El valor del tresor setabense (III)

El Montgó. Alacant. El Montgó. Alacant. Imatge de Raul Soler. Font: FLickR

Acabem el viatge pel sector setabense! La ruta geobotànica troba el seu final des d'Aiora fins a Villena, l'últim dels subsectors que José Aparici ha visitat. Res com evidenciar la nostra gran biodiversitat per començar a respectar-la. Anem cap al sector més àrid!

Al límit amb la Castella més meridional, aquest subsector posseeix unes altituds mitjanes majors respecte a la resta del sector Setabense. És el més diferent respecte a la resta de subsectors setabenses, amb un pis termomediterrani quasi inexistent. Al trobar-se en contacte amb la província Murciana-Almerienca, és sinònim d’una vegetació àrida i adaptada a una intensa sequera, influenciada florísticament per reminiscències manxegues.

 

Subsector Aiora-Villena, pura continentalitat i sequera valenciana

Com a regla general, l’aridesa augmenta a mesura que ens desplacen de nord a sud del subsector, provocant un progressiu canvi de la vegetació: del matollar més humit fins al propi d’ambients més secs, habituals en l’alacantí Alt Vinalopó i la Foia de Castalla. Un hipotètic augment de les pluges donen pas a elements florístics valencians com la pebrella (Thymus piperella).

 

Foto 20

El mantell perenne i herbaci d’espart (Stipa tenacissima) amb les seues espigues groguenques és una gramínia freqüent en aquest subsector d’interior i es que creix de forma natural en llocs de clima estèpic, àrid al sud-est ibèric. Imatge de David Elliott

 

Caminarem sobre sòls amb freqüents acumulacions de carbonats i altres sals més solubles, però també hi ha presència d’òxids de ferro, és a dir, terres rosses. La resposta vegetal son les masses forestals de carrascar (Quercus rotundifolia), típic del pis meso-supramediterrani i adaptades a un clima mediterrani sec i amb pluges molt escasses. No obstant això, les extenses praderies al llarg de suaus muntanyes és un dels trets més característics d’aquest subsector: l’espart (Stipa tenacissima), però el ventall de gramínies varia en funció de la latitud i el tipus de sòl en el que es trobem. A més, creixen matollars gipsícoles diferents als de la resta de subsectors setabenses.

 

Les formacions de poliol amarg de penya (Teucrium buxifolium) creix als roquissars del subector i és òptim en àrees manxegues. Altres comunitats rupícoles vegetals presents en aquest subsector contenen gèneres com: Saxifraga i Jasione. A més, l’espinós cardo gegant, manxec Onopordum nervosum o el gènere Diplotaxis són predominants als terrenys erms o als camps de secà formant part d’associacions vegetals gens habituals en la resta de subsectors setabenses.

 

Foto 21

Flors de Teucrium buxifolium. Imatge de carlesjbox. Font:FlickR

 

L’extrem més meridional d’aquest subsector és una finestra oberta al particular desert valencià. L’abundància de sòls arenosos en dunes d’interior dona com a resultat una vegetació sabulícola. Germinen nombroses espècies minúscules típiques també de dunes litorals: gramínies com (Ammochloa palaestina), crucíferes com (Maresia nana) o el cospí (Pseudorlaya pumila). A la serra de la localitat de Petrer, es localitza una micro-reserva vegetal amb una elevada concentració d’espècies endèmiques i de gran interès botànic com el morritort marítim (Helianthemum guerrae) o el poliol valencià (Teucrium ronnigeri).

 

La notable influència murciana-almerienca es deixa notar als saladars amb presència de matollars halòfils manxecs. Estem davant d’una situació natural excepcional, per què? Creixent en unes condicions ambientals adverses d’estrès hídric, aquestes plantes amants dels cristalls de sal originats per l’alta taxa d’evaporació al sòl i la sequera, han desenvolupat una gran diversitat d’adaptacions front al clima estacional.

 

Foto 22

El gènere Limonium és el rei als saladars àrids del sector Setabense, com per exemple, la sempreviva morà (Limonium caesium) en aquest subsector. Imatge de Alberto Garcia. Font: FlickR 

 

Per últim , considerem espècies diferencials amants de les altes temperatures i del sòl salat d’aquest subsector Aiora-Villena: la lletera xicoteta, terrerola (Euphorbia minuta), el timó llanut (Teucrium gnaphalodes) o el pi salat a la foto (Tamarix boveana), entre altres.

 

800px Tamarix boveana68

Tamarix boveana com a taxó diferencial del subsector Aiora-Villena. Imatge de WIkipedia

Foto 24

Imatge de Flabbergast ED. Imatge de FlickR

 

El paratge natural de la Granadella i la seua admirada cala és un dels reclams litorals per excel·lència del subsector Alcoià-Diànic. Conservava un dels últims pulmons verds de la costa alacantina i per què conservava? Aquest setembre, un incendi forestal provocat ha deixat el paratge reduït a cendres, desapareixent els pinars i l’essencial matollar endèmic, rupícola.

 

Fet un repàs botànic mitjançant aquest recorregut; hui per hui, hem de ser conscients en valorar la diversitat florística que ens ofereix el sector Setabense ja que està i estarà en joc la seua conservació. Els ambiciosos tentacles de l’home com la guionitzada rotació d’incendis forestals intencionats i la posterior especulació urbanística feroç seran les amenaces que caldrà superar i que marcaran la integritat natural d’aquest subsector, d’aquest tresor.

 

Completa la trilogia fent clic:

El valor del tresor setabense (I)

El valor del tresor setabense (II)

 

José Aparici

Estudiant de Grau de Biologia a la UV
Col·labore al Banc de Germoplasma i al Gabinet de Comuniació i Cultura del Jardí Botànic i amb l'associació Autisme Infantil. Em fixe en excés amb les matrícules dels cotxes, admire la capil·laritat hídrica dels arbres monumentals i mai he entés la llei d'Hondt.