Tianjin, la major eco-city del món

Malgrat ser un dels països que més contaminen del món, en els últims temps Xina s'ha descobert com una gran potència mundial a l'avantguarda en qüestions de construcció sostenible. Les grans ecociutats xineses són un exemple de com ecologia i arquitectura futurista van de la mà. 


Mentre en molts països occidentals el negoci de la construcció ha caigut en picat provocant una de les crisis globals més importants de la història, a Xina aquest sector està en auge i les empreses segueixen fent esforços i malabars per aconseguir formes de construcció alternatives i més sostenibles. És cert que en quasi tots els països les grans ciutats s'enfronten al repte de ser cada vegada més verdes i que s'investiga més perquè el seu impacte en el medi ambient siga menor i la seua integració en ell, major. No obstant açò el cas de Xina és diferent.

 

El gegant asiàtic viu en aquests moments de tecnificació i occidentalització una de les majors migracions internes de la seua història amb milers i milers de persones que cada any abandonen el camp per a instal·lar-se en la ciutat. No cal oblidar que Xina és un país superpoblat i que les seues urbs, malgrat mastodòntiques davant els nostres ulls, s'han quedat xicotetes. Per açò és necessari construir més. 

Seguint polítiques que aporten una major eficiència al ciutadà en matèria de transport, brosses, estalvi d'energia i, per descomptat, estalvi d'espai, el govern xinés s'ha llançat a l'aventura de construir ciutats pràcticament des de zero. El motiu és que, tal com es reflectia en el documental The Human Scale, en ocasions no som nosaltres els que construïm les ciutats sinó que, a la llarga, són les ciutats les que ens acaben modelant a nosaltres. És a dir: resultava més fàcil construir una ciutat del no-res i que els seus nous ciutadans s'impliquen des de zero en els aspectes més verds de la seua nova llar, que adaptar una ciutat històrica i als seus habitants a tots aquests canvis, que a més de ser més car és molt més complicat. Però, és tan fàcil alçar una ciutat partint completament des de zero? Quins criteris establir a l'hora de fer-ho? 

 

taijin

taijin_2

Per a comprovar les possibilitats l'any 2007 el govern de Xina va asseure les bases per a la construcció de noves ciutats. El primer pas era cercar terrenys completament inhabitats i no aptes per a l'agricultura. Es va afegir com handicap que a més aquests terrenys havien de tenir accés a aigües contaminades, sent les noves màquines i els edificis intel·ligents, els primers pobladors de la nova ciutat, els qui les depuraren.

 

L'objectiu d'aquesta idea intentava anar un pas més enllà, no solament es volia construir una ciutat ecològica i intel·ligent des de zero, sinó que a més, aquesta nova ciutat convertiria un lloc completament mort en un espai apte per a la nova vida. A més, l'eco-city havia d'incloure edificis intel·ligents que consumiren almenys un 48% d'energia i un 58% d'aigua menys que una ciutat tradicional (s'entén que amb el mateix nombre d'habitants), tenir almenys un 15% de l'espai habilitat per a parcs i zones verdes i, finalment, que el seu creixement es plantejara de forma vertical i no horitzontal, és a dir, fent edificis més alts.

 

Convivència i organització
El projecte es va fer realitat en 2008 quan va començar la primera fase de construcció de la qual seria la major eco-city del món, en la província de Tianjin, situada al nord del país i a uns 150 quilòmetres del centre de Beijing. Amb una extensió de 30 quilòmetres quadrats està pensada per a situar a 350.000 habitants que podran viure en una autèntica ciutat del futur que inclou, entre els seus plans d'urbanisme, la priorització del transport públic, la instal·lació en tota l'extensió de sistemes per a l'aprofitament d'aigua, la generació constant d'energia solar i eòlica, i la implantació d'una dessalinitzadora per a obtenir aigua directament del mar.

 

Tot açò en un entorn ric en zones verdes i en el qual se cerca la comoditat del ciutadà. Parlem d'una megaciutat pràctica i viable, reproduïble (s'ha projectat pensant que altres llocs d'Àsia i de tot el món puguen imitar-los) i a escala (amb característiques fàcilment adaptables a altres llocs). La convivència en harmonia entre els habitants i d'aquests amb el medi ambient i amb les activitats econòmiques i humanes era l'objectiu final de l'eco-city de Tianjin. Els primers habitants ja han arribat, encara que no estarà totalment finalitzada fins a l'any 2020. 

 

ECOCITY_MAP

taijin_7

La planificació, en tots els sentits, ha sigut fonamental a l'hora d'engegar aquest projecte. El primer que es va tenir en compte va ser el sòl, que havia de ser compacte per a un bon desenvolupament del transport. Després, es va organitzar la ciutat partint d'un eix principal (una columna vertebral verda o eco-barrera), i des d'ahí es va articular un centre al sud de l'antic Canal del riu Ji i dos subcentres (al nord i al sud de l'eix principal).

 

Després es van organitzar quatre districtes o barris residencials, tots ells iguals, que havien de tenir una sèrie de serveis socials com per exemple un centre cívic i cultural, i un parc. D'altra banda, prop de cada zona residencial es va projectar un parc empresarial que proporcionara treball als residents de cada barri, disminuint l'espai de desplaçament de la llar al lloc de treball. La distància màxima entre una llar i el seu col·legi o lloc de treball corresponent no ha de ser superior a un quilòmetre. 

El pla mestre de l'eco-city de Tianjin incorporava fins i tot la forma de construcció dels edificis, denominada eco-cell, un concepte clau per a entendre aquesta ciutat. Es tracta de blocs bàsics o cel·les, cadascuna de les quals mesura uns 400 metres per 400 metres, generalment acceptada com una còmoda distància a peu. Un conjunt de quatre cel·les produeixen un eco-barri, i diversos eco-barris s'uneixen per a formar un districte ecològic. Tots els edificis incorporen un sostre o una terrassa verda formada per vegetació nativa.

 

TIANJIN_01

Font: http://www.tianjinecocity.gov.sg/

 

Quins avantatges té viure en una eco-city com aquesta? 
L'altre aspecte totalment planificat de l'eco-city és el transport. Com sabem, les grans ciutats de Xina són també les que més contaminació produeixen a causa de la pol·lució produïda directament per l'excés de tràfic de cotxes i motocicletes. En aquest sentit, la consecució d'un transport verd i ecològic es va convertir en un objectiu prioritari, per açò es promou l'ús de transport públic i les maneres no motoritzades com les bicicletes o caminar. Per a aconseguir-ho les xarxes no motoritzades i les motoritzades estan separades minimitzant conflictes entre vianants, conductors i ciclistes. Els primers i els últims tenen prioritat sempre dins de la ciutat ecològica. 

 

taijin_5

taijin_6

Font: http://www.tianjinecocity.gov.sg/



Un dels majors atractius d'aquesta pionera eco-city de Tianjin és que, si bé no destaca per l'originalitat arquitectònica, si que ho fa per la seua sostenibilitat. Tots els edificis de la ciutat s'han construït concorde a paràmetres bioclimàtics, és a dir, aprofitant la seua orientació per a rendibilitzar els cicles naturals del dia i de la nit. A més disposen de l'última tecnologia d'eficiència com a sensors de moviment per a la llum, persianes intel·ligents per a regular la il·luminació i temperatura a l'interior, així com finestres de doble vidre i materials aïllants en les parets.

 

El consum energètic és mínim, ja que fins i tot la calefacció funciona amb energia solar. Aquesta i els aerogeneradors rodueixen el 20% de l'energia de la ciutat, incloent cases, edificis públics i ecoparcsempresarials. També s'utilitzaran bombes de calor que aprofiten la diferència de temperatura entre la superfície i el subsòl per a generar energia. Fins i tot Tianjin ha incorporat un sistema de recollida de residus totalment ecològic. El reciclatge i la separació d'entre brossa reciclable i no reciclable és obligatòria i la recollida es realitza per mitjà d'un sistema pneumàtic que no necessita camions, reduint costos i tràfic pesat en l'eco-city. En 2013 el major repte va ser generar només 0,8 quilos de brossa per persona i dia (molt menys que la mitjana mundial), de la qual 60% hauria de poder reciclar-se.

 

WEB OFICIAL ECO-CITY

http://www.tianjinecocity.gov.sg/

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà