundants del món i que es pot emprar per a substituir al grafit en les bateries de liti convertint-la en silici que genere energia per a smartphones i cotxes.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà