Botànic del mes: Simón Fos

Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de València, té especial interés en inventariar i donar a conèixer la flora liquènica valenciana des dels seus temps d’estudiant. Després d’una etapa professional vinculada a la investigació i la docència, Simón Fos encetà un nou capítol treballant en assistències tècniques vinculades a la gestió i conservació de la flora rara, endèmica o amenaçada i dels hàbitats naturals. Però aquest botànic, apassionat de la divulgació, mai ha abandonat eixos cada cop menys desconeguts organismes que el van captivar fa anys: els líquens.

Què et va atraure de la Botànica?

Les plantes són l’element estructural més aparent dels ecosistemes. Les comunitats vegetals configuren els paisatges en resposta a les variables ambientals dominants, el clima, els sòls, etc., i, com no, les influències antròpiques, i aquestes comunitats condicionen la resta d’organismes que integren l’ecosistema global. Tenia clar des de menut que volia ser biòleg i les meues preferències estaven orientades cap a l’ornitologia quan vaig començar la carrera, però després d’acabar el primer cicle, em vaig adonar de la incidència de la flora sobre la fauna i vaig prendre la decisió de canviar les prioritats inicials i aprofundir en l’estudi i el coneixement dels vegetals.

 

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

La meua activitat professional es podria considerar dividida en dues grans etapes. La primera, desenvolupada en la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, on em vaig formar com a investigador amb una beca del Ministeri per desenvolupar un projecte, original i un tant singular, amb bioindicadors liquènics, sota la direcció de la Dra. Eva Barreno. Durant tota aquesta etapa vaig treballar en diferents projectes d’investigació desenvolupats per l’equip al qual em vaig incorporar: flora liquènica dels erms ibèrics, de la Reserva de Muniellos, seguiment de la qualitat de l’aire en les comarques d’Els Ports i el Maestrat i del carrascar de la Font Roja i els voltant d’Alcoi mitjançant bioindicadors liquènics i també als pinars de Tenerife i altres illes de les Canàries, en aquest cas, avaluant i quantificant els danys produïts pel contaminant sobre les acícules del pi canari. I també vaig elaborar diversos estudis en solitari sobre la flora liquènica de diferents àrees de la Comunitat Valenciana. En la meua opinió, els treballs florístics són fonamentals, no sols per identificar la biodiversitat d’un territori, sinó també per constituir la informació bàsica, fonamental, per poder abordar els estudis ecològics, corològics i, sobretot, per poder avaluar correctament la situació d’amenaça de les espècies i poder dissenyar estratègies de conservació amb els coneixements necessaris.

01 liquen ipa

Inventari de la flora liquènica epífita per calcular l’Índex de Puresa Atmosfèrica (IPA) utilitzat en el projecte de seguiment de la qualitat atmosfèrica en les comarques de Els Ports i Maestrat mitjançant bioindicadors vegetals, amb Patricia Pérez, Esperanza Calvo i Vicent Calatayud. Morella, 1995. / J. C. Tormo.

 

Durant tot aquest període d’intensa activitat investigadora, també vaig desenvolupar una important activitat docent en la pròpia universitat i en diferents cursos i màsters, una tasca que també m’ha resultat especialment atractiva per les implicacions directes en la formació de les noves generacions, dels investigadors, dels docents i dels responsables de la gestió i conservació del nostre patrimoni natural. I també de totes les persones interessades en conèixer i entendre el món que l’envolta. Pot ser siga una frase molt repetida, però el coneixement és fonamental per poder sensibilitzar a la població dels problemes ambientals que estem patint.

La segona etapa de la meua trajectòria professional està vinculada a la empresa pública Vaersa, des de la qual he treballat en diferents assistències tècniques per a la Conselleria de Medi Ambient, amb els diferents noms que ha anat rebent en tot aquest temps. En aquest període, la meua activitat ha estat centrada en la gestió i conservació de la flora rara, endèmica o amenaçada i dels hàbitats naturals, bé vinculat al programa de Microreserves de Flora, bé en un àmbit territorial més ampli que abasta tota la Comunitat Valenciana.

01 microreserva blancas

L'equip de Microreserves en la microreserva de flora de les savines mil·lenàries de Las Blancas: Patricia Pérez, Joan Pérez, Lluís Serra, Vicente Deltoro i Gabriel Ballester. Puebla de San Miguel, 2002. / E. Laguna.

 

Però La teua especialitat és la liquenologia. Què et va interessar d'aquest camp d'estudi?

Crec que varen ser una sèrie de circumstàncies les que condicionaren la meua especialització en aquest grup d’organismes. Ja em sorprengueren d’estudiant per la seua capacitat per colonitzar els medis més exigents, amb recursos mínims i sotmesos a unes condicions impossibles per a la resta dels éssers vius. Després vaig començar a col·laborar amb l’equip de liquenologia de la Facultat i vaig poder aprofundir en el seu coneixement, en les possibles aplicacions com a bioindicadors, la gran quantitat de treball florístic que hi havia per fer o el desconeixement generalitzat per a la majoria de la ciutadania. En definitiva, aquests organismes oferien una ampli ventall de possibilitats per a la investigació i també per a la divulgació, una situació que em va seduir aleshores amb una intensitat que s’ha mantés fins a l’actualitat. El temps i les circumstàncies van ampliant els temes d’interés i canviant els focus d’atenció, però l’especialitat té un pes molt significatiu a l’hora de motivar les preferències. A més a més, queda tant per descobrir sobre aquests organismes duals, que procure mantindre una activitat liquenològica, modesta i bàsicament florística, però per a mi, molt gratificant.

08 morella

Al Barranc del Tell de Morella es va redescobrir un exemplar del liquen Lobaria pulmonaria, considerat extint a la Comunitat Valenciana per l’absència de citacions posteriors al segle XIX, amb Miguel Agueras i Miguel Ángel Gómez. Morella, 2015. / M. J. Sanchis.

 

Estàs orgullós d'haver participat en algun projecte en especial?

Pot ser la meua resposta puga semblar un tant egocèntrica, però crec que el projecte del que em sent especialment orgullós és el que vaig desenvolupar en la meua tesi. L’objectiu era comprovar si els líquens, que estaven confirmats com a excel·lents bioindicadors de variables ambientals molt heterogènies (del clima, de l’estructura i continuïtat dels boscos, de la qualitat de l’aire, de les característiques del substrat, etc.), podien ser utilitzats com a bioindicadors de la qualitat del suro que es produeix en les principals zones productores de la península Ibèrica. Era un projecte molt interessant pel seu caràcter pioner des de la perspectiva de la bioindicació liquènica i, a més a més,  podia tindre repercussions sobre la valoració qualitativa d’aquest material. El seu desenvolupament ens va permetre recórrer i mostrejar  altres territoris ibèrics, vam tindre que generar una metodologia per poder obtindre talls de suro per a quantificar el creixement radial amb microscopi òptic, analitzar climàticament tots els territoris mostrejats i, finalment, relacionar estadísticament totes les variables. Els resultats, recollits en la tesi doctoral i publicats en la revista Guineana,  confirmaren la relació entre les característiques anatòmiques i densimètriques del suro i la composició florística de les comunitats liquèniques epífites. Va ser un treball llarg i minuciós, però, com he dit, em sent especialment orgullós dels resultats finals i de la seua repercussió.

03 pinus canariensis corcho

Recol·lecció de branques de pi canari (Pinus canariensis) per a la quantificació dels danys provocats pels contaminants atmosfèrics. Tenerife, 1996. / E. Barreno. A la dreta, parlant amb Antonia Caritat (Universitat de Girona) sobre les diferències de creixement radial del suro de diferents procedències ibèriques, en el I congrés Forestal Hispano-Luso. Pamplona, 1997.

 

Quin impacte tenen projectes com aquest per a la societat en general?

Crec que les repercussions en la societat de projectes d’aquest tipus són poc significatives perquè són temàtiques un tant especialitzades amb possibles aplicacions tècniques molt concretes. No obstant, el projecte sí que va tindre repercussions en la industria del suro, tant per les possibilitats que oferia per establir les variables ambientals que podien associar-se amb produccions de millor qualitat a partir de la composició de les comunitats liquèniques epífites, com també per plantejar estudis per establir les causes d’algunes anomalies que mostra aquest material i que condiciona el seu ús industrial. De fet, encara he tingut reunions recents en persones vinculades amb l’industria surera per tractar qüestions relacionades amb aquests temes.

 

Tornem al present. En què consisteix el teu treball actual?

Una part important de la meua activitat actual està centrada en la gestió i conservació de la flora amenaçada, en la recopilació de tota la informació poblacional que van generant els equips del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria, del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF), el Centre de Conservació d’Espècies Dulciaqüícoles de la Comunitat Valenciana (CCEDCV) i els tècnics de flora de les 3 províncies, amb contribucions del personal dels Parcs Naturals i dels Agents Mediambientals. L’anàlisi estadístic de tota la informació generada durant anys de seguiment permet establir les tendències poblacionals, una informació bàsica per a la presa de decisions relatives al disseny, planificació i execució de mesures de conservació per garantir la continuïtat de les espècies amenaçades. A més a més, com tots els censos estan georreferenciats, s’ha pogut generar una cartografia exhaustiva de localització de les poblacions que minimitza els riscos d’afecció a aquestes poblacions per projectes de transformació territorial.

02 lupinus

Estudi poblacional de la tramussera valenciana (Lupinus maria-josephae) en la Serra Grossa. Xàtiva, 2006. / A. Navarro.

03 erophaca

Preparant material per a herbari de la nova població de favera del dimoni (Erophaca baetica), descoberta després del incendi que va afectar la Serra Grossa en juny de 2005. Xàtiva, 2006. / A. Olivares.

 

Altra dedicació important és la redacció de les Normes de Gestió dels Espais Natura 2000 del nostre territori, de tota la documentació necessària per poder transformar els Llocs d’Interès Comunitari, els LIC proposats inicialment per garantir la conservació d’hàbitats i espècies d’interés comunitari, en Zones Especials de Conservació (ZEC) del patrimoni biològic que motivaren la seua declaració. És un treball multidisciplinari que integra aspectes geogràfics, econòmics, culturals i, lògicament, biològics per avaluar la situació actual del territori, de les espècies i dels hàbitats com a punt de partida per establir una normativa d’ús i gestió del territori amb mesures i actuacions concretes per millorar l’estat actual de conservació.

10 Lic

Prospecció dels arenals de Petrer-Almorxó per recollir dades destinades a l’elaboració de la Norma de Gestió dels Llocs d’Importància Comunitària (LIC) localitzats en les serralades del centre d’Alacant. Petrer, 2016. / M. A. Gómez.

 

Finalment, m’agradaria fer referència a la meua tasca en la producció, recopilació i anàlisi de la riquesa florística de la Xarxa de Microreserves de Flora de la Comunitat Valenciana. Em resulta molt gratificant formar part d’aquest projecte que enguany compleix 25 anys. El 1994 es va publicar el Decret de creació d’aquesta original figura de protecció territorial, tot i que les primeres microreserves es varen declarar uns anys més tard, en 1998. La participació en aquest projecte i les experiències personals i professionals que m’ha permés gaudir amb Emili Laguna i la resta de companys han sigut fonamentals per a la meua formació com a botànic i com a tècnic de conservació de flora vascular. I també la meua implicació amb el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV), una plataforma pública per recollir tota la biodiversitat regional i posar-la a disposició de la ciutadania. És un projecte que considere extraordinàriament interessant i amb el qual participe activament per convicció, en el propi projecte i en les possibilitats divulgatives, docents, tècniques o científiques que ofereix.

06 madeira

El programa de microreserves de flora ha despertat l’interés de diversos països veïns i altres de la Mediterrània per tal d’implementar aquesta figura de protecció als seus territoris, com el personal de la universitat de Madeira. En la imatge, amb Sonia Catanho i Ruben Paz (Madeira) en la microreserva de flora de Cala Argilaga. Peníscola, 2007.

 

Treballes sol o en equip?

Sempre he treballat immers en un equip. He portat endavant algunes iniciatives personals, tant pel que fa a la flora liquènica com a la vascular o a la gestió i conservació de la xarxa de microreserves, però la major part de la meua tasca d’investigació i gestió l’he desenvolupat conjuntament amb els companys. Treballar d’aquesta manera em resulta molt més satisfactori, tot i que poden aparèixer conflictes, però no han tingut massa significació, més aviat tot el contrari.

07 moncofa

Revisió del efectes del temporal marítim en la microreserva de flora de la platja de Moncofa amb Gustavo Renobales (Universitat del País Basc) i Pablo Ferrer (CIEF). Moncofa, 2011. / E. Laguna.

 

Quina és la part més desagradable del teu treball i la més gratificant?

En la part menys agradable diria que la part administrativa resulta, en general, poc atractiva i poc gratificant, però afortunadament es compensa amb el treball de camp, especialment quan es comparteix amb companys i amics que em permeten continuar avançant en el coneixement de les plantes vasculars. Em vaig especialitzar en altre grup, com comentava, i amb la meua incorporació a l’equip de microreserves de flora, el motiu d’atenció va girar-se cap a les plantes vasculars. Aquestes eixides compartides han sigut absolutament fonamentals en la meua formació en aquest grup.

04 tramussar

Revisió de flora en la microreserva de flora Lloma del Tramussar, amb Albert Navarro. Llombai, 2006. / E. Laguna.

 

No seràs al·lèrgic a alguna planta?

De moment, no m’han detectat cap al·lèrgia.

 

Imagina que tens tant de pressupost com vols. Quines coses milloraries al teu treball?

Més que canvis en el meu treball per gaudir de pressupost suficient, el que canviaria serien les prioritats. Com he comentat, tinc un especial interés en aprofundir en el coneixement de la flora liquènica de la Comunitat Valenciana, en el seu inventari, en identificar les necessitats de conservació, i també en la seua divulgació, en apropar a la gent tota aquesta biodiversitat tan interessant, però poc aparent i massa desconeguda. Per la qual cosa, crec que em centraria en aquests objectius.

 

Algun altre projecte en marxa, fora de l’activitat estrictament laboral?

Al marge dels projectes que formen part de la meua activitat laboral, que ja he comentat abans, estic prou entelat en anar millorant, malauradament molt a poc a poc i massa limitat a les espècies que es poden reconèixer a simple vista, la informació florística i corològica dels líquens de la Comunitat Valenciana. Com que el meu treball inclou jornades de camp, tinc la possibilitat de visitar molts territoris que no tenen cap informació liquenològica i aprofite aquestes eixides de treball per anotar la flora que hi veig. Sovint també recol·lecte mostres de material, perquè em semblen més rares o interessants, o perquè puc confirmar fàcilment la identitat revisant algunes característiques microscòpiques o químiques. Però aquesta tasca requereix d’una inversió de temps personal que no sempre soc capaç de trobar. Afortunadament, per avançar en aquest objectiu he trobat la col·laboració de companys de feina, de tècnics de Parcs Naturals i d’agents mediambientals, gent molt implicada en el coneixement del nostre patrimoni natural i també dels líquens. Les fotografies i les mostres que van enviant-me són molt valuoses en aquesta tasca de recopilació d’informació florística. La veritat és que estic molt agraït a tota la gent que està col·laborant en aquest projecte. Les seues observacions són fonamentals per poder tindre dades florístiques de molts territoris que no en tenen cap, tot i ser, com he comentat, una informació bàsica. A més a més, tota la informació va bolcant-se en el BDB pel que estan disponibles per a consulta de qualsevol persona que puga estar interessada.

09 tabarca

Recol·lecció de material per a elaborar el catàleg de la flora liquènica de l’Illa de Tabarca (Alacant) per al projecte Petites Illes de la Mediterrània (PIM). Tabarca, 2016. / E. Laguna.

 

Has publicat en revistes científiques, monografies, etc. però també t’interessa la vessant divulgativa i participes en diferents iniciatives.

Crec que la divulgació científica és fonamental. Per aquesta raó he procurat compaginar la publicació científica amb aquesta tasca divulgadora. Les meues contribucions en aquest sentit han estat relacionades amb les temàtiques en què he treballat en tots aquests anys, amb els bioindicadors, les suredes i el suro, l’Horta, el descobriment de la tramussera valenciana, les plantes invasores, etc. La veritat és que l’oportunitat que m’ha ofert la revista Mètode per treballar la vessant divulgativa ha sigut molt motivadora. A més a més, el reconeixement que tant merescudament s’ha guanyat aquesta publicació t’obliga a ser exigent amb el teu propi treball, perquè actua com a plataforma per a difondre coneixements i opinions, per a sensibilitzar a la ciutadania en diferents temàtiques ambientals.

 

També en seria exemple el cartell sobre líquens sobre substrats durs que realitzares per a la Generalitat Valenciana...

Exactament. Aquesta sèrie de cartells, que ja va pel número 18, permet apropar a la gent una biodiversitat que, en general, resulta poc coneguda per a la majoria. I els líquens es troben en aquest grup. Són, probablement, els organismes més representats per tot arreu; a poc que ens fixem, sempre els trobarem pel nostre voltant, estem on estem, són quasi omnipresents; però al mateix temps, es troben entre els més ignorats, passen molt desapercebuts. Aquests cartells, amb uns resultats visuals molt atractius, generen una atenció molt efectiva que educa la mirada.

 

O la recent publicació de Les plantes del nostre entorn. Flora silvestre de Paiporta, així com d’altres municipis.

Efectivament, aquests treballs, fets conjuntament amb M. Ángeles Codoñer, tenen una orientació clarament divulgativa. L’objectiu principal és descobrir als veïns d’aquests municipis el patrimoni botànic que habita els seus paisatges quotidians, els que veuen cada dia, sense deixar de costat, per descomptat, la part més científica, més botànica, però donant prioritat als usos tradicionals, a la cultura popular associada a aquestes plantes, a les curiositats, etc. És a dir, a aquelles qüestions que poder engegar la curiositat de la gent com a primer pas per motivar el coneixement i l’estima cap a aquestes plantes que, en el cas de Paiporta, estan lligades a ambients artificials, camps de conreu i entorns urbans, i que, per aquesta raó, són sovint infravalorades o fins i tot menyspreades, però que atresoren tot un patrimoni cultural extraordinari per la seua extensió i la seua diversitat, un patrimoni que paga la pena conèixer i que estem segurs que resultarà sorprenent per a la majoria de la gent menys vinculada al món rural i agrari. A més a més, es mostren i es parla de plantes que tothom troba, com aquell que diu, a la porta de casa i en qualsevol passejada pel poble o pels seus voltants, de Paiporta o de qualsevol altre municipi de l’Horta i, fins i tot, més lluny.

12 terra paiporta

Rodatge del programa Terra Viva (A Punt) per difondre la primera localització del liquen dels llops (Letharia vulpina) al Parc Natural de Puebla de San Miguel (2019) / I. Mora. A la dreta, presentació de Les plantes del nostre entorn. Flora silvestre de Paiporta en la Fira del Llibre, amb Núria Sendra (Editorial del Bullent), Àngels Codoñer (coautora) i Guillem Montoro (Regidoria de Participació ciutadana de l’Ajuntament de Paiporta). Valencia, 2019. / E. Laguna.

 

Quina relació tens amb el Jardí Botànic de la Universitat de València?

Al Botànic tinc molts bons amics i amigues, però la relació no ha sigut massa intensa. Vaig participar durant anys en les excursions organitzades pel Jardí per descobrir el nostre País i deposite a l’Herbari el material que vaig identificant. Precisament relacionat amb l’Herbari, li consulte prou dubtes i li demane prou informació a Jesús Riera per anar esmenant errades o completant informació de les cites del BDB. També podria incloure’s en aquesta relació l’edició del llibre del Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, editat conjuntament amb Antoni Aguilella i Emili Laguna.

 

Abans comentaves que també has treballat com a docent. Què creus que és important en aquest àmbit?

La docència, recolzada per la divulgació, són les pedres angulars per a engegar i nodrir vocacions, per formar professionals implicats en la feina i compromesos amb les temàtiques socials, culturals i polítiques relacionades. El coneixement de continguts és imprescindible, però considere més important les possibilitats que ofereixen, tant una com l’altra, la docència i la divulgació, per despertar la curiositat per temes relacionats amb les temàtiques tractades, per buscar implicacions creuades, que en biologia, en ecologia o en botànica són moltes i molt diverses, per generar i saber defensar una posició crítica, etc. El món professional necessita gent apassionada amb la seua feina i el brou de cultiu d’aquesta motivació hauria de “cuinar-se” a les aules. 

 

Et consideres deixeble d'algun botànic o botànica?

Per descomptat, no es pot avançar en el coneixement sense la formació i el recolzament rebut dels que ens precedeixen en les nostres disciplines. Pel que fa als líquens, les principals responsables de la meua formació van ser Eva Barreno i Violeta Atienza i, en la part fanerogàmica, Emili Laguna. Tot i que la formació en aquests camps és una tasca contínua i un es va nodrint de tota la gent amb qui comparteixes inquietuds i objectius. Al llarg de tots aquests anys, les experiències personals i professionals han sigut i continuen sent molt enriquidores en tots els sentits.

3b atienza

Recollint dades sobre la flora liquènica del Parc Natural de la Tinença de Benifassà en la VII Setmana de la Biodiversitat, amb Violeta Atienza. La Pobla de Benifassà, 2012. / J. Alcober.

 

A quin botànic o botànica t'hauria agradat conéixer en persona?

Sens dubte a Don Simón de Rojas Clemente, el primer liquenòleg espanyol i, a més a més, homònim. Per a mi, tindre l’oportunitat de tornar a estudiar els seus plecs seria un autèntic somni, però per la informació que tinc d’alguns intents previs em tem que no serà possible.

 

Quina època de la Botànica t'hauria agradat viure?

Crec que l’època daurada de la botànica espanyola, amb grans campanyes de prospecció i identificació de la biodiversitat vegetal. Si encara hui en dia la feina d’inventari de la riquesa botànica encara no s’ha completat, imagina’t en aquells temps. Pràcticament estava tot per fer, tots els mitjans eren molt limitats, però tampoc rondaven sobre els caps les presses, les exigències de publicar en revistes d’impacte, el currículum. Per contra, la il·lusió i l’afany de coneixement salvaven molts obstacles.

05 microreserva jaral

Classificant flora vascular per a l’inventari florístic de la Microreserva Lavajo del Jaral. Sinarcas, 2007. / E. Laguna.

 

Com animaries als actuals estudiants de biologia per as dedicaren al mateix que tu?

La botànica no ha resultat massa atractiva per als estudiants de biologia. En general, l’especialitat sempre ha resultat prou minoritària, però la botànica permet la descoberta i la comprensió del món que ens envolta i, a més a més, hi ha tant per fer, fins i tot en ciència bàsica, i es reben tantes satisfaccions personals (que trobe que són les més importants i les més motivadores) i professionals amb els resultats. Estem en un moment en què les vocacions naturalistes, les que aborden els estudis de camp, de la biodiversitat entesa des d’una perspectiva clàssica, estant minvant perillosament, tot i ser, al meu entendre, l’element bàsic per construir tot l’edifici de coneixement.

 

 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.