El gaig blau, una nota de color als pasturatges

Una de les aus més cridaneres i boniques de la nostra fauna que ha estat bandera durant el 2012 de la SEO/Birdlife ja que es troba amenaçada. Conservant el seu ecosistema, els valls fluvials i els pasturatges, podrem conservar l'espècie.

 

Passejant en primavera pel camp, heu escoltat alguna vegada rak-cra-cra-cra, rak-cra-cra-cra, un so fort i traquetejant com el dels carraus de fusta que utilitzaven tradicionalment els xiquets com a joguet? Doncs és el característic cant de l'au anomenada així precisament "carraca", Coracias garrulus, per la seu semplança sonora amb l'instrument encara que en valencià la coneixem com a gaig blau. Esta espècie migratoria torna en el mes d'abril a la península per niuar i reproduir-se, després del seu llarg viatge hivernal pel sud del desert del Sàhara i per a allò prefereix els hàbitats oberts de zones estepàries i fluvials, aprofitant els forats que altres aus, com els picots, fan en els troncs dels arbres. Encara que també aprofiten qualsevol buit dels ponts o diferents construccions del paisatge agrícola.

 

{hwdvideoshare}id=78|width=560|height=340{/hwdvideoshare}

 

Però la seua presència és cada vegada més inusual a causa del declivi que aquesta au de cridaners colors blaus i vermellosos ha patit als últims 15 anys, amb fins a un 60% menys de població en la península, i que l'ha portat a estar inclosa com a espècie vulnerable al Llibre Rojo de l'Aus d'Espanya, a més d'estar protegida a nivell estatal i europeu. Així, aquest any ja passat ha sigut triada com Au de l'any 2012 per la SEO/Birdlife, per a ressaltar la importància de la seua conservació i divulgar les amenaces que l'afecten, a través de diferents activitats de sensibilització com tallers, conferències o concursos de pintura i escriptura. 

 

CARRACA9

Seguiment migratori via satèl·lit


Una iniciativa que a més pretén impulsar nous plans d'actuació per part de les administracions públiques que integraran ja les mesures preses enguany per l'ONG de seguiment migratori via satèl·lit, censos o instal·lació de caixes niu en zones específiques, ja que un dels principals problemes és la baixa disponibilitat de llocs de cria degut a la destrucció del seu hàbitat.

 

Conservar l'hàbitat per a conservar l'espècie i viceversa

La pèrdua d'hàbitat és una de les seues principals amenaces, sent les conques dels grans rius del sud-est penínsular, Duero, Guadiana, Tajo i Guadalquivir, juntament amb la Vall de l'Ebre les que concentren la població del gaig blau al nostre territori. No aprofundeix en el bosc tancat, perquè és en aquestes zones de ribera i els pasturatges circundants on troba l'arbrat dispers on niuar i des del qual albirar a les seues preses, principalment insectes, coleòpters i ortòpters, encara que també xicotets vertebrats com a sargantanes, ratolins o talps.

 

CARRACA2

 

Albers, freixes i oms dominen la comunitat riberenca, per açò, la població d'aquesta au va patir un dur revés amb l'arribada de la grafiosi a la península als anys 80. Una malaltia fúngica que encara perdura i que ja ha acabat amb més del 80% de les omedes ibèriques, tan característiques dels sòls frescos i profunds de les riberes i sots fluvials. El causant és el fong Ophiostoma ulmi, que asseca els arbres en taponar i trencar els gots conductors de la saba i enverinar les fulles amb les espores tòxiques que produeix i que es difonen per tot l'arbre.

 

CARRACA3

Omeda infectada per grafiosi

CARRACA4

A l'esquerra un escolítid (3-5 mm) i a la dreta les carcaterístiques galeries que fa sobre l'escorça dels arbres


Però com travessa les barreres físiques de l'om? el petit escarabat Scolytus sp. és el vertader culpable de l'expansió del fong, ja que actua com a vector transportant les espores adherides al seu cos fins a l'interior de l'arbre. Aquest insecte conegut com el "barrenillo del olmo" excava galeries entre el tronc i l'escorça, on diposita els seus ous, trencant així les defenses de la planta. Els oms afectats de seguida mostren signes de la malaltia amb un aspecte general ras i groguenc, i branques que es van assecant ràpidament, a més alliberen unes substàncies químiques que acaben atraient a més escolítids. Per altra banda les arrels dels exemplars propers solen estar interconectades, transmitint-se la malaltia i caent un darrere d'un altre. 

 

Després de diverses dècades de recerca i lluita, a través de controls fitosanitaris contra el fong i la població de l'insecte, s'ha aconseguit reproduir varietats amb alta resistència a la malaltia, resultat d'una intensiva recollida d'exemplars supervivents distribuïts per tota la península. La idea és que en els pròxims anys es reintroduïsquen a poc a poc en els ecosistemes naturals per a recuperar aquesta espècie a la vora de l'extinció.

 

CARRACA6

Gaig blau caçant morrut roig

CARRACA5

Caixes niu


Aquest cas recorda per la seua agressivitat al del morrut roig, Rhynchophorus ferrugineus, el coleòpter que ja ha exterminat milers de palmeres del nostre paisatge. Curiosament, el gaig blau igual que altres aus insectívores, pot ajudar a controlar les poblacions d'aquests coleòpters tan perjudicials per a la salut dels nostres arbres i palmeres. Però la desforestació del seu hàbitat no ajuda, i limita les seues zones de cria i reproducció. I és que quan es trenca l'equilibri ecològic d'una zona moltes són les espècies afectades, per açò és important reforçar les possibilitats de supervivència d'aquestes aus, depredadors naturals, per exemple a través de caixes niu com comentàvem abans.

 

Però és en les zones estepàries i ldes deveses vinculades als valls fluvials on aquesta au troba el seu principal aliment. Grans extensions de gramínies combinades amb camps de cultiu, habitualment de secà, que són el lloc preferit pel gaig i tot tipus d'aus estepàries com el xoriguer petit, el pioc salvatge o el torlit. Espècies molt amenaçades a causa de l'abandó de la ramaderia extensiva, que afavoreix aquest tipus d'hàbitats, i la intensificació agrícola que substitueix ametlers, alzines i sureres, o cultius de tipus ceralistes, per una agricultura de regadiu sense arbrat, amb altres característiques ecològiques i que requereix d'un increment en l'ús de plaguicides. Tot allò disminueix la disponibilitat de preses potencials i afavoreix l'acumulació de contaminants en el cos de les aus, provocant una mala condició física i una baixa productivitat.

 

CARRACA7

Estepa cerealista

CARRACA8

 

La SEO/Birdlife considera que l'aliança amb l'agricultura és imprescindible per a protegir el gaig blau i col·labora en el manteniment d'aquests sistemes agraris d'alt valor natural. Per a açò treballa en la creació d'una Política Agrària Comuna (PAC) que incorpore criteris ambientals i fomente mètodes de producció més sostenibles i favorables per al medi ambient i les aus, que siguen al mateix temps compatibles amb la rendibilitat dels agricultors. Un projecte de conservació multidisciplinar que afavoreix la biodiversitat i l'equilibri ecològic del gaig blau, aquesta au multicolor que alegra amb el seu cant i els seus colors el nostre entorn natural més proper.

 

I per a aquest 2013 ha sigut una espècie marina la triada com a au de l'any, el virot gros, Calonectris diomedea. També amenaçada, es distribueix per diferents penya-segats i illots del Mediterrani i l'Atlàntic, i enguany centrarà les mirades de l'ONG per a millorar la seua política de conservació. Si sou aficionats a les aus vos animem a que formeu part d'aquesta gran iniciativa encapçalada per la SEO/Birdlife i que visiteu a més la mostra FOTOAVES, que fins a finals del mes de gener s'exposarà a l'estufa del Jardí Botànic de la Universitat de València.

 

Més informació:

www.seo.org

www.seo.org/ave-del-ano-2012

Exposició FOTOAVES

Elisa Caballer

Llicenciada en biologia i ciències ambientals Tècnic de Cultura i Comunicació al Jardí Botànic de la Universitat de València

Mitjà