Investigació
Més d’un centenar d’especialistes de la natura del tot el territori valencià recorren, en aquesta ocasió, terra i mar d’aquest espai natural de la localitat de Dénia, per la XIII Setmana de la Biodiversitat. Una trobada anual per conèixer a fons la riquesa d’espècies de flora i fauna de les poblacions valencianes.
Una formiga i una acàcia, un ratpenat i una planta carnívora, un fong i una alga, a la natura no hi ha relacions impossibles! Parlem de simbiosi, d'organismes de diferents espècies que treballen tan bé junts que moltes vegades ja no poden viure l'un sense l'altre. Però que diferència hi ha amb el mutualisme? Quin és el paper de les plantes en aquestes relacions interespecífiques? Jose Aparici ens ho conta!
Quines conseqüències tenen els incendis per als boscos valencians, aquells que s’han anat desdibuixant amb el pas del temps. O com es pot fer la prevenció, si són coherents les repoblacions que fem... Són algunes de les preguntes que quedaren pendents en la primera part de L’espiral del bosc valencià. En aquesta segona part, José Aparici continua el debat que va obrir sobre si els nostres boscos voregen el precipici, el punt de no retorn.
Els nostres boscos mediterranis han estat sotmesos a multitud d'agressions de tot tipus. Danys originats principalment per una mala gestió per part dels éssers humans que ha desdibuixat per complet eixos complexos ecosistemes que cobrien tres quartes parts del territori valencià amb paisatges dominats per sureres, carrasques, roures valencians, savines i fins i tot pins, però autòctons, acompanyats d'un sotobosc madur amb més importància de la que pensem. Però aquesta situació es pot revertir o és massa tard? D'allò i molt més ens parla el nostre bloguer José Aparici!
Has sentit parlar de la innovadora metodologia de l’Aprenentatge-Servei? I de les seues aplicacions al medi ambient? En aquest article, Marcos López, que ha realitzat un TFG al respecte, i Susana Romo, tutora del treball, comparteixen alguns dels projectes ApS sobre medi ambient que han revisat al seu estudi.
La rítmica d’allò viu, els ritmes circadiaris, ha sigut la protagonista de l'últim premi Nobel de Fisiologia o Medicina. Però, sabies que van ser les plantes les que van obrir el camí per a l'estudi dels mecanismes cel·lulars que marquen el temps? Serà la cronobiologia un element clau per als reptes ambientals que afrontem amb el canvi global?
Una mirada al passat. De vegades només cal mirar enrere per comprendre com i per què som així. Quan parlem de plantes, també existeix la possibilitat de conèixer millor el seu origen, comprendre l’aspecte i els motius que han fet que siguen com són. La paleobotànica és la ciència que se n’encarrega, és a dir, la responsable d’arrastrar la vista enrere, cap a aquell passat remot, per a estudiar les formes vegetals que en altre temps poblaren la Terra.
Com si d'un eficaç ajudant Watson es tractara, qualsevol resta vegetal pot convertir-se en la peça clau per a resoldre una investigació criminal. Espores, llavors, fulles, flors, pol·len, tiges… són la base de l'estudi del que ja es coneix com a botànica forense i que amaga molta més informació del que a priori pot semblar.
Com el conte de la bella dorment, hi havia una vegada, en un hàbitat on el sòl era i és un mantell de cristalls de sal, una herba gelada adora viure rodejada de sodi, és halòfita. Posseïa unes llavors que presentaven una plaent dormició i no es despertaven, no germinaven. No estaven mortes, ni tampoc vives. No disposàvem del bes del príncep, però sí de la maquinària del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la UV, disposada a traure-les d’una profunda, llarga “son”. Aquesta és la primera part de la història que José Aparici ens conta en Revista Espores.
