10 preguntes verdes a... Antonio Luque

El conegut grup sevillà Sr. Chinarro va inaugurar el passat mes d'abril el cartell de Sons al Botànic 2019, el cicle de concerts acústics a l'aire lliure que organitza anualment el Jardí Botànic de la Universitat de València. A pesar que la pluja tampoc va voler perdre's l'actuació, Antonio Luque, el seu cantant i compositor, va aconseguir crear en solitari una atmosfera especial i acollidor on a través de melodies captivadores, lletres mordaces i converses hilarants, ens va parlar d'eixos 25 anys de carrera que recull en el seu últim disc “Col·lecció permanent”. Un poeta disfressat de músic, encara que ja ha fet el salt a la literatura, al que li agraden les plantes i que fins i tot ha reflexionat sobre la situació actual del medi ambient en algunes de les seues cançons. Sens dubte havia de passar el nostre qüestionari verd!

1. Quin és el teu primer record de natura?

En el parvulari, també conegut com a jardí d'infància, hi havia una llimera solitària que eixia del centre del pati de ciment. Degueren posar-la per a mantindre la denominació de jardí. No hi havia més plantes. Un rectangle gris envoltat de parets grises, i alguns xiquets ja violents. Crec que d'allí ve la meua visió àcida, acolorida i descreguda de la humanitat, així com la meua predilecció per les plantes entre els éssers vius.

 

2. un paisatge que t'haja inspirat en fer un disc o compondre una cançó.

La primera que em ve al cap és La decoración. La vaig esbossar mentalment pujant a peu a Gibralfaro, a Màlaga. Al principi em semblava que a Màlaga hi havia més arbres que a Sevilla, però era tan sols perquè al voltant de l'ajuntament solen cuidar les vistes, i des de Gibralfaro es veu l'ajuntament i el parc. Molt em temo que si no fora per la gestió de les podes, les tales, els tractaments contra el morrut i les comissions de les palmeres, que tan poca ombra donen, a les ciutats hi hauria només arbres de plàstic.

 

3. Primavera ÉS TEMPS DE...

No recorde bé de què és temps la primavera, perquè estic a Barcelona i ací sembla que no hi ha. A 7 de maig i buscant el jersei de nou. Això sí, cada vegada que me'n vaig a córrer està més verda la figuera eixa que hi ha al costat del Llobregat. Quasi pots veure créixer les fulles si et pares. M'encanta eixa olor de les figues o de les bacores (les bacores primer, no?).

Nota d'espores: sí, les bacores primer!, sempre que parlem de figueres bíferes clar, les que donen figues i bacores, que no són totes. En realitat les bacores són els fruits tardans de l'any anterior que en aquestes varietats romanen en estat latent en l'arbre fins que arriba el bon temps amb la pròxima primavera, així que podríem dir que segons es mire!

 

4. saps enfilar a un arbre?

De xiquet els meus tendons semblaven créixer més lentament que els meus ossos, mai vaig tindre molta flexibilitat. Hi havia un arbre baixet en la plaça on jugàvem a la pilota, amb branques poc inclinades, quasi horitzontals. Allí vaig posar el meu únic niu. I una vegada em vaig pujar a un altre per a colar-me a un concert. Però sóc poc simi jo. El just per a no cabrejar a Darwin.

 

5. Si escodrinyàrem en el teu armari, trobaríem alguna camisa amb cactus o palmeres? Eres un #botanicfashionvictim?, vinga confessa!

Tinc diverses camises de plantes, sí. Una de tests de cactus, la de palmeres que té tot déu, la de taronges que vaig portar al concert... Acabe de recordar-me d'una amb costelles d'Adán. On la tinc? Tantes mudances!

 

6. Amb quina aroma botànica viatges automàticament en l'espai o en el temps?

L'olor de la flor del taronger, clar. Va un als pocs dies de Sevilla en què no fa ni calor ni fred, quan et preguntes per què dimonis et vas anar. No sé per què a València no sol arribar eixa olor des dels camps de taronges, tants com hi ha. Ha de ser que les amargues fan olor més i millor. Que estranya és la vida.

Nota d'espores: curiosament, encara que València és coneguda per les seues taronges, la ciutat en si està envoltada d'horta però principalment amb cultius d'hortalisses. No hi ha diferències importants en aroma entre els tarongers de producció i els utilitzats en jardineria, que també els tenim. Però segurament Sevilla capital té més tarongers per metre quadrat que la nostra ciutat. Els camps de taronges estan una miqueta més apartats, repartits en les zones més rurals i al llarg de diferents comarques, on existeix una llarga tradició. 

 

7. Tria una planta per a fer-te un selfie.

Una planta carnívora. Sembla que un selfie arriscat té un plus en aquests temps carajotes.

 

8. Un sabor vegetal que odies i un que et fascine.

Odie el sabor de l'oli de gira-sol, perquè vaig estar treballant anys amb olis i eixa aroma té un regust a taca insuportable. I amb el d'oliva em passa un poc, però compensa perquè està bo. L'olor a marihuana ara quasi em fa vomitar (coses de l'edat). Adore totes les fruites, i muic pel xocolate, com és natural.

 

9. Si fores un superheroi ambiental, què poder triaries?

Llei del Talión: arbre talat, cap tallat. Simple però efectiva.

 

10. Per a tu un jardí botànic és un espai per a...

Un espai per a quedar-se. I per a pensar en com podria ser la terra si no hi haguera tant idiota.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Més en aquesta categoria: « Botànica del mes: Elena Carrió
FaLang translation system by Faboba