A RITMO DE VERDURA

The Vegetable Orchestra The Vegetable Orchestra Imatge del Facebook de 'The Vegetable Orchestra'

El mes d’agost ompli els nostres pobles i barris de música en directe però, havies escoltat parlar d’aquesta orquestra tan botànica? Els músics/luthier de la The Vegetable Orchestra fabriquen els seus instruments per a cada concert amb fruites, vegetals i hortalisses. No us sembla una bogeria?

Aquesta original orquestra usa material vegetal fresc i sec com ara pastanaga, porros, api, carxofa, carbassa seca i pell de ceba. Tots aquests components s'utilitzen per a la construcció d'instruments que solen durar només un concert o un dia a l'estudi. A més de les verdures, utilitzen gravadors o simuladors de potència per crear sorolls i afegir textures a la música.

 

11205077 10153664616766276 4082326204604915838 n

The Vegetable Orchestra fent la compra. Imatge del Facebook de The Vegetable Orchestra

 

Els sons produïts pels instruments vegetals són sorprenentment variats i no és fàcil reconèixer l’instrument de què prové. Des del funky al groovy, els concerts de The Vegetable Orchestra apel·len a tots els sentits.

 

CURSIOTATS SOBRE EL GRUP

L'orquestra va ser fundada al febrer de 1998 i a diferència d’altres organitzacions musicals, aquest músics es consideren un grup de dones i homes autoorganitzats que treballen de manera col·laborativa. A pesar que no recorden com va nàixer la idea els integrants d’aquesta innovació musical provenen de diferents àmbits de la cultura:
improvisació, electrònica, pop, rock, punk, contemporani...

 

12299151 10153664616286276 4373292371044131795 n

Imatge del Facebook de The Vegetable Orchestra

12313858 10153664616106276 278391483548424137 n

Imatge del Facebook de The Vegetable Orchestra

 

Diuen estar farts que els pregunten si són o no vegetarians o vegans i què fan amb les verduren quan acaben els concerts. Una part dels residus vegetals se serveix en forma de sopa o amanides entre el públic i la resta es rebutja als residus orgànics. El primer instrument que van fer servir va ser en desembre de 1997, una tomaca i des d’això no han parat d’innovar. Però, només toquen verdures o també fruites? El concepte es basa en el terme alemany "gemuese" que és diferent del vegetal en anglès. Hi ha, per exemple, hortalisses que també són fruites: tomaca i albergínia. El cas és que el concepte “vegetal” varia segons les cultures.

 

 

Construir instruments vegetals és una feina molt variada. Alguns estan llestos des del mateix moment de la compra com les carabasses – tambor. Altres són més complexos de treballar com ara l’api. El més important és que els vegetals estiguen en bon estat. Les fruites i verdures en estat de descomposició no són instruments fiables i per això els encanta anar als mercats de les ciutats on vana tocar per comprar la matèria primera.

 

L’orquestra està integrada per 11 músics, 1 persona de vídeo i 1 tècnic de so i de tant en tant fan col•laboracions amb músics ordinaris. Van llançar el primer disc en 1999 titulat Gemise a què van seguir Onionoise i Automate.

 

EL CLARINET SAFANÒRIA DE LINSEY POLLACK

I ben poc té d’ordinari el músic de què ara us anem a parlar. Linsey Pollack porta fabricant instruments musicals des del 1971 quan va començar a fer flautes de bambú i amb el temps va rebre una beca del Consell d'Austràlia, el 1976, li va permetre viatjar a Europa i crear un taller a Londres durant 2 anys fent flautes renaixentistes i també va començar a fer instruments de canya, especialment gaites de Macedònia i Bulgària i fins el 1980 va explorar el florkore europeu. Ja en 1980, Linsey es va especialitzar en la fabricació d'instruments musicals de diversos objectes de casa i jardí, com ara les mànegues de jardí, el clarinet de reg, les gaites de guants de goma, les flautes de cítrics...

 

 

Així que ja sabeu, si aquest estiu us sobren tomaques o cogombres en l’horta i ja no sabeu a qui regalar-ne... Feu una orquestra!

Revista Espores. La veu del Botànic

Redacción de Espores, la veu del Botànic

Revista de divulgación científica del Jardín Botánico de la Universidad de Valencia