Espores - Investigació

Investigació

Noves tecnologies, descobriments, estudis i informes

 Publicat a Investigació

La rítmica d’allò viu, els ritmes circadiaris, ha sigut la protagonista de l'últim premi Nobel de Fisiologia o Medicina. Però, sabies que van ser les plantes les que van obrir el camí per a l'estudi dels mecanismes cel·lulars que marquen el temps? Serà la cronobiologia un element clau per als reptes ambientals que afrontem amb el canvi global?

 Publicat a Investigació

Una mirada al passat. De vegades només cal mirar enrere per comprendre com i per què som així. Quan parlem de plantes, també existeix la possibilitat de conèixer millor el seu origen, comprendre l’aspecte i els motius que han fet que siguen com són. La paleobotànica és la ciència que se n’encarrega, és a dir, la responsable d’arrastrar la vista enrere, cap a aquell passat remot, per a estudiar les formes vegetals que en altre temps poblaren la Terra.

 Publicat a Investigació

Com si d'un eficaç ajudant Watson es tractara, qualsevol resta vegetal pot convertir-se en la peça clau per a resoldre una investigació criminal. Espores, llavors, fulles, flors, pol·len, tiges… són la base de l'estudi del que ja es coneix com a botànica forense i que amaga molta més informació del que a priori pot semblar.

 Publicat a Investigació

Encara que s'ha avançat molt en els últims anys en el camp de la genètica, encara hi ha moltes incògnites per descobrir. En aqueix sentit arriba amb força l'epigenètica, per a explicar-nos com l'ambient pot alterar l'ADN de les plantes sense arribar a modificar la seua estructura.

 Publicat a Investigació

Com el conte de la bella dorment, hi havia una vegada, en un hàbitat on el sòl era i és un mantell de cristalls de sal, una herba gelada adora viure rodejada de sodi, és halòfita. Posseïa unes llavors que presentaven una plaent dormició i no es despertaven, no germinaven. No estaven mortes, ni tampoc vives. No disposàvem del bes del príncep, però sí de la maquinària del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la UV, disposada a traure-les d’una profunda, llarga “son”. Aquesta és la primera part de la història que José Aparici ens conta en Revista Espores.

 Publicat a Investigació

Hi ha un riu rogenc associat a la mineria que té unes característiques molt especials fruit de la seua acidesa. Un microbiòleg fixà en ell la seua atenció i descobrí que les seues particularitats provenien d’aqüífers subterranis, i que és un dels millors anàlegs geoquímics terrestres de Mart. Descobreix a espores aquesta història que sembla més bé d’un altre planeta.

 Publicat a Investigació

Posat que sempre parlem dels beneficis de gaudir de la natura i amb motiu del Dia Internacional dels Desastres, hui fem un canvi de perpectiva i parlem dels perills naturals que amaguen les nostres terres. Inundacions, llevantades, terratrèmols, tempestes... Aprèn sobre els perills de la nostra natura més propera. Però sense espantar-te!

 Publicat a Investigació

Us parlem hui d’una investigació dirigida pel botànic cel·lular Daisuke Kurihara, de la Universitat de Nagoya en què investigadors japonesos han ideat la forma de fer transparents els teixits de les plantes per poder observar, mesurar i comprendre els processos fisiològics més bàsics.

 Publicat a Investigació

El desert del Sàhara és el més càlid del planeta i el tercer més gran després del de l’Antàrtida i el de l’Àrtic. Efectivament, els pols també son deserts. Tot i que, fa 11 mil anys, la Terra acabava d’eixir de la última edat de gel i estava sotmesa a una nova època interglacial denominada Holocè; geòlegs i arqueòlegs han verificat que el Sàhara era per aquella època molt més verd, humit i habitable que el que coneixem ara per ara. Saps els motius?

 Publicat a Investigació

Un estudi sobre la qualitat de l'aire a Saragossa involucra als seus ciutadans per al cultiu de maduixes. I quina relació hi ha entre tots aquests elements? La resposta té nom de trilogia èpica, 'Los Vigilantes del Cierzo', un projecte de ciència ciutadana que ara us expliquem amb més detall.

Pàgina 1 de 8