Vida després del foc

Els incendis sempre han estat grans enemics de l’home, de les seues collites i de les seues possessions. Però hi ha una disciplina, l’ecologia del foc, que els estudia i ens explica com les flames gestionen el territori, les espècies, les malalties i els nutrients.

Passat un estiu sospitosament devastador, tal vegada, ja siga hora de pensar de nou en els incendis. La zona mediterrània ofereix a les flames allò que els bombers anomenen triangle de foc, oxigen, combustible i ignició. Quan es combat un incendi es lluita en contra d’un d’aquests elements. L’oxigen està present en l’aire que respirem, el combustible són les víctimes forestals i la ignició és el desencadenant, el qual pot tindre origen antròpic o natural.

 

INCENDIOS7

 

L’abandó successiu de les àrees rurals ha reduït notablement els mecanismes de prevenció d’incendis. Un camp explotat pot actuar com a tallafocs durant un incendi, però un camp abandonat on les herbes creixen lliurement funciona exactament al revés. Per aquesta i moltes altres raons semblants és important la gestió correcta del territori. Les necessitats socioeconòmiques ens han portat a ignorar alguns factors com el foc, però la seua ecologia ens permet conèixer el seu comportament i ens explica que els incendis per se no són perillosos per a la biodiversitat, no obstant, sí ho són alguns règims d’incendis.

 

Estratègies evolutives

Si visitem una zona cremada passats uns pocs mesos podrem veure reverdir el terreny amb noves generacions de plantes. Eixe és el cas de les plantes anomenades rebrotadores, les quals, després de patir les inclemències de les flames, tornen a fer aparèixer tiges a partir de gemmes localitzades a les arrels o ocultes baix una escorça gruixuda. Els exemples per excel·lència del paisatge mediterrani són l’arboç (Arbutus unedo) i l’alzina (Quercus ilex).

 

VIDAFOC2

Alzina i coscoll rebrotant sota pins cremats, passat un any des de l'incendi

VIDAFOC1

Quercus ilex, alzina 

 

Un altre mecanisme natural pel qual els boscos es regeneren és la germinació de llavors gràcies a estímuls derivats del foc, com ara, l’augment de la temperatura i, més rarament, d’alguns components del fum. Així, és fàcil trobar als espais recentment cremats, per exemple, exemplars joves d’argelaga (Ulex parviflorus) que l’ecologia del foc inclou en la classificació de les reclutadores.

 

incendios14

Ulex parviflorus, argelaga

 

L’estratègia oportunista també es fa de notar als boscos calcinats. Es fan servir d’ella algunes espècies que moren amb les flames però la seua dispersió es tan eficaç que apareixen juntament a les rebrotadores i resulta difícil distingir-les.

 

El món dels pins

La major part dels pins que viuen a ecosistemes amb incendis freqüents són coneguts amb el nom de pins piròfits. Pateixen incendis de copa que són els més ferotges i afecten a la totalitat de la part aèria de la planta. Pertanyen al subgènere Pinus, tenen escorces fines, mantenen les branques inferiors i presenten pinyes que s’obrin gràcies al foc o a ponentades persistents, les anomenades pinyes seròtines. Sols algunes espècies, com el pi canari (Pinus canariensis) són rebrotadores.  

 

INCENDIOS9

Pinya seròtina de Pinus halepensis

 

La història del foc

Dels tres elements del triangle de foc sols un ha existit sempre al nostre planeta, la ignició. Els rajos i volcans han estat sempre presents però no han tingut què cremar fins que fa 450 milions d’anys, durant el Silúric, les plantes van colonitzar el medi terrestre per esdevenir llenya. Al seu torn, aquestes plantes proporcionaren a La Terra l’element restant del triangle, l’oxigen.

 

VIDAFOC3

 

El Carbonífer és el període en el qual el registre geològic detecta la major part dels jaciments de carbó. Ja havien passat uns 100 milions d’anys des del Silúric i l’oxigen havia assolit valors més alts que els actuals. Això explica que, a pesar de l'elevada humitat, els boscos es botaren foc amb molta facilitat.

 

A foc lent

Encara que el foc mai ha estat considerat com un factor per a l’evolució, hui dia és àmpliament acceptat que la pressió de selecció que imposa el foc als ecosistemes és una realitat. Darwin no el va contemplar als seus escrits però l’ecologia del foc ha treballat per conèixer quines implicacions tenen les flames sobre la composició de les comunitats vegetals. Als carrascars, quasi el 75% de les espècies vegetals són rebrotadores mentre que als matollars aquest percentatge el protagonitzen les plantes germinadores.

 

VIDAFOC4

 

Durant la història geològica de La Terra els diferents tipus d’incendis, la seua intensitat i la seua freqüència, allò que hem anomenat règim d’incendis, han anat canviant i han seleccionat la vegetació i les seues estratègies de defensa envers al foc. Hui dia aquesta selecció continua actuant sobre les comunitats vegetals.

 

La doble vessant dels incendis és la llavor d’un debat difícil. D’una banda, després d’un incendi no queda únicament mort sinó que s’obri tot un ventall de possibilitats i d’estratègies per als vegetals que no serien possibles de cap altra forma. De l’altra, la modificació del règim d’incendis és un perill per a la biodiversitat i per a les activitats humanes i és per això que compatibilitzar els dos punts de vista és el vertader problema. El treball conjunt de l’ecologia i la planificació urbanística sembla ser l’única via de gestió adequada d’un món inflamable.

Inés Perales

Col·laboradora del Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic
Exagere sempre que puc i m'agrada empapussar els meus amics i família. Admire les coses o animals que volen excepte a E.T, que em fa por.

Mitjà