10 preguntes verdes a... Carmen Calvo

La relació de l'artista amb el Botànic de la ciutat li ve des que té ús de raó i per a ella sempre està molt present. Fins i tot el Jardí acull una obra seua des de l'exposició “Hombre Patata”, de 2009. Carmen i el seu treball viatgen per tot el món però una part d'ella es manté prop d'aquest racó verd.

1. Quin és el teu primer record de natura?

Les olors del jardí Botànic, els sons, les campanes de l'Església de Sant Sebastià. Són records lligats a sensacions que t'acompanyen sempre. Des de xicoteta els he percebut. La meua casa donava al Jardí Botànic de València. Vaig créixer i vaig jugar en aquest espai. També les excursions amb el meu pare, inclosos esmorzar i fruita, al Barranquet de Torrent. D'altra banda, em vaig criar entre animals casolans, pollastres conills etc. Formes naturals en els terrats dels edificis de València. Per últim, la botànica, al País valencià, es presta a experimentar, en plantar un esqueix naix una altra planta.

 

2. Un paisatge que haja inspirat alguna de les teues últimes obres

Sóc pintora i la mirada sempre és la que et porta a l'observació. València, els seus horts, alguns protegits per les seues tanques, entre ingènues i perilloses, acabades amb una espècie de collage de cristalls trencats. Aquesta matèria, el vidre, xicotetes tessel·les de botelles en desús, és una manera de reciclatge. Aquest vidre, clavat al marge del mur, que brilla amb la llum del sol va ser el que em va portar al paisatge, portant-ho al meu món. Vaig realitzar aquesta idea de cristalls en 1998. Estan també els viatges amb tren. Del tram arribant a Conca, a la primavera, quan el blat creix i està en la seua esplendor, van nàixer els meus treballs daurats, de 1998.

 

3. Si ens auto-convidàrem a ta casa quina és la planta amb la qual mai ens toparíem

A la meua terrassa de casa i estudi les plantes estan conforme al sol que els dóna, que és molt. Pel que abunden les de naturalesa carnosa o cactus.

 

4. Som a punt d'estrenar primavera, per a tu aquesta estació és temps de...

Olors i sensacions barrejat d'una certa nostàlgia.

 

5. Un jardí és un espai per a...

Els jardins són necessaris per a la humanitat. Cal fomentar l'amor per la natura i mentalitzar als nostres polítics de que forma part de la nostra vida.

 

6. Un sabor vegetal que odies i un que et fascine

Tots els vegetals m'agraden.

 

7. La teua fòbia inconfessable quan vas al camp

El camp em produeix tot el contrari. Em relaxa.

 

8.Una aroma que et recorde a natura

El romaní.

 

9. Ens colem en el teu armari, trobarem botes de muntanya?

Si, per descomptat.

 

10. Què tres coses t’emportaries a un Jardí Botànic?

Un bloc per a dibuixar. Encara que, amb l'Escola de Belles arts vaig anar tant... Un llibre, o diari, una càmera de fotos.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.