10 preguntes verdes a... Julio Antonio Blasco, Sr. López

Jardí d'Aiora, València Jardí d'Aiora, València Javier Undiano Gregorio

Il·lustració, pintura, collage, disseny i fins i tot la miniescultura a partir d'objectes que semblen haver perdut la seua funció original... totes aquestes disciplines són les que utilitza l'artista valencià conegut com a Sr. López, per assaciar el seu apetit creatiu. Una ment fresca i inquieta que no pot deixar de dibuixar, crear i somiar, i a la qui li encanta la natura. Les plantes, de vegades inventades i de vegades no, són un recurs habitual en els seus nombrosos contes il·lustrats, la seua obra estrela, però també inunden la seua casa, el seu estudi i el seu estómac. Ací va el seu qüestionari verd estiuenc acabat d'agafar del camp!

1. QUIN ÉS EL TEU PRIMER RECORD DE NATURA?

Un riu, aigua corrent entre pedres… i el molinet fet amb joncs que el meu pare havia construït i que l'aigua feia girar ràpidament mentre la meua germana i jo buscàvem cullerots en el riu, en les zones on l'aigua s'estancava. Sol, aigua fresca, pedres, joncs i cel blau.

 

2. I un lloc verd on anaves de xicotet?

Record els meus dies d'infància a la casa de camp dels meus pares, en la muntanya, prop de València, en la Serra Perenchiza. Eren eixos anys en què moltes famílies es feien una segona residència, una casa en el camp per als caps de setmana, els estius i les trobades familiars. Record els meus llargs estius en la muntanya, envoltat de pins, una mescla de natura mediterrània, natura de jardí i natura d'hort.

 

3. Un paisatge que podria inspirar la teua pròxima il·lustració o algun que ja l'haJA fet.

Algun dels paisatges camí d'Aragó. Record els meus viatges d'anada i tornada a Saragossa molts caps de setmana. Viatges on podia veure a través de la finestreta de l'autobús paisatges llisos, plans, amb arbres solitaris que projectaven la seua ombra dura i circular sobre el sòl. Paisatges que s'ondulaven com una tela, com un vellut que canviava de color segons l'època de l'any, segons l'hora del dia, segons l'altura del sol… del verd a l'or, del fresc al tardorenc. Paisatges suaus, dolços, vessants com a faldes, amables formes sinuoses que feien venir ganes de tocar i acariciar.

 

4. Tria una planta per a fer-te un selfie

Qualsevol em serviria, triar és difícil, m'agraden totes… o quasi totes, la qual cosa em va portar en el passat a tindre alguns problemes, i és que comprava compulsivament tests, diferents, de tot tipus: rosers, llimeres, margarides, baladres, romers, gesmilers, alfàbegues, geranis, crasses… per a la terrassa del meu estudi, quan tenia estudi compartit, i més tard per al meu balcó, fins al punt d'haver d'instal·lar una mànega per a poder regar, i fins i tot arribar a l'extrem de quasi no poder eixir per falta d'espai, per excés de tests, ups…

Però si haguera de triar hui i ara una planta, em quedaria amb la buguenvíl·lea, sempre m'ha fascinat, pel seu color, per la seua exuberància, pel seu volum, pels bells residus de flors que genera, flors seques, pàl·lides i sonores arrossegades pel vent. De fet enguany he plantat quatre noves buguenvíl·lies al meu balcó… oh oh…

 

5. rebutjar, reduir, reciclar, reparar, reincorporar... QUINA de les 5 R practiques més? Ja no són només 3!

Doncs crec que les practique un poc totes. Cada dia rebuig més actituds, serà per l'edat… cada dia reduïsc més certs consums en la meua vida, seleccione i trie… el reciclatge no ha variat en la meua vida, segueix com sempre… reparar sempre ha sigut alguna cosa que he tingut per opció, si es pot reparar perquè em vaig a desfer d'això?... i reincorporar sempre és interessant, recuperar costums, actes, persones… renovar, sumar.

 

6. L'estiu és temps de...

Parar. Per a mi és sagrat parar durant un temps. Desconnectar, oblidar i recordar, donar la volta a la vida durant uns dies. Descansar i cansar-te, cansar-te de llegir, de família, de viatjar, de prendre vi, de vetlar, de despertar i no alçar-te, de no fer res, d'avorrir-te, de projectar, de veure passar les hores sense fer res, de fer de tot un poc i massa de res.

 

7. Alguna fòbia quan vas al camp?

Cap, vaig menys del que m'agradaria, i quan vaig, més que fòbia filia, no puc evitar fer fotografies compulsivament de plantes, arbustos i flors, sempre en primer pla o pla detall. També tinc per costum portar amb mi a casa algun xicotet pal de fusta seca, vella, viscuda, acompanyat d'alguna pedra, elements que pose en una prestatgeria, a la vista durant unes setmanes per a recordar eixe dia, eixes hores que vaig estar en la natura, ‘solt’ pel món, pel camp o per la muntanya.

 

8. Tria Un sabor vegetal que odies i un que et fascine

Em fascinen els sabors de moltes aromàtiques com l'alfàbega, l'herba-sana, el romer… de fet em compre els tests i me les menge, una planta d'alfàbega em dura tres o quatre ensalades i quan en un restaurant em posen herba-sana d'adorn en un plat, no puc evitar menjar-me-la. No obstant això hi ha una d'elles el sabor de la qual no m'agrada res, el coriandre, el seu gust sabonós em posa una mica nerviós, si vols desbaratar-me un plat, afig-li coriandre.

 

9. 3 coses que et portaries a un Jardí Botànic

Una càmera, silenci i soledat.

 

10. Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?

Regalar flors és una cosa que adore, i si està passat de moda la veritat és que em dóna igual, sóc bastant ranci de vegades. Crec que quan regale flors gaudisc jo més que la persona regalada. Fa molts anys vaig estar a Amsterdam i em va cridar enormement l'atenció la quantitat de flors que es compraven, per a regalar i per a consum propi. A Espanya, sempre que compres flors i les portes pel carrer la gent et mira com si portares a la mà un gripau verd gegant, és molt curiós. Així que estiga o no estiga de moda, jo continuaré regalant i consumint flors o plantes. Conforme passen els anys cada vegada estic més segur que el millor que es pot regalar a algú són unes flors, una planta, un vi o una mica de menjar… Són regals perfectes… tots efímers… els gaudeixes i no ocupen lloc o almenys no ho ocupen massa temps (llevat que et regalen un tronc del Brasil i et dure més de dotze anys com el meu del menjador).

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.