LA VIDA EN UNA ECOALDEA

Estem vivint un moment de canvi i, davant la impossibilitat d'afrontar una vida a les ciutats o buscant un modus vivendi més sostenible, cada vegada són més les famílies que aposten per viure en una ecoaldea, és a dir, en una comunitat amb un nou estil de vida, lluny del malbaratament i el consum compulsiu.

Cada vegada són més les persones que, conscients de la pressió a la qual sotmetem al planeta, opta per buscar formes de viure en contacte directe amb la natura. Normalment es tracta de famílies que busquen noves formes de vida, i s'organitzen en petites viles ecològiques repoblant pobles abandonats. Dins de les ecoaldees es viu i es treballa intentant fer un bon ús de la terra per a obtenir els recursos necessaris per sobreviure.

 

ECOALDEA3

Las Graceas, futura ecoaldea a la província de Jaén a partir d'un poble abandonat

 

Existeixen multitud de matisos que diferencien a aquestes comunitats, algunes plantegen la propietat privada i unes altres l'ocupació de pobles abandonats, i encara que existeixen les que tenen un caràcter religiós la majoria són aconfessionals. En general, les ecoaldees es desenvolupen en l'àmbit rural, tot i que amb la seva expansió ja s'estan donat casos en entorns urbans. Tot i les diferències, les similituds són sostenibilitat, consciència social i cultura ecològica.

 

ECOALDEAGG

 

Com sorgeixen les ecoaldees?

Per parlar del concepte ecoaldea hem de fer referència al filòsof i astrònom nord-americà Robert C. Gilman, que treballà durant més de 25 per a la NASA però, veient la situació del planeta, va decidir que els estels podien esperar però la Terra no. Des de llavors s'ha dedicat a l'estudi de la sostenibilitat global, a la investigació de visions futures i a les estratègies de canvi social positiu. Ja a l'any 1991 definí les ecoaldees com "un assentament humà, concebut a escala humana, que inclou tots els aspectes importants per a la vida, integrant-los respectuosament en l'entorn natural, que recolza formes saludables de desenvolupament i que pot persistir indefinidament".

 

ECOLDEA4

Robert C. Gilman

 

Però la veritat és que les ecoaldees ja existien molt abans que Gilman les definira, ja que el seu moviment va nàixer a la fi dels anys vuitanta en la Europa Central per a demostrar que una forma de vida alternativa era possible, i en l'actualitat aquest model de comunitats sostenibles està present en bona part d'Europa, Amèrica, Àfrica i Oceania. Tot i això, encara podem anar molt més enrere i mirar una idea que havia començat a desenvolupar-se a meitat del segle XX.

 

Algunes ecoaldees amb llarga trajectòria serien Järna, a Suècia, que va començar en 1931, Sólheimar a Islàndia fundada en 1932, Findhorn a Escòcia en 1962, Auroville a Índia en 1968, i Damanhur a Itàlia a principis dels 70. A més, cal destacar que quasi totes aquestes comunitats van ser fundades per dones  i en la seua majoria tenien un origen espiritual, però el concepte en els últims 40 anys s'ha anat ampliant i cada vegada està integrat per més quantitat de persones preocupades per la degradació del medi ambient. El que actualment coneixem com ecoaldea sorgeix als 70 en Dinamarca, i arrel d'aquest sorgeixen altres idees similars. 

 

ECOLADEA5

Findhorn ecovillage

 

Viure en una ecoaldea

Els ecoaldeans manifesten una nova visió del món, conreen horts cercant ser autosuficients i s'aprofiten al màxim les energies alternatives, com per exemple l'energia solar. El reciclatge està a l'ordre del dia, i l'aposta fonamental és viure en comunitat, duent a terme treballs que serveixen per al conjunt de l'ecoaldea com la construcció de cooperatives o la rehabilitació de cases.

 

ECOALDEA6

Ecoaldeans treballanta a l'horta

 

Perquè una comunitat puga definir-se com ecoaldea ha d'atendre als següents principis que inclouen aspectes ecològics i socioeconòmics:

 

- Els aliments es produeixen ecològicament en la comunitat o en la zona en la qual es trobe l'ecoaldea.

- Per a les construccions s'utilitzen materials locals, naturals i no tòxics.

- Les activitats productives tenen en compte els cicles vitals dels productes utilitzats, de manera que en cap moment resulten nocives per a l'entorn o per a la salut.

- Es produeixen objectes de llarga durada, fàcils de reparar i aptes per a ser reciclats.

- L'aigua i l'energia es consumeixen amb moderació, depurant amb mitjans naturals les aigües residuals i utilitzant fonts d'energia renovables.

- El transport motoritzat es redueix al mínim.

- Les activitats econòmiques que es duguen a terme en l'ecoaldea asseguren l'estabilitat de tots els seus membres.

- El treball s'organitza horitzontalment i s'afavoreix la participació de totes les persones involucrades en la presa de decisions.

- La comunitat assumeix, en la mesura del possible, competències com la salut i l'educació. En aquest sentit, la majoria de les ecoaldees coincideixen a ser llocs en els quals s'afavoreix la creativitat, se celebren trobades o reunions que contribueixen a mantenir la cohesió del grup i es desenvolupen i apliquen tècniques per a la resolució de conflictes.

- Les decisions sobre assumptes de la comunitat es prenen de forma democràtica i s'eviten les delegacions de poder.

 

Però tot i aquestes normes de convivència i els sistemes de gestió comunitaris, que avui dia tal volta ens poden semblar estranys, allò que és més destacable és la possibilitat de tenir una vida diferent a la que es du a les ciutats i als pobles convencionals. És a dir, a les ecoaldees es té la possibilitat de portar un estil de vida respectuós amb el medi ambient, i es fa més fàcil portar a terme totes les accions necessàries per a una bona gestió dels recursos.

 

labeke

Ecoaldea de Matavenero, León

 

Alguns casos pràctics: Torri Superiore i les ecoaldees a Espanya

Una de les ecoaldees més relevants desenvolupades a Europa és Torri Superiore, un municipi italià situat en la regió de Ventimiglia, en la costa Ligure. Es tracta d'un bell burg medieval del segle XIII, enterament construït de pedra i calç, i que fou abandonat en els anys 50 a causa del desenvolupament econòmic. La falta d'ocupacions i la divisió de terrenys va fer impossible la requalificació i recuperació del poble i va ser abandonat. Dels 162 llars, només deu eren usats com a segons habitatges, i dues petites habitacions eren la casa de l'últim valerós habitant que mai va voler abandonar el poble.

 

Finalment, en 1989 l'Associació Cultural Torri Superiore comença a comprar els béns del poble per a realitzar un projecte de recuperació. Primer es realitzaren activitats culturals, i després va nàixer un grup resident que en l'actualitat gestiona la Cooperativa Ture Nirvana. Des de 2002 i fins a finals de 2010 han prosperat els treballs de recuperació, s'ha obert un alberg conegut com a "Casa de Vacances" i n'hi ha al voltant de 20 llars privades totalment recuperades i habitades.

 

ECOALDEA8

ECOALDEA7

Torri Superiore

 

A Espanya les primeres comunitats sostenibles van començar a establir-se a principis dels noranta en la zona dels Pirineus catalans, on fàcilment podien trobar pobles abandonats envoltats de terres fèrtils que conrear per l'autoconsum. Avui la Xarxa Ibèrica d'Ecoaldees està formada per 19 comunitats ecològiques que es reparteixen per tot el territori, però es reconeix l'existència de fins a trenta ecovil.les. Castella i Lleó és la comunitat que més ecoaldees agrupa, però Andalusia i les regions del nord conten també amb diversos pobles ecològics.

 

ECOALDEA9

Ecoaldea de Amayuelas de Abajo

 

Alguns casos que trobem en el nostre país són Aldebarán, a Múrcia, on 40 persones ocupen unes 15 cases, totes construïdes amb materials naturals, i autosuficients. També està el cas d'Amayuelas de Abajo, a Palència, on des de principis dels anys 90 un grup de persones vinculades al moviment camperol i cultural de la Comarca de Terra de Campos va iniciar el compromís de treballar en aquest petit nucli rural, amb l'ànim de retornar-li part de la vida que va tenir abans del seu abandó en 1971. Han construit 10 habitatges bioclimàtics que han facilitat la incorporació definitiva de nous pobladors, i fins i tot al 2006 liderar la creació de la Universitat Paulo Freire, la primera Universitat Rural d'Espanya que a més d'Amayuelas ja disposa de diferents seus per tota la península.

 

Un altre exemple és l'ecoaldea de Valdepiélagos a 45 km de Madrid, la seua filosofia es basa a incorporar els habitatges i els seus productes de consum i desferra com un element més del cicle ecològic, on res es perd i tot es recicla. Actualment, més de 30 cases pertanyents als seus socis fundadors ja estan poblades.

 

ECOALDEA10

ECOALDEAG

Valdepiélagos (Madrid)

 

Ecoaldees, una utopia?

Les ecoaldees solen trobar-se en entorns bells en paratges naturals pràcticament verges o en pobles repoblats amb gran història, com és el cas de Torri Superiori. Si unim el contacte amb la natura i el fet de tenir horts autònoms amb plantes i hortalisses de qualitat, aconseguim que aquestes comunitats siguen ideals per a viure. No obstant açò, perquè el moviment no s'ha desenvolupat més? Alguns diran que és cosa de consciència amb el medi ambient, no obstant açò, en una ecoaldea poden aparèixer altres problemes.

 

Existeixen casos d'experiències comunitàries que no han eixit bé i en les quals els membres s'acaben desil·lusionant o dispersant. A més, la convivència pot convertir-se en un obstacle, ja que compartir un estil de vida no sempre significa que tothom siga compatible. En altres ocasions, les persones que s'incorporen a l'ecoaldea no compten amb suficients ingressos, treball o estalvis, i l'intercanvi de menjar per treball no acaba de funcionar. Així, la falta de recursos és un altre dels grans problemes que afronten les ecoaldees i comunitats sostenibles, encara que la imaginació sol ser una poderosa eina en aquestes comunitats. L'artesania, els mercats ambulants, la venda de productes ecològics, l'agroturisme rural o la realització de cursos i activitats culturales, es poden convertir en la principal font d'ingressos externs, però no sempre cobreixen un mínim de necessitats.

 

Enllaços d'interès:

www.ecoaldeas.org

www.selba.org/EcoaldeasDirec.htm

gen.ecovillage.org

www.torri-superiore.org

www.ecoaldeavaldepielagos.org

www.amayuelas.es

 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba