G. Bacchetta: “Volem una conservació activa que millore la vida de les persones”

Gianluigi Bacchetta és el director del Orto botánico di Cagliari i actual president de Genmeda, xarxa de centres per a la conservació de la flora mediterrània. Considera imprescindible per a l'èxit en la conservació el compartir experiències i impulsar projectes conjunts que impliquen a les persones i que propicien un desenvolupament més que sostenible: ecosòfic.

Coneix bé el Jardí Botànic de la Universitat de València, al que ve des de fa més de 20 anys, així com els treballs de conservació que es desenvolupen en la conca del mediterrani. A principis de novembre va estar al Botànic per a impartir una conferència sobre projectes i experiències de conservació de plantes autòctones en la restauració d'hàbitats mediterranis. Més enllà dels papers de flora amenaçada, defensa la necessitat d'estratègies de conservació in situ i ex situ de la flora autòctona, implicar a les persones i comunicar adequadament el procés. Des de la seua posició a Cagliari, impulsa projectes com Care-Mediflora, els programes Life Providune i Res Maris. Ara, es proposa rellançar de nou la xarxa Genmeda per a convertir-la en una eina potent i útil amb la qual reivindicar una conservació activa que millore la vida de les persones.


(Pregunta) Ha assumit recentment la presidència de Genmeda i sembla decidit a revitalitzar aquesta xarxa. Per què pensa que és necessària?

(Resposta). Genmeda és una xarxa de centres de conservació de flora que va nàixer ací a València a partir d'uns projectes Interreg, Genmedoc i Semclimed, en els quals participàrem juntament amb el Jardí Botànic de la Universitat de València i el Centre per a la Recerca i Experimentació Forestal (CIEF). Açò va ser fa 15 anys i, des de llavors, hem pogut desenvolupar una col·laboració molt estreta entre jardins botànics i bancs de llavors i actuar segons l'estratègia de conservació de la biodiversitat. No obstant això, la xarxa només s'ha desenvolupat fins a cert punt, té dificultats de finançament i ara pretenem revitalitzar-la. Necessitem canviar l'estructura, crear un comitè directiu que gestione els projectes… per això hem organitzat un congrés per a reunir a tots els agents implicats. Necessitem parlar del nostre futur.

Gianluigi Bacchetta 3

Gianluigi Bacchetta al costat d'un exemplar de Angusta formosa, la primera espècie descrita pel professor.


Ens parla de la Mediterranean Plant Conservation Week, del 12 al 16 de novembre, a Malta, organitzada pel projecte Care-Mediflora.

Sí. Els botànics estem molt acostumats a parlar o comunicar-nos entre nosaltres. Per aquesta raó, ara hem volgut organitzar un esdeveniment que reunisca a personal científic, tècnic, d'altres institucions i en particular la IUCN, fundacions públiques i privades, com MAVA... Vindran científics a explicar-nos experiències dutes a terme en diferents llocs del mediterrani, com John Thompson, Gary Martin, Costas A. Thanos, Vernon Heywood… i molts més. Hem d'aprofitar l'oportunitat per a compartir i poder treballar de forma conjunta en accions i projectes comuns.

Care-Mediflora, per la seua banda, és un projecte de conservació in situ i ex situ en illes del mediterrani liderat per Cagliari, en què participen Balears, Còrsega, Sicília, Creta i Xipre. Desenvolupem accions en les nostres illes però també volem fer-ho en la xarxa Genmeda.

 

Què necessita Genmeda per a seguir desenvolupant-se?

Una participació més forta per part de tots els socis, tenint en compte que si sostenim Genmeda ens sostenim a nosaltres mateixos, a les nostres institucions. Açò vol dir que, a més de procurar projectes i finançament, pot proporcionar quelcom més important: futur per a les nostres institucions, personal científic, contractes i beques per a joves, finançament de recerques que després tinguen la seua aplicació… Volem una conservació activa, que després tinga la seua aplicació en el camp per a millorar la vida dels pobles. I aplicació per a formar a joves científics que puguen treballar activament amb les poblacions de la nostra conca mediterrània.

 

Pot contribuir, per tant, a millorar la precària situació de la recerca...

Clar. Tant a Espanya com a Itàlia, en general en els països mediterranis, la crisi financera ha fet baixar moltíssim el finançament de la recerca i, en particular, en disciplines com la botànica o en recursos per a jardins botànics. Açò ens obliga a actuar de manera concertada i determinada perquè és necessari que no solament s'escolte el nostre missatge o que es financen projectes, sinó que es comprenga la importància de la conservació i que els joves tinguen possibilitats de seguir amb la seua passió. L'interès existeix, es veu en els jardins botànics. Quants joves s'acosten a la naturalesa, l'estimen, poden ser útils per a conservar-la? Quants joves podrien desenvolupar tantíssimes coses amb aquesta passió? Hem d'ajudar i la xarxa Genmeda pot ser una forma més. Un arnés amb el qual fer palanca i elevar la recerca de la biologia de la conservació de plantes.

 

Vostè també parla de la importància d'atendre la part social en les estratègies de conservació.

La conservació exsitu i la conservació in situ formen part de la mateixa estratègia de conservació de la biodiversitat. Comença ex situ i després es desenvolupa in situ. Ací, és important tenir en compte les poblacions locals i atendre aquesta part social. És el trinomi definit fa temps per Gary Martin: Plant, People and Possibility. És a dir, a partir dels estudis de la conservació, fets de forma ecosostenible i units a les poblacions locals, seguir un desenvolupament diferent. Que no siga només més sostenible, sinó ecosòfic. Un desenvolupament on les persones no estan en el centre de l'escenari sinó que són part d'un univers, que compartim el planeta amb animals i plantes i que hem de tenir més respecte. Per a plantes, animals, per als ecosistemes que ens allotgen.

 

Elaborar materials, com a manuals o guies per a públics més amplis, forma part d'aquest plantejament?

Projectes d'aquestes característiques necessiten baixar de la càtedra, parlar d'una forma més senzilla, ortodoxa i rigorosa sempre, però que permeta transmetre els coneixements científics tant a personal tècnic com a administracions o viveristes, que són els que haurien de multiplicar les plantes, o les empreses que haurien d'utilitzar-les per a la restauració. L'elaboració de manuals, guies de bones pràctiques, que estan disponibles de forma gratuïta en la xarxa i en diferents idiomes, respon a aquesta necessitat. Perquè puguen accedir quantes més persones millor al llarg de la conca mediterrània. Trobarem tècniques de conservació, gestió de germoplasma, assajos de germinació i multiplicació de plantes per a recuperació mediambiental en ecosistemes mediterranis, bons exemples a seguir…

 Gianluigi Bacchetta 4

El professor Bacchetta impartint la conferència al Jardí Botànic de la Universitat de València.

 

Quin paper hi juguen la divulgació i la comunicació?

Al principi, solament em dedicava a la recerca. Ha sigut després quan he comprès que feia falta desenvolupar moltíssim tot el referit a la divulgació, educació i comunicació. Són tres coses diferents. Cal diferenciar entre educar i divulgar, i després comunicar tot el que es fa des del punt de vista educatiu o divulgatiu, que és una altra cosa.

Nosaltres hem començat en la nostra institució a diferenciar molt, seguint el paradigma savoir, savoir faire i faire savoir. És a dir, saber, saber fer i fer saber. Hem invertit moltíssim en tot el que és comunicació, té un paper molt important que va més enllà de les notes de premsa, notícies, la web o les xarxes socials. Cal seguir incorporant coses. Per exemple, hem començat a fer vídeos breus, d'un minut, per a explicar què estem fent, amb qui, com… En el projecte Res Maris, sense anar més lluny, hem gravat deu vídeos per a il·lustrar el projecte, com ha sigut el desenvolupament, la comunicació amb els stakeholders, pobles, turistes, operadors econòmics, etc. Aquesta via ens ha permès arribar a la majoria de persones implicades. I en Genmeda també ho estem intentant.

 

Aquests treballs, esforços, enllacen amb la responsabilitat social d’aquest tipus d’institucions.

És fonamental la conscienciació. És el que comentava abans de desenvolupar una ecosofia entre la ciutadania. En l'exemple de Res Maris, hem fet accions en la platja, hem donat a conèixer el projecte a través d'excursions, hem explicat quines plantes eradiquem, quines plantem i per quines raons, hem organitzat jocs… Són fonamentals les accions fetes amb les persones.

Gianluigi Bacchetta 2  

Gianluigi Bacchetta amb Jaime Güemes, director del Jardí Botànic UV, i Pilar Soriano, professora i investigadora en el Banc de Germoplasma del JBUV.

 

Coneix molt bé el nostre Jardí. I de fet, és bastant similar al seu, el Orto Botanico di Cagliari. Explique'ns algunes similituds i diferències.

Són dos jardins molt semblants, amb la mateixa altitud, sobre substrats calcaris, amb la mateixa temperatura mitjana i quantitat de pluja, amb forma d’arborètum d'aclimatació de plantes, universitaris, amb bancs de llavors, amb les mateixes col·leccions, amb la mateixa escola botànica… El Botànic de València és una mica més antic i és pla, i té col·leccions peculiars que nosaltres no tenim ben desenvolupades, com la de palmeres o les carnívores. D'altra banda, a Cagliari tenim una part arqueològica o històrica de molt de pes. Comptem amb un amfiteatre romà del s. II d. de C., un pou romà, cava, cisternes. I, a més, estem al centre del casc antic de la nostra ciutat, som un centre catalitzador de totes les activitats.

 

Hui li han donat bones notícies. els han aprovat tres projectes Life.

Efectivament, un amb el CIEF de València i un altre amb Múrcia. El tercer té a veure amb el finançament d'una xarxa de bancs de llavors per a Itàlia. Sempre en xarxa. Life is for sharing i, si comparteixes, guanyes sempre.

 

Mireia Capsir

Col·laboradora de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
Llicenciada en Comunicació Audiovisual. Enganxada a la lectura de tot el que cau a les meues mans i a les sèries (quan puc). M'encanta escriure i no soporte les xinxetes soltes. 

Més en aquesta categoria: « Botànica del mes: Olga Mayoral