El Botànic acollí fa unes setmanes una conversa entre M. Josep Picó i Mónica López, a més d’un col·loqui amb 5 professionals de diversos àmbits com la comunicació, la sociologia, la gestió, la ciència, el periodisme i l’art, i ambdós activitats versaven sobre diferents visions d’un mateix tema, el canvi climàtic. Casualitat? Res més lluny d’això, donat que durant quasi un mes la ciutat de València ha acollit una gran diversitat d’activitats diferents per posar al carrer la problemàtica ambiental que ens envolta, que és ací mateix i que és cosa de tots. L’ambientòleg Andreu Escrivà, que ha viscut de prop l’organització, ens ho conta.

Hui acabem l'anàlisi de la situació actual dels cultius NUS gràcies a Antonio Pla. Quin paper juguen aquestes espècies infracultivadas en el canvi climàtic? Quina és la seua posició actual en l'agricultura global? És possible basar l'alimentació en cultius NUS?

Menjar verdures, fruites i llegums no es únicament sa per a nosaltres sinó també per al planeta. Ja fa un temps que es publicaren estudis que relacionen l'alimentació humana amb la nostra salut i el medi ambient.

Després de passar unes setmanes en què es parla més de la contaminació del que és habitual, revisem els punts principals de la cimera que ara té lloc en París i en què participen 195 països.

Cristopher Field, biòleg, desprésd'anys d'estudis a arribat a la màxima de que una gestió adequada dels ecosistemes contribueix a mitigar el canvi climàtic, i li ha valgut el reconeixement de la comunitat científica internacional gràcies al Premi Fronteres del Coneixement 2013 en canvi climàtic. La conseqüència no seria només llevar-nos part de culpa, també mirar la forma de com encarar aquest nou repte.

Junt amb altres plantes fanerògames marines del mediterrani, la Posidonia oceanica és capaç de fixar el CO2 atmosfèric disolt a l'aigua fins i tot de manera més eficaç que els mateixos boscos tropicals. Extenses praderies submarines prioritàries per a Europa en materia de conservació. 

20 anys després, Rio de Janeiro és de nou el centre d'atenció del debat mediambiental a nivell mundial. Rio+20 pretenia ser una cimera internacional amb els principals líders del món per aconseguir un compromís d'ús sostenible dels recursos, però moltes veus suggereixen que l'agenda presentada és insuficient.

El 45% de les prestacions dels ecosistemes espanyols estan degradades, segons l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni d'Espanya (EMA), un anàlisi científic i interdisciplinari de la relació entre ecosistemes i societat.