Història dels boscos

Bosc de sureres en la Serra d'Espadà Bosc de sureres en la Serra d'Espadà Imatge de Manel: www.flickr.com/photos/manel/

El passat 26 de març, a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, es va organitzar una conferència per part de Nerium, Grup Botànic: Els boscos valencians: passat, present i futur. Aquesta va ser impartida pel reconegut botànic Gonzalo Mateo, el qual, va explicar el desenvolupament dels boscos al llarg del temps.

Gonzalo Mateo Sanz és Doctorat en Ciències Biològiques per la Universitat de València, on treballa com a investigador i professor al camp de la botànica. Té alts coneixements florístics i fitogeogràfics del Sistema Ibèric, i a més, és un expert en la taxonomia d'alguns gèneres de plantes vasculars.

 

imagen 1
Gonzalo Mateo impartint un curs de botànica. Imatge de la Web Noguera de Albarracín

A la conferència, Gonzalo ens va fer vore que els boscos que coneguem i existeixen actualment al nostre territori, ocupats majoritàriament per pins, savines i ginebres, no son els que solament deurien estar. Aleshores, què ha passat? Quines han sigut les causes de que aquestos no es desenvoluparen de forma natural? A continuació, totes les respostes.

 

Condicions per a ser un bosc
De vegades, a qualsevol agrupació d'arbres li assignem la categoria de bosc, tanmateix, es deuen complir una sèrie de característiques per a delimitar el concepte. A més de tindre una coberta arbrada, un bosc té que ser d'origen natural (al menys 50 anys sense intervenció humana), presentar una alta densitat (propera al 100%), i ser complementat amb un sotabosc que li aporte maduresa, la estratificació de les diverses capes del sòl, i una biodiversitat vegetal, fúngica, animal i microbiana variada.

 

imagen 2

Laurisilva. Imatge de Benoît Deniaud

 

Fins fa segles, els boscos es troben agrupats en cinc biomes: subtropical o laurisilva, tropical caducifoli, bosc de coníferes, estepa arbrat de savines i bosc perennifoli mediterrani, tots regits pel clima que els caracteritza.

 

Viatge en el temps
Segles enrere, les diferents èpoques històriques han estat determinades per períodes de canvis extrems al clima. Començant pel Terciari (període fins fa 65 Ma a 2 Ma) on les càlides temperatures i la humitat dominaven el planeta, va donar lloc als boscos subtropicals i tropicals, i els pols lliures de la capa de gel es cobriren de coníferes. Al quaternari (període fins fa 2 Ma fins a 10000 anys aproximadament) caracteritzat per cicles glacials, quasi tota Europa va quedar coberta per la neu. Es van alternar períodes molt gelats i secs amb interglaciacions curtes, càlides i plujoses. Aquest fet provocà que la estepa savinar i el bosc perennifoli mediterrani, els quals s'adapten a la sequedat i el fred, dominaren el territori.

 

imagen 3

Imatge de Mike 

 

La laurisilva i el bosc tropical pràcticament desaparegueren per les extremes condicions climàtiques, a les què se sumaren el intent de supervivència de la megafauna herbívora (mamuts, rinoceronts, bisons), els quals, deixaren un paisatge aclarit i estepari. Mentres tant, algunes espècies es resguardaven en llocs càlids, rocosos i escarpats inaccessibles per als herbívors, que permeteren la colonització de barrancs, falçs o goles profundes poc accessibles. Reben el nom de refugis, i son un terme clau per a la persistència d'espècies caducifòlies i subtropicals.

 

imagen 4

Mamuts. Imatge Wally Gobetz 

 

Si tornem al present, observem grans arbres i baixos matolls amb xicotetes fulles de gran consistència i esclerofil·les, com el comú romer o l'argelaga, i també pins i savines. Aquesta vegetació es de tipus glacial, per tant, no correspon a la època en què vivim.

 

Els causants
La culpabilitat recau sobre els nostres avantpassats. Els avanços de la civilització, provocaren la distorsió dels boscos; colonització romana, assentament de vivendes, agricultura i ramaderia, obres de mineria, guerres a l'Edat Mitjana amb les conseqüents devastacions de collites i muntanyes, construcció naval... tot un conjunt de fets segle darrere segle amb el resultat d'una alta pressió sobre el territori.

imagen 5 

Espanya al Segle XX. Imatge de Jose Javier Martin Espartosa

A principis del segle XX, s'arriba a una desertització quasi total: no existeix terra verge sense propietari, és a dir, tot es podia explotar. No hi ha concepte de naturalesa, i front aquesta situació resisteixen les espècies més fortes, les que millor s'adapten.

 

 imagen 6

Desforestació. Imatge de vicent desjardins 

 

Afortunadament, existeixen llocs on l'abandonament de cultius permet la regeneració de vegetació, com per exemple, boscos de pinars repoblats que serveixen de suport a carrasques o roures que creixen al seu interior.

 

Pensem en el futur
La disminució de la coberta forestal mundial ha sigut molt notable des de fa anys. Actualment Rússia és el país amb el percentatge més alt, i els boscos primaris (verges, sense intervenció humana) queden reduïts a llocs puntuals del món com en l'Amazones o la taiga d'Escandinavia.

 

imagen 7

Imatge de Tats Shibata 

 

Hem de mentalitzar-nos que els boscos són molt valuosos, per la vida que alberguen i pels recursos d'alt valor que ens aporten. Per això, Gonzalo ens proposà algunes solucions que queden a les mans de tots nosaltres: posar en pràctica plans de recuperació de boscos, designació de més parcs naturals i microrreserves, actuacions urgents a zones erosionades o desertitzades, aprofitar racionalment els recursos renovables del bosc... tot queda reduït a una major implicació i consciència per part de tots. Esteu dispostos?

Inés Fernández Ángel

Estudiant de Ciències Ambientals a l'Escola Politècnica Superior de Gandia. Col·labora al Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic.