Recuperant conreus, recuperant biodiversitat (II)

"Azadirachta indica", neem. Espècie NUS "Azadirachta indica", neem. Espècie NUS

Hui acabem l'anàlisi de la situació actual dels cultius NUS gràcies a Antonio Pla. Quin paper juguen aquestes espècies infracultivadas en el canvi climàtic? Quina és la seua posició actual en l'agricultura global? És possible basar l'alimentació en cultius NUS?

Ampliem el recorregut per les espècies conegudes com NUS (Neglected and Underutilized Species) que ja vam definir a la primera part d'aquest article com el conjunt d'espècies que han quedat marginades del sistema de cultius principals. Hui responem a més preguntes sobre aquests cultius.

 

Com contribueixen les NUS a l'agricultura del segle XXI?
Si atenem a la Declaració de Còrdova sobre Cultius promissoris per al segle XXI (FAO, 2012) les NUS poden contribuir al nou paradigma agrícola en quatre aspectes: mantenir la biodiversitat, possibilitar l'adaptació i mitigació davant el canvi climàtic, millorar la nutrició així com la seguretat alimentària i finalment, contribuir al desenvolupament agrícola i rural.

 

I

Quinoa, símbol d'espècie NUS (Neglected and Underutilized species). Imatge de Bioversity International. Fes clic en la imatge per llegir la primera entrega d'aquest article

 

Sabem que des de 1900 s'ha perdut el 75% de la diversitat conreada, aquesta alarmant disminució dels recursos fitogenètics, suposa la inhibició de l'evolució natural i adaptació de cultius i impossibilita el fito-millorament futur per a la consolidació de noves varietats. A més, redueix la resiliència dels agrosistemes per afrontar els canvis ambientals.

 

Hem de recordar que són les comunitats locals econòmicament fràgils les què mantenen aquesta agrodiversitat, els autèntics custodis d'aquesta riquesa fitogenètica. Els NUS, les varietats locals dels cultius principals, i els parents silvestres (afins) representen gran part de l'agrodiversitat disponible per a les generacions futures.

 

El sistema mundial de bancs de germoplasma per conservar l'agrobiodiversitat ex situ disposa de 1740 bancs i 7.4 milions de mostres d'espècies cultivades. Aquestes col·leccions conserven cultius bàsics i els seus parents silvestres. En aquest sentit els NUS tenen una escassa representació i depenen sobretot de la seua conservació in situ, lligada a la producció local, que com dèiem anteriorment es correspon amb comunitats locals de major fragilitat.

 

ISS 0893 04558

En Svalbard hi ha el banc de llavors més important del món. Fes clic en la imatge per saber més

 

Entenem, per tant, que el manteniment dels recursos fitogenètics menys explotats (NUS) per part de les comunitats rurals, contribueix de forma inequívoca al manteniment de l'agrodiversitat i els recursos fitogenètics per a les generacions futures.

 

Les NUS i el canvi climàtic
Els escenaris de canvi climàtic suposen una alteració de la biodiversitat associat als agrosistemes. Així, tant els microorganismes del sòl i pol·linitzadors es veuran a curt termini afectats. Amb el temps, els productors constataran un desajust entre les espècies i varietats cultivades i el seu rendiment davant els esdeveniments climàtics.

 

Un viaje alrededor del planeta a través de las legumbres. Un vídeo de la FAO

 

Les NUS poden jugar un paper rellevant com a espècies alternatives o complementàries en els sistemes agrícoles. la seua incorporació permet mitigar tant riscos econòmics, com ambientals davant la incertesa climàtica. Poden aportar enfortiment i resiliència als agroecosistemes. Recordem en aquest sentit que aquests cultius infrautilitzats presenten gran resistència a l'estrès, la sequera, plagues i altres factors limitant de la producció.

 

A Europa s'intenta recuperar les lleguminoses, un cultiu infrautilitzat, ja que tenen importants avantatges ambientals per la capacitat de fixació del nitrogen atmosfèric. Això suposa importants estalvis en fertilitzants nitrogenats sintètics, en els costos energètics associats i en la producció de gasos amb efecte hivernacle. Així, pot suposar una millora dels serveis ecosistèmics de terra agrícoles (agroecosistemes) de cara al futur.

 

I si menjàrem NUS?
Des de la revolució verda i segons dades de la FAO entre 1970 i 2010 s'ha duplicat la producció mundial de cereals, malgrat aquests èxits inqüestionables, són moltes les regions on no s'ha aconseguit universalitzar la seguretat alimentària i garantir la producció d'aliments.

 

Teff

Eragrostis tef. Conreu NUS

amaranth

Amarant. Espècie NUS. Esquerra: imatge de Wikimedia

 

En aquestes regions les NUS juguen un paper essencial com a complement als cultius principals o estratègics en cas que fallen les collites principals. Contribueixen, de forma efectiva, a diversificar la dieta una vegada incorporats a la producció, per altra banda s'ha evidenciat que en les economies rurals de major fragilitat permeten complementar un patró nutricional adequat (Burkina Faso 2005, FAO). La seua incorporació a mercats globals pot ser una eina útil de diversificació de la dieta.

 

Les NUS són utilitzades freqüentment com a cultiu complementari als cultius bàsics, això suposa que poden funcionar com a refugi econòmic en cas de presentar problemes de producció en els cultius principals. Tenen un paper estratègic en la mitigació de les inestabilitats econòmiques i climàtiques.

 

Hem de detenir-nos i recordar que les característiques socioeconòmiques d'aquests cultius infrautilitzats difereixen de les que identifiquem en cultius majoritaris. En aquest sentit una perspectiva de gènere és imprescindible en per planificar mesures d'estímul per a aquests cultius en l'àmbit de les comunitats rurals.

 

11329794 948139445210770 5928708805885013081 n

Nodin, en Burkina Faso: les dones treballen una parcel·la de 3.500 m2. Imatge de Bioversity International. Autor/a: Sharon Ketchum

 

La dona habitualment és la responsable del cultiu, cura, recol·lecció i venda, la qual cosa suposa una font d'ingressos important per a les unitats familiars. Les experiències recollides a Llatinoamèrica demostren que les millores en les tecnologia de processament (tasca habitual que realitzen les dones) augmenta el consum del producte i els salaris mitjans de la treballadores, de la mateixa manera passa quan s'augmenta la cadena de valor amb mesures destinades al empaquetat del producte, augment de l'estàndard de qualitat o la fabricació de productes derivats i processats a partir de NUS.

 

chia compo

Salvia hispanica L. Conreu NUS. Dreta: imatge de Scott.zona. Font: FlickR

 

La quinoa (Chenopodium quinoa) i l'amarant (Amaranthus hypochondriacus) dues reconegudes NUS, representen un bon exemple de la potencialitat d'aquests incipients productes agrícoles en els mercats globals, però també el teff (Eragrostis tef) i la chia (Salvia hispanica L ), així com la cañahua (Chenopodium pallidicaude) o el neem entre molts cultius

 

Les incerteses climàtiques, l'augment demogràfic, la disponibilitat d'aigua, el deteriorament de sòls, així com les noves plagues i malalties requereixen d'una agricultura bio-intel·ligent que s'ha d'adaptar de forma local i garanteixa la sostenibilitat.

 

Moltes de les claus per abordar els reptes futurs en matèria de seguretat alimentària es troben en els cultius oblidats i el seu pool genètic que des de fa milers d'anys han aglutinat en els seus gens l'experiència passada de crisi climàtiques i la supervivència en condicions extremes, per tant, estudiar, comprendre i desenvolupar aquests cultius, són el inici d'una nova revolució agrícola.

Antonio Pla

Màster en biotecnologia i medi ambient, consultor ambiental i coordinador de Biólogos por España

M'agrada tocar jazz, observar els flamencs volar de nit en formació i als gats despertar al sol. Sempre esmorze orxata i tinc por de les panderoles. Admire Darwin, Humboldt, Cajal i Maria Sibylla. Mai he comprès com funciona el rebut de la llum, ni els bancs i m'esmussa veure algú menjar api.