INVASORES DE SEGONA

Quan una espècie que ve de fora s'estableix en un ecosistema i es comporta com un agent de canvi, altera l'equilibri ecològic i amenaça la diversitat biològica nativa, és una espècie exòtica invasora. Però malgrat la claretat d'aquesta definició, interessos polítics i econòmics han arribat a permetre la introducció de certes espècies als nostres hàbitats naturals, acollint-se al seu caràcter potencial. És temps d'esmenar les conseqüències d'eixes invasores de segona i restablir l'equilibri ecològic.

Ja fa un quants anys des que les espècies invasores van ser considerades per la Unió Europea com a la segona causa principal de pèrdua de biodiversitat al planeta. Per això cal un control exhaustiu sobre aquestes espècies per a evitar els greus impactes, econòmics i naturals, que la seua introducció pot causar. En quin punt ens trobem al nostre territori? S'està avançant en un tema tant important a nivell mediambiental com aquest? Comencem des del principi.

 

CONEIXENT LES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES

Al llarg de la Història de la Terra, sabem que les espècies han anat colonitzant diferents hàbitats amb l'objectiu d'augmentar la seua àrea de distribució i disminuir la probabilitat d'extinció de l'espècie. Aquesta colonització podia realitzar-se bé aprofitant un nínxol buit o bé aprofitant un nínxol que ja estava sent ocupat per una o més poblacions.

 

regueral

Invasió de la Riera del Regueral (Cambrils, Tarragona) per Parkinsonia aculeata e Ipomoea acuminata. Imatge: M. Sanz Elorza 

 

En el cas de les espècies exòtiques invasores (EEI), aquestes compten amb algunes qualitats vegetatives i reproductives que els permeten realitzar amb èxit noves invasions en la majoria de casos, desplaçant la resta de poblacions existents.

Entre les característiques típiques de les EEI destaca que posseeixen una elevada capacitat de competència, millor aprofitament dels recursos o elevada capacitat reproductiva, entre altres.… Trets distintius que, a més de donar-los cert avantatge a l'hora de colonitzar nous ambients i alterar-los, són les raons per les quals cal tenir molta cura a l'hora de transportar-les o manipular-les per a evitar una possible introducció.

 

foto2 mejillon cebra

Campanya de divulgació escolar sobre el musclo zebra, espècie exòtica invasora als nostres rius. Imatge: Confederación Hidrográfica del Ebro 

 

I és que quan una espècie invasora arriba a un hàbitat nou prolifera a nivells exponencials, disminuint o eliminant les poblacions que existien amb anterioritat mitjançant competència, ja siga per l'ús d'un mateix recurs com per l'ús del sòl. A més, la desaparició de les poblacions autòctones pot tenir greus conseqüències no solament naturals, com l'alteració de la xarxa tròfica de l'ecosistema o l'evident pèrdua de biodiversitat, sinó també econòmiques. Per exemple, el cas de la clòtxina zebra, una de les espècies exòtiques invasores catalogada com a objectiu d'eradicació principal, l'assentament en canonades de la qual pot provocar l'obturació completa dels sistemes de captació i distribució, i que ha suposat un cost de més de dos milions i mitjà d'euros per a les arques de l'Estat en el termini de tan sols quatre anys (2001-2005).

Malgrat la poca conscienciació actual de la població respecte de les espècies invasores, aquestes constitueixen, segons la Unió Europea, la segona causa principal en el món de la pèrdua de biodiversitat, així que encara queda molt per fer.

 

LES EEI EN LA LEGISLACIÓ ESPANYOLA

Reflex d'aquesta poca conscienciació, tant a nivell social com polític, és que a Espanya no hem disposat d'una legislació específica per a fer front a aquest problema fins l'any 2007, quan es va aprovar la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que estableix que administracions públiques prohibiran la introducció d'espècies quan aquestes siguen susceptibles de competir amb espècies silvestres autòctones o alterar els equilibris ecològics. Aquesta llei va suposar, a més, la creació del Catàleg Español d'Espècies Exòtiques Invasores, també conegut com la llista negra de les EEI.

 

588224 944 708

Cranc roig americà, espècie exòtica invasora a Espanya

 

Gràcies a aquest catàleg es disposava d'un llistat d'aquelles espècies la invasió de les quals suposaria una greu amenaça per a les espècies autòctones, ecosistemes naturals, agronomia i fins i tot per als recursos econòmics associats a l'ús del patrimoni natural, de manera que es prohibeix la possessió, transport, tràfic i comerç d'exemplars vius o morts, de les seues restes o propàguls, incloent el comerç exterior. 

El problema és que diverses de les espècies incloses en la llista negra de les EEI constitueixen una font d'ingressos important per a l'Estat, així com per als col·lectius dedicats a caça, pesca i pelleteria, principalment. Així que eixe interés econòmic que envolta a aquestes espècies ha fet que al llarg dels anys els diferents partits polítics hagen dut a terme un compliment de la legalitat segons la seua conveniència, un modus operandi molt recurrent en la política Espanyola en qüestions que afecten al medi ambient.

 

“QUI FA LA LLEI, FA EL PARANY”

Les estratègies a seguir per part de les forces polítiques que han governat Espanya durant els últims anys tenen un patró comú o, més aviat, un parany comú. Totes les estratègies dutes a terme es basen en la cerca d'un “buit legal” en el qual puguen incloure's aquelles espècies que constitueixen, per la raó que siga, un recurs aprofitable en termes econòmics.

 

TRUCHA ARCOIRIS

Truita Arc de Sant Martí, espècie exòtica invasora a Espanya

 

Algunes de les argúcies utilitzades pel partit socialista i el partit popular en els anys 2007-2017 són:

  • L'any 2011 es va establir va regular el Catàleg aprovat en 2007 i un Llistat d'espècies amb potencial invasor, establint una diferenciació entre les espècies incloses en ambdues llistes, de manera que existisca una restricció molt menor en les espècies incloses en el «Llistat» que en el «Catàleg». 

Parany: incloure les espècies d'interès cinegètic en el Llistat d'espècies amb potencial invasor, on no estan sotmeses a un nivell de restricció tan alt com les espècies incloses en el Catàleg. En conseqüència, poden ser transportades i alliberades.

Evidència: aquelles espècies que el Partit Socialista va incloure en el llistat en 2011 coincideixen amb aquelles espècies que més benefici suposen tant per a la pesca com per a la caça.

 

MARQUESA

Invasió de la Platja de la Marquesa (Delta de l'Ebre, Tarragona) per Xanthium strumarium subsp. italicum. Imatge: M. Sanz Elorza 

 

  • Com a conseqüència de les incessants crítiques per part de la comunitat científica i associacions ecologistes, que exposaven que no s'estava complint l'objectiu de protecció de les espècies exòtiques invasores plasmat en la Llei de 2007, en 2013 el Partit Popular es va veure obligat a eliminar el «Llistat» i reinventar un nou artifici que es basava en una modificació directa de la llista negra. Passen a incloure i excloure espècies segons els seus interessos, i no sembla que la preservació del medi ambient estiga entre ells vista la seua predilecció en modificar negativament lleis de protecció ambiental.

Evidència: de nou, coincideixen les espècies d'interès cinegètic amb les excloses del Catàleg. 

  • Malgrat la continuïtat de les crítiques, l'actual ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient es planteja tornar a presentar al setembre una proposició de modificació de la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat atenent únicament les demandes de determinats col·lectius de pescadors i caçadors, entre altres. La modificació de la llei es traduiria en una reducció dels nivells de protecció general enfront del problema ambiental i econòmic que suposen les espècies exòtiques invasores.

 

PROPÒSITS PER A ANY NOU

La gran falta de comunicació que hi ha entre la comunitat científica i la política a Espanya, a més dels clars i quasi únics, interessos econòmics, estan provocant que només es posseïsquen estratègies de control i eradicació sobre quatre de les 160 espècies invasores incloses en el Catàleg, mentre s’obliden els gravíssims impactes, econòmics i naturals, que les invasores poden provocar.

 

arrui ejemplares

Ramat d'arruís a l'Espai Natural Protegit de Sierra Espuña (Múrcia), que es solapa quasi en su totalitat amb la Reserva Nacional de Caça de Sierra Espuña

 

Un exemple ho tenim en el cas de l’arruí, herbívor introduït als anys 70 en la regió de Múrcia com a recurs cinegètic i que, a causa de la seua gran capacitat d'aprofitament de recursos, que en aquest cas seria el farratge, ha provocat nombrosos danys en els cultius i camps de pastura, arrasant-los i deixant, al seu torn, a les espècies autòctones amb les quals competeix sense aliment. En sentència de març de 2016 del Tribunal Suprem s’ordena l'eradicació de les espècies invasores beneficiades pel règim d'excepcions (entre elles l’arruí, pel seu interès cinegètic) atenent al recurs presentat per Ecologistes en Acció, AEMS Ríos con Vida i SEO/Birdlife sobre el Catàleg d'espècies exòtiques invasores.

Segons l'alt tribunal, l'Administració havia d'eradicar-les pels danys que ocasionen «a la fauna autòctona, el medi ambient i els hàbitats i ecosistemes». No obstant això, al novembre de 2017, a proposta del Partit Popular i amb el suport de PSOE i Ciutadans, s'ha aprovat un indult de l’arruí i d'altres espècies invasores. Així, es modificarà la Llei de Patrimoni Natural perquè permeta l'aprofitament econòmic de determinats animals exòtics. Lamentablement, els criteris polítics i econòmics segueixen prevalent sobre els criteris científics.

 

stop invasoras

 

Comencem 2018 lluny de la ignorància, dels interessos econòmics, de no escoltar. Comencem 2018 demostrant que patriotisme és lluitar i defensar la biodiversitat i la riquesa natural del nostre país més que embolicar-se en una bandera.

Clara Tudanca Gil

Biòloga de bota. Adore la natura, l’aire pur i avorrir els meus amics amb el tresor glacial de Neila. Insistent i tenaç en la defensa dels nostres “xicotets” companys, ja que com va dir Stephen Hawkings, “no estem sols en la natura”.