10 preguntes verdes a... Dani Miquel

Dani Miquel és sons, rimes, paraules, llengua, instruments. Les seues adaptacions de les cançons populars que tots tenim al cap i les seues composicions pròpies donen valor a la música en valencià. Creacions que cuida amb perseverança fent-les un patrimoni del que no ens volem desprendre. I el que és més important, fa que els menuts no vulguin fer-se grans, i que els grans vulguem tornar a ser menuts.

1. Un lloc verd on anaves de menut
La Florentina, una partida del meu poble l’Alcúdia.

2. Quina és l’última planta que has matat?
Un romer, férem una lluita ell i jo a vida o mort, al final vaig guanyar i el vaig ofegar dins la paella, on també eixe dia vaig posar un trosset d’ànec que al mercat vaig comprar... carai quina paella més bona. Ara note que tinc dins la panxa la planteta de romer que creix i per la nit trau les branquetes per les orelles i em destapen el nas... i no em constipe.

3. La sostenibilitat és necessària però... confessa’ns el teu pecat insostenible
Açò és un embarbussament? El meu pecat és haver nascut.

4. Si ens auto-convidàrem a ta casa, la planta que mai trobaríem és...
Jo que sé, la meua dona és tan estranya...

5. Tria el teu poder si fores un superheroi ambiental
Carai que preguntetes... mataria a quasi tots els humans.

6. Si et dic “cuina i plantes”, a què em convides a menjar?
Pastisset de llicsons.

7. Encara que et faça vergonya, quina fòbia tens quan vas al camp?
Agafar l’aixà . Què és la vergonya?

8. Obris els ulls pel matí i la primera cosa verda que veus és...
La paret. Perdó, si et refereixes a verda com a vegetal, el primer vegetal que veig és l’enciam quan obric la nevera, que el vaig comprar quan vaig fer la casa, ara fa 14 anys i encara està allí. Tinc un enciam i una enciama que fan l’amor (follen), i cada setmana em donen un fill.

9. Olora... quin és l’aroma que et transporta a l’aire lliure?
L’olor de pi.

10. Buscador de bolets, cuidador de bonsais, florista, recol·lector de llavors... què t’agradaria ser de major?
Jo no vull ser major.

Vull aprofitar per dir-vos que quan faig un test sempre escric sen se pensar. Però ara aquestes paraules que vos escric si que estan pensades, i és per dir-vos que el Botànic de València és el bressol de la natura del nostre país, on vosaltres heu d’ensenyar als infants a estimar cada branqueta, cada fulla, cada llavor que creix i la importància que té i la falta que ens fa.

(Des del Botànic no podem més que donar les gràcies efusivament i somriure davant aquestes paraules)

danimiquel.es

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.