Revista Espores. La veu del Botànic

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Aquest estiu vam tenir al Jardí Botànic a Natalia Ruiz Zelmanovitch al costat de Manuel González per a presentar, junt a la Física del Grel, el meravellós documental de divulgació científica L'enigma Agustina i aprofitàrem per a parlar amb la seua protagonista, una divulgadora que enamora a qui la veu en acció. La seua carrera com a comunicadora científica en centres d'astrofísica, astrobiologia o ciència dels materials, entre altres, va lligada al seu talent per a l'escenari, que l'ha portat a divulgar amb els formats més bojos i autèntics. Ella diu posar-se nerviosa abans de cada actuació, però la veritat és que aconsegueix que la ciència es convertiscaen allò tan simple com passar una bona estona i que qualsevol s’emporte a casa alguna cosa bonica d'eixa experiència.

Les ciències no interaccionen si no ho fan les persones que les desenvolupen. Paraules d'Isabel Martínez-Solís, especialista en Botànica, professora titular del departament de Farmàcia de la Universitat CEU-Cardenal Herrera i coordinadora de SEPLAN, grup multidisciplinari centrat en la investigació de plantes medicinals i substàncies addictives d'origen vegetal, del que forma part també el Jardí Botànic de la Universitat de València. En aquesta entrevista, ens transmet amor pel seu treball i per les persones que l'acompanyen des de la primera resposta.

Les obres Ciervo volante, de Rita Cortés de Matos, i Siberian taiga, de Julia i Eugene Porotov, han estat les obres guanyadores de la sexta edició d’Illustraciencia, premi internacional d’il·lustració científica i naturalista. Com podeu veure a la imatge de capçalera, hi ha molta botànica en l’obra de Porotov, i també en certa manera en la de Cortés, pel que us proposem mirar-les de prop i conèixer un poc més la vegetació present a les obres guanyadores.

Càmera i gps en mà, Fabregat, es dedica principalment a cartografiar la vegetació i identificar els principals hàbitats que podem trobar a la Comunitat Valenciana i Aragó. Un autèntic botànic de camp expert en conservació de flora endèmica i amenaçada, i hàbitats d'interès comunitari, que s'enorgulleix d'haver participat en la creació de la pionera xarxa de microreserves de flora del nostre territori.

Ara fa just un any el Botànic tenia a l’Estufa Freda la mostra Por las ramas, de Manuel Sáez, la imatge de la qual havia encarregat al dissenyador valencià Dídac Ballester. Es tancava així una col·laboració en la que descobrírem la seua mirada curiosa, la seua acurada tria de materials, l’exigència en els colors i les textures, la persecució inesgotable de la feina ben feta sense deixar mai de banda el tracte fàcil. Contemplem el catàleg d’aquella exposició, d’un groc vibrant, estiuenc, i no ens estranya que la ciutat, i molts altres llocs, estiguen sembrats dels seus dissenys, que acumule premis, i que ara vulga compartir els seus coneixements en l’ESAD de València.

Si parem atenció on cal, no se’ns farà gens difícil diferenciar alguns dels quercus més comuns en terres valencianes. Eva Pastor, responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic, ens conta en què ens hem de fixar per diferenciar el coscoll (coscoja, en castellà), la carrasca (carrasca), la surera (alcornoque), el roure valencià (quejigo) i… un de regal.

 

 

L’alumnat de 6é del CEIP Sant Isidre de València ha participat en un projecte pioner coordinat des del servei de Sanitat vegetal de la Conselleria d’Agricultura que ha consistit en la cria de marietes Rodolia cardinalis al centre escolar per alliberar-les al Jardí Botànic de la Universitat de València. L’objectiu: ajudar a combatre la plaga de la cotxinilla acanalada, Icerya purchasi. Us contem l'experiència en el següent article.

Aquesta argentina especialitzada en genètica vegetal porta més d'una dècada mirant cromosomes al microscopi en el Jardí Botànic, tot per a conèixer més a fons l'evolució i diferenciació específica de les plantes que creixen en la conca mediterrània. Avui us presentem a aquesta investigadora pacient i apassionada de les plantes, que forma part de l'equip de recerca de Josep A. Rosselló.

El passat 18 de maig Gener deixà anar les seues lletres i melodies enmig de la nit on un Botànic s’obria desesperat a la primavera. Oh Germanes!, el seu últim treball que està en marxa des de 2016, està dedicat a les dones que formen part de les seues vides, i també a dones de la cultura popular i literària. Les plantes decoraren aquest homenatge, i de plantes parlem ara també amb el seu cantant i impulsor de l’aventura, de fòbies i filies, de records, dels tocs i matisos de verd que envolten el seu dia a dia.

El passat 18 d'abril Carlos Briones va visitar el Jardí per a parlar-nos dels reptes de l’Astrobiologia, dins del cicle de conferències que el Botànic organitza junt a la Física del Grel. Carlos investiga en el CSIC sobre l'origen de la vida, cosa que sona grandiloqüent però que ell sap contar amb la gràcia dels millors divulgadors. Trobaran els nostres astronautes o les sondes espacials vida en alguns dels milers de milions de planetes o satèl·lits del nostre Univers? No sembla una pregunta senzilla de sobretaula, però si el seguim en les seues diferents entrevistes o xarrades divulgatives, o ens llegim el seu premiat llibre Orígenes. El universo, la vida, los humanos, podrem saber de tots els secrets que s'amaguen en el paisatge estrellat que corona els nostres caps.

Pàgina 1 de 52