Flix, la descontaminació d'un pantà

Durant més d'un segle l'empresa química Ercros ha produït més d'un milió de tones de llots tòxics en un dels marges del pantà de Flix, a Tarragona. Ara i després de quasi dues dècades de protesta per fi s'ha procedit a la desintoxicació i recuperació d'aquesta zona de gran valor ecològic. De moment ja s'han retirat un 25% dels abocaments nocius. 


En la Comarca de la Ribera d'Ebre, en la província de Tarragona, ens trobem amb una de les reserves ornitològiques més importants d'Espanya i un dels paratges naturals més rics de Catalunya. En total més de dues-centes hectàrees de terreny dominades per la vegetació aquàtica i les riberes amb extensos canyars, illes fluvials, herbassars i un impressionant tamarigar que serveix com a hàbitat natural i espai de pas per a centenars d'aus com els aguilons de marjal, o per a les llúdries, que campen allí a pler. La Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix (que així es diu aquest paradís ecològic) es troba en la riba esquerra de l'embassament de Flix, situat a meitat camine entre els secans de lleidatans i el delta de l'Ebre i flanquejat en el sud pel Massís dels Ports de Beceite. La riquesa d'aquest paratge contrasta amb el que ocorre a menys de tres-cents metres, en el marge oposat del pantà, on durant anys una empresa de fabricació de productes químics d'origen petroquímic ha abocat tones de materials tòxics perillosos entre ells llots plagats de metalls pesats com el mercuri o el crom, perillós pesticides com el DDT i elements radioactius (radionúclids) com l'urani i el radi. 

 

PANTANO_FLIX_VIST

PANTANO_FLIX_FABRICA_2

Fa més de dues dècades diversos estudis realitzats van alarmar sobre possibles irregularitats en els abocaments químics produïts per aquesta fàbrica i que afectaven directament a l'entorn i a la salut dels ciutadans de la zona. En 2004 un estudi en profunditat realitzat pel CSIC i la Universitat Autònoma de Barcelona va descobrir l'autèntica gravetat del problema quan es van trobar 350.000 tones de residus contaminats, la qual cosa va destapar la “bomba” latent i fins a aquell moment oculta sota les aigües del Flix. Des de llavors associacions ecologistes, diverses ONG i governs de tots els colors han centrat els seus esforços en la cerca d'un mètode efectiu per a la descontaminació del pantà, una tasca complicada i molt complexa a causa d'excepcionalitat de les mescles de residus i de l'acumulació d'una gran muntanya d'abocaments tòxics que ha anat creixent ininterrompudament durant més de cent anys.

 

Un mur de contenció i una neteja excessivament lenta
Les conseqüències d'aquests abocaments en el pantà són moltes i molt perilloses. Per açò, en un primer intent per “pal·liar” el problema, es va decidir construir un gran mur d'acer de de quasi un quilòmetre i mitjà de longitud que serviria per a aïllar els llots tòxics contra un altre mur, aquest de formigó, construït en la riba pegada a la fàbrica. Bé és cert que d'aquesta forma els fatals llots queden aïllats de la resta del pantà, però, què ocorreria si es produïra una fuita? quines conseqüències tindria la mescla d'aquests llots tòxics en el medi ambient i en la salut humana? 

Si es produïra una fuita en el mur de contenció del pantà de Flix es podria arribar a infectar l'aigua que dóna de beure a més d'un milió de persones. I és que, a més de l'atmosfera contaminada als voltants de la fàbrica, en els últims temps institucions com el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, van admetre la deterioració de la qualitat de l'aigua de la zona, que a més de donar de beure a molts municipis de la província de Tarragona serveixen per a regar més de 50.000 hectàrees de camps, a més de nodrir d'aigua al Delta de l'Ebre. Per açò, després de més de seixanta anys de total impunitat envers l'empresa d'origen alemany Ercros, propietària de les instal·lacions, ha arribat un moment en el qual la muntanya d'abocaments tòxics siga totalment eliminada, trets els llots a la superfície. Ara, el mur de contenció serveix per a estancar les aigües on des de fa poc més d'un any una gran draga eleva el material extret del fons fins a la superfície.

 

PANTANO_FLIX_MURO_1

PANTANO_FLIX_DRAGAD4_1

Encara que normalment aquestes dragues funcionen a un ritme ràpid, en el cas de Flix el còctel contaminant del fons del pantà és tan espès que l'extracció ha de fer-se de forma més lenta. A més, un error de càlcul pot ser fatal i per açò, tal com han admès investigadors del CSIC, en la descontaminació del pantà de Flix no solament es vetla per la quantitat de residus que es traguen a la superfície (700.000 m3 de llots contaminats en total) sinó que s'ha de verificar, per a cuidar l'estat de salut del ric Ebre, tot el procés d'extracció. A causa d'aquesta particularitat aquesta obra de neteja s'ha convertit en una operació inaudita a nivell mundial la durada del qual va a passar dels tres mesos habituals a quasi tres anys, doncs es calcula que aquest procés de descontaminació acabarà a la fi de 2015. Aquesta és la data límit perquè la descontaminació del pantà de Flix reba les ajudes econòmiques de la UE, més de 117 milions d'euros (d'una inversió total de 165 milions que costarà la neteja) i que procedeix dels Fons de Cohesió de la Unió Europea. 

Fins avui s'han extret ja 250.000 tones de residus que han sigut desintegrats en forns a altes temperatures estabilitzats mitjançant reaccions químiques o directament dipositats en un abocador habilitat especialment. Els treballadors extrauen una mitjana d'entre 1.500 i 2.000 tones de llot al dia durant dotze hores, normalment de nit, ja que Ercros manté malgrat els riscos parteix de la seua activitat de fabricació de clor. Si els llots extrets tenen nivells molt alts de contaminació es processen directament en els forns de l'exterior de la planta de Ercros a més d'1.000 graus de temperatura. Si no, es transporten directament al dipòsit. 

 

PANTANO_FLIX_LIMPIEZA

PANTANO_FLIX_DRAGAD3

Però el repte és cada vegada més complicat i el més difícil encara no ha començat: a mesura que s'aprofundeix en el bloc de residus la complexitat del tractament s'incrementa perquè es desconeixen les recombinacions químiques i en quines proporcions s'han pogut produir en les capes inferiors. Durant el passat estiu, quan es van produir les cotes més altes d'extracció, científics i estudiants de tot el món s'han interessat per conèixer in situ la completa tècnica de neteja i contaminació del pantà de Flix, tot un repte tecnològic i mediambiental.

 

Depurant responsabilitats en l'aigua...i en la terra
L'empresa Ercros es va instal·lar en els limítrofs del pantà de Flix l'any 1897. Des de llavors la planta es va convertir en el principal eix econòmic i social de les localitats properes, introduint en elles innovacions com l'electricitat, el telèfon, l'aigua potable o la construcció de les escoles d'educació primària de les localitats de la zona. No obstant açò, el “peatge” ecològic de la zona ha sigut molt alt. I no solament per la contaminació de les aigües, sinó també de la terra. 

 

PANTANO_FLIX_DRAGAD4_2

PANTANO_FLIX_FABRICA_1


Qui és la responsable d'aquest desastre ecològic? A dia d'avui, l'empresa “eximeix” la seua responsabilitat en aquest procés de contaminació ja que durant la major parteix temps no existia una llei que prohibira abocar productes químics directament en el riu. Però açò no és tot: l'any 2006 Ercros va ser condemnada a pagar 10 milions d'euros per contaminar el riu entre 1988 i 1993, ja que en aqueixa dècada ja existia una legislació ambiental. No obstant açò la companyia va recórrer la sentència i a dia d'avui, no ha pagat ni un només euro per enverinar, de forma ja conscient, les aigües del ric Ebre.

 

PANTANO_FLIX_DRAG_1_2

La polèmica de Ercros amb l'Ajuntament de Flix va aconseguir el seu el seu punt més àlgid fa un any, al març de 2013, poc abans que començaren les obres de neteja del riu. En aqueix moment Ercros comptava amb amb prou faenes 150 treballadors dels 700 que va arribar a tenir la planta, i havia presentat un ERE. L'ajuntament va arribar a amenaçar a l'empresa amb denunciar-la per delictes mediambientals si no negociava un pacte amb el consistori municipal. No obstant açò, hi ha algunes veus que asseguren que Ercros mai tancarà definitivament i que el motiu no és precisament el compromís o la “solidaritat” amb el poble que va acollir la seua fàbrica: quan el riu estiga restaurat seguirà quedant una altra bomba ecològica oculta, aquesta vegada sota la pròpia fàbrica de Ercros, on existeixen multitud de residus radioactius com a pesticides o metalls pesats. Si Ercros tancara hauria de desmantellar les instal·lacions i descontaminar el sòl.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà