GUARNICIÓ D'ALGUES

José Marmaneu té fam i torna a Espores amb una idea, menjar algues. Seràn apetibles? Ell diu que sí però ens fem els interessants i ens deixem convèncer. Llig! I si t'has cansat de les mones de Pasqua, pots intentar-ho amb les algues.

Fa pocs anys, concretament el 2011, va néixer en algun lloc de la Terra la persona 7000 milions. L'estadística ens diu que possiblement fóra un home (hi ha 1,01 per cada dona) i que molt probablement vnaixera a la Xina o l'Índia, ja que entre aquests dos països copen 1/3 de la població mundial. 4 anys després, en aquest 2015, la xifra de població mundial se situa prop dels  7300 milions (xifra que pot variar segons les fonts consultades), el que ens dóna una idea de la taxa demogràfica actual. Sobre això, l'ONU, ens alerta que de seguir aquesta tendència (i res indica el contrari) en 2050 serem 9000 milions de persones.

 

ISS 2136 09982

 

El que és ben cert és que la Terra sembla un lloc molt gran on podem cabre tots sense estrényer-nos, el problema sobrevé quan parlem de menjar. Alimentar aquest 20% més de persones que serem resulta preocupant, ja que el límit de productivitat dels cultius i granges està prop del seu màxim. A més, tampoc és possible augmentar significativament l'àrea destinada a aquestes activitats agropecuàries (que ja ocupen el 39% de sòl lliure de gel) ja que entre sistemes naturals (muntanyes, deserts, boscos -46% -) i altres tipus de sòls modificats per l'home (carreteres, habitatges etc. -15% -), queda poc marge.

 

La mar, un nou rebost

Sembla, per tant, que per trobar part de la solució al problema de l'alimentació s'ha de mirar l'altre gran medi predominant i en gran mesura desconegut, la mar. La mar o els oceans, en definitiva, aquesta gran massa d'aigua que tan vastament s'estén, alberga en el seu interior un recurs altament abundant i molt poc aprofitat, del qual a més es desconeix i molt del que pot aportar. Estic parlant per descomptat, de les algues.

 

unkown 3

Algues. Jose Mª Marmaneu, Picktochart

 

Segurament, per ignorància en el món occidental es rebutge el consum, però si deixarem de banda els prejudicis infundats, les algues no són més que l'equivalent de les plantes al mar, podríem gaudir d'un complement nutritiu molt recomanable. Entre els beneficis que aporta el consum d'algues destaquen la important quantitat de vitamines i antioxidants, un elevat percentatge de fibra soluble o la riquesa de minerals com el iode, magnesi, potassi, sodi, fòsfor i fins i tot el calci, element present en aquesta mesura que representa una seriosa alternativa al consum de lactis. També cal destacar d'entre els seus components minerals la presència del alginat sòdic (que no clorur sòdic, sal comuna) una sal potenciadora del sabor. D'altra banda les algues també són aliments rics en proteïnes contenint entre 20-30g de proteïna per cada 100g d'alga.

 

Avui dia, es produeix a tot el món, aproximadament 19 milions de tones de macroalgues, xifra que encara que puga semblar immensa s'esvaeix al costat de les 500 milions de tones d'arròs produïdes mundialment el 2014 o les 670 milions de tones de blat de moro al 2013 (FAO). En termes generals, el 99% de la producció global es concentra en 7 països localitzats, tots ells, entre el sud-est asiàtic i el pacífic. Xina (com no) encapçala la llista i sosté en les seues aigües gairebé el 60% de la producció mundial.


D'aquestes 19 milions de tones el 95% s'obté de cultiu, mentre que el 5% restant es recullen directament del mar. Això és degut que el seu cultiu és bastant econòmic, les algues no requereixen moltes cures i el seu aliment s'obté gratuïtament del sol. A més l'alta productivitat de les seues collites generen un gran marge econòmic a qui decideix conrear-les.

 

unkown 4

Algues 100% Natural. Jose Mª Marmaneu, Picktochart

 

De les més de 30.000 espècies d'algues que hi ha, avui dia es consideren comestibles aproximadament unes 150, xifra que estic convençut augmentarà dràsticament quan l'interès econòmic i industrial es pose sobre elles. Descartant les microalgues, col·loquialment les algues es divideixen en tres grups: verdes, marrons i roges, en funció de la composició de pigments. Algunes de les algues comestibles més habituals són: l'alga Nori, el wakame, la molsa irlandès, el raïm de mar, l'hijiki i el kombu.

 

Llista de la compra

Nori / Porphyra sp
Sota el nom d'aquesta conegudíssima alga roja s'aglutinen diverses espècies del gènere Porphyra. L'alga nori és sens dubte la més coneguda d'entre totes ja que amb ella s'embolica el plat japonès per excel·lència, el sushi. Japó és el major productor mundial d'aquesta alga.

Wakame / Wakame Harvey. Suringar:
Potser el wakame sigui la segona alga més coneguda a occident. És habitual el seu ús en sopes com en la coneguda sopa de miso. Per contra, a causa de la seva ràpida proliferació és una de les espècies incloses en la llista de les 100 espècies invasores més perilloses del món (Lowe et al, 2004).

Molsa irlandesa / Chondrus crispus Stackh:
La molsa irlandesas és l'excepció a les algues orientals. Aquesta alga roja creix en abundància per tot l'atlàntic nord, on els pobles costaners aprofiten el seu elevat contingut en polisacàrids per des d'antany donar consistència als seus menjars. La seva importància com a precursora de l'agar, és vital en la ciència.

 

3471627472 aaf89a616a b

Imatge de ma.co.

 

Raïm de mar/Caulerpa lentillifera J.Agardh:
Habitual a la cuina de Filipines i Indonèsia, aquesta alga verda és molt apreciada pel seu sabor i agradable textura, tant que rep el sobrenom de caviar verd. Normalment, es consumeixen crues com aperitiu o en amanides, encara que també poden encurtirse.

Hijiki / Iziki (Harv.) Setch:
Aquesta alga bruna potser sigui de totes la menys coneguda. Molt rica en fibra i minerals essencials com el calci, ferro o magnesi seva popularitat està baixant a causa de la polèmica sorgida entorn de l'acumulació d'arsènic.

Kombu / Laminaria japonica Areschoug:
Una altra alga bruna de gran projecció. La seva producció s'ha disparat en els últims anys a causa del sorgiment de multitud de tècniques noves sobre el seu cultiu. Aquesta alga és el millor bio-concentrador de iode de l'aigua de mar en el regne biològic (FAO).

unkown 5

Gràfica producció mundial de Laminaria japonica. FAO

 

Malgrat els eeneficis que reporten a occident encara som un poc reticents a consumir aquests productes marins. La famosa dieta mediterrània en expansió òbvia aquest recurs dels que uns quants països com el Regne Unit, Irlanda o Islàndia ja treien partit des de temps immemorials. No obstant, la tendència actual de globalització anima els consumidors a provar aquests productes exòtics, fomentat per l'auge de la cuina asiàtica.

 

Sembla que els algues venen per quedar-se i qui sap si en unes dècades serà habitual afegir raïm de mar a les amanides o incloure kombu o wakame a els guisats tradicionals. No com sé com es comportarà el mercat en aquest sentit però per descomptat, jo estaré encantat.

 

Fonts:

National Geographic Magazine, FAO, ONU.
Lowe, S., Browne, M., Boudjelas, S. & De Poorter, M. (2004). 100 de las Especies Exóticas Invasoras más dañinas del mundo. Aliens, Diciembre 2000

José Marmaneu

Biòleg per la UA amb màster en biodiversitat conservació i evolució per la UV. Llig-me en GRUBIAL

M'ecanta escriure sobre ciència i explorar tot allò que ens envolta. Lector, viatger i curiós per naturalesa. Ordene el rebost amb l'etiqueta dels productes cap endavant i sempre escric la data a l'inici d'una lectura. Admire els taurons perquè mai poden parar-se,