10 preguntes verdes a... Carles Chiner

El passat 18 de maig Gener deixà anar les seues lletres i melodies enmig de la nit on un Botànic s’obria desesperat a la primavera. Oh Germanes!, el seu últim treball que està en marxa des de 2016, està dedicat a les dones que formen part de les seues vides, i també a dones de la cultura popular i literària. Les plantes decoraren aquest homenatge, i de plantes parlem ara també amb el seu cantant i impulsor de l’aventura, de fòbies i filies, de records, dels tocs i matisos de verd que envolten el seu dia a dia.

Al jardí de les espines, bombes per flors.
Ballarem fins que les nostres vides siguen records.
Si el món és un foc de fira que es va fent gran
ballarem fins que la terra siga el cor d'un llamp.

 

1. Descriu-nos un lloc verd on anaves de menut.

Els camps de xufa del meu iaio, a Carpesa. De menut les meues germanes, cosines i jo corríem i ens amagàvem per allà. Després ens coïa tot el cos la resta de la vesprada. I també el paisatge asturià: recorde de ben menut pensar que no havia vist res tant verd en ma vida.

 

2. Tens alguna fòbia inconfessable quan vas al camp?

No especialment. Em repugnen les panderoles, però al camp no en trobes moltes.

 

3. Quin paisatge podria inspirar el vostre proper disc?

Una postal de salvapantalles, amb colors irreals, d’aquelles que ningú no ha visitat mai. De les que quan per fi, després de comprar el bitllet a l’agència de viatges, després d’agafar l’avió i de dir-li al taxista que et porte fins allà, te n’adones que la realitat no té photoshop i que el lloc està ple de paperets i de cagades de gos.

 

4. Si et dic “cuina i plantes”, et poses el davantal i em prepares...

Alguna cosa oriental, amb tocs de coriandre i curri. Potser un basmati amb verdures acompanyat d’un pa pakistanès farcit de formatge amb comí.

 

5. I sense eixir de la cuina, un sabor vegetal que odies i un que et fascine.

No puc amb els espinacs bullits. De xicotet mos pares tenien un forn heretat dels iaios i emplenar les empanades d’espinacs em feia prou de fàstic. Allò i la pasta de moniato dels pastissets són els dos únics records negatius que tinc del forn dels pares. A dia d’avui veig uns espinacs bullits i se’m remou la panxa. Quant a l’altra part de la pregunta, m’encisa el sabor a colònia chispas del coriandre.

 

6. Quin seria el teu poder si fores un superheroi ambiental?

Absorbir els principis actius de totes les plantes del món només amb mirar-les o olorar-les. Encara que potser aniria massa a tope per la vida.

 

7. Tria una planta per a fer-te un selfie.

Un cactus. Un cactus xicotet, que càpiga en el selfie, clar.

 

8. Si escodrinyarem al teu armari, trobaríem botes de muntanya?

Ho dubte molt. Sóc d’anar a la muntanya en xancles i després queixar-me.

 

9. Obris els ulls pel matí i la primera cosa verda que veus és...

Un pot de vidre amb cànnabis que tinc a la prestatgeria.

 

10.Tres coses que t’emportaries a un Jardí Botànic.

Un bloc ple de fulls en blanc, una caixeta amb llapisseres i una guitarra.

 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.