Espores - Revista Espores. La veu del Botànic
Revista Espores. La veu del Botànic

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Amb dos premis Pulitzer, Edward O. Wilson encarna al naturalista modern per excel·lència, i s'ha guanyat un merescut espai en el pavelló dels humanistes immortals. A més, és l'autor i padrí d'una de les paraules més de moda a nivell mediambiental, biodiversitat.

Els jardins en moviment són una realitat gràcies a Phyto Kinetic, un sistema que permet enjardinar les cobertes del transport públic urbà. Així s'incrementen les zones verdes, es contribueix a l'absorció de CO2, s'augmenta la humitat ambiental i es refresca l'ambient, a més d'embellir i crear microhàbitats per a la fauna. 

El pistatxo és un bon cultiu en temps de crisi. El pistatxer és un arbre al que no afecten les gelades, i al fruit li cal un processament mínim. A Espanya són més de 5.000 les hectàrees dedicades a aquest cultiu que té el seu origen a Orient.

El regne vegetal està ple de sorpreses, i cada dia apareixen nous estudis. Recentment un grup d'investigadors britànics han descobert que les plantes posseeixen la capacitat de comunicar-se entre si per a advertir-se de perills imminents.

El ginebre és una espècia originària d'Europa que creix als seus boscos humits i freds, i també a Àsia septentrional i Amèrica del Nord. Els seus usos són medicinals, decoratius i gastronòmics.

Estem vivint un moment de canvi i, davant la impossibilitat d'afrontar una vida a les ciutats o buscant un modus vivendi més sostenible, cada vegada són més les famílies que aposten per viure en una ecoaldea, és a dir, en una comunitat amb un nou estil de vida, lluny del malbaratament i el consum compulsiu.

El jove Jean Baré, que acompanyà al botànic Philibert Commerson en una important expedició científica per Brasil, Madagascar o les Illes Maurici, amagava un secret. Us convidem a conèixer la biografia d'aquest curiós personatge oblidat per la comunitat científica pràcticament fins als nostres dies.

La cultura egípcia ens fascina en tots els seus aspectes, i també en el cas de l'agricultura, on sembla que el cultiu girava en torn a la màgia del seu gran símbol, el riu Nil, les crescudes del qual feien fèrtils les terres.

El botànic txec Haenke i el brigadier italià Malaspina van realitzar a la fi del XVIII més una vasta expedició amb rellevants resultats geogràfics i etnogràfics. 1200 noves espècies botàniques, 900 il·lustracions i la descripció de 500 espècies zoològiques en tres continents. Alguns consideren que va ser l'origen d'una altre viatge que canviaria el curs de la humanitat, el de Darwin mig segle després.

La tradició oral i escrita està plagada de llocs màgics carregats de simbolisme. De tots ells, els boscos encantats són potser els més misterioros, i alguns d'ells no solament amaguen secrets i llegendes, sinó que a més alberguen algunes de les varietats vegetals més curioses del món.

Pàgina 44 de 52