10 preguntes verdes a... Carlos Briones

El passat 18 d'abril Carlos Briones va visitar el Jardí per a parlar-nos dels reptes de l’Astrobiologia, dins del cicle de conferències que el Botànic organitza junt a la Física del Grel. Carlos investiga en el CSIC sobre l'origen de la vida, cosa que sona grandiloqüent però que ell sap contar amb la gràcia dels millors divulgadors. Trobaran els nostres astronautes o les sondes espacials vida en alguns dels milers de milions de planetes o satèl·lits del nostre Univers? No sembla una pregunta senzilla de sobretaula, però si el seguim en les seues diferents entrevistes o xarrades divulgatives, o ens llegim el seu premiat llibre Orígenes. El universo, la vida, los humanos, podrem saber de tots els secrets que s'amaguen en el paisatge estrellat que corona els nostres caps.

Quin és el teu primer record de naturalesa?

El meu primer record de naturalesa em porta a Burgos, la ciutat en la qual vaig créixer, i en ell em veig corrent entre els pollancres del parc de la Cinquena i veient les carpes en el riu Arlanzón. També em ve a la memòria el meu primer bany en el riu Arlanza, en el poble natal del meu pare, i com cercàvem crancs sota les pedres de la riba.

 

Explica'ns la teua última aventura verda.

Intente que hi haja moltes ‘aventures verdes’ a la meua vida. L'última ha sigut un cap de setmana al Parc Nacional de las Tablas de Daimiel, i l'anterior un altre parell de dies per la Serra de Gredos.

 

Un sabor vegetal que odies i un que et fascine.

Odie el cogombre i mai el pose en les amanides. No obstant açò, el sabor d'una bona tomaca (difícils d'aconseguir hui en dia) m'encanta.

 

Quina R practiques més: reduir, reutilitzar o reciclar?

Solc practicar les tres. Potser més reciclar, perquè vivim envoltats d'envasos i moltes vegades no es poden reutilitzar.

 

Quina és l'última planta que has matat?

Conscientment, cap. Bé, fa uns dies vaig estar llevant males herbes (un nom realment inadequat, ho sé) en l'hort d'un amic… així que van caure algunes.

 

Tria una planta per a fer-te un selfie.

Podria dir moltes… Fa uns mesos em vaig fer un selfie al costat d'una araucària, a Xile, i encara que la foto no és molt bona m'agrada per l'exòtic d'aquest arbre.

 

I un jardí per a perdre't?

Dos que tinc molt a mà: el Jardí Botànic de Madrid (encara que és difícil perdre's en ell) i el Parc del Capricho.

 

Desperta la teua vena botànica, entre aquestes tres opcions, una no és una planta: Monstera deliciosaCondylura cristataIllicium verum. (no cal que et diguem que no pots buscar en internet).

Condylura cristata: encara que els talps són cecs, tenen molt clar que no són plantes…

(L'equip d’Espores certifica que Carlos encerta! Enhorabona! La Monstera deliciosa és una planta tropical, també coneguda com a costella d'Adán, i Illicium verum és l’anís estrellat)

 

Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és...

Els pins i oms que creixen enfront de ma casa, i que es veuen des de la meua finestra.

 

Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?

No sé si estarà passat de moda, però jo ho seguisc fent de tant en tant. Preferisc regalar plantes (amb o sense flors), perquè sempre m'ha donat una mica de pena l'efímera bellesa de les flors tallades.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Articles relacionats (per etiqueta)