Explosions de llavors

Les bombes de llavors són les armes de la “guerrilla de jardiners”, un moviment que vol recuperar anònimament espais urbans degradats. Però aquesta és una idea antiga que prové del Japó.

 

Imaginem que no estem contents amb els espais públics que trobem al nostre poble o ciutat, que volem entorns més agradables i verds però sembla que les autoritats corresponents no estan per la feina. Què podríem fer? Sota aquesta situació aparegué guerrilla gardening, un grup de gent que pretenen alegrar les ciutats i millorar els llocs que estan descuidant o desatesos. Com? Amb bombes.

 

{hwdvideoshare}id=38|width=|height={/hwdvideoshare}

 

BOMBAS4

 

Bombes això si, molt especials, plenes d’una mescla d’aigua, llavors i compost que, després de llençar-les, germinen al lloc on cauen. Una munició que és usada anònimament per fer tant els parcs i jardins públics, com les rotondes i les vores de les carreteres, més verds. Però no és només açò al que és dediquen aquests jardiners guerrillers que cultiven sense permís, també netegen, lleven les males herbes, i reguen espais dels ajuntaments. Queden en secret i fan gratis les feines perquè creuen que estar apartats del serveis públics és l’única manera de fer les coses.

 

Naixement i evolució de la idea

Aquest peculiar moviment de guerrilla fou ideat als 70 a Nova York per Richard Reynolds, durant la crisi financera, i ha estat actiu a Londres, Brighton, Dublin, Essex, Amsterdam, Toronto, Turin, Tokyo i Zurich entre altres llocs. Actualment la guerrilla del jardí la practiquen nombrosos grups, associacions i particulars, i el seu caràcter clandestí no pretén amagar una campanya contra el sistema capitalista, asseguren que simplement s’hi dediquen per alegrar i animar als demes i amb l’esperança d’inspirar-los amb allò que creen.

 

Tota una filosofia, una activitat social amb recompensa estètica que fins i tot ha donat lloc a un llibre traduït a quatre idiomes. A més, entre els productes comercials que s’han generat trobarem autèntiques granades plenes de llavors de flors i realitzades amb productes totalment ecològics. Es fan a mà, i tot i que els embolcalls són atractius i es poden personalitzar, també són de materials reciclats, amb tints vegetals i sense cola.

 

{hwdvideoshare}id=37|width=|height={/hwdvideoshare}

 

Si tu també vols convertir-te en un guerriller del jardí és tan senzill com adquirir les bombes, o fabricar-les, xopar-les d’aigua, llençar-les i esperar que creixquen. Ara bé, recomanen sempre actuar amb responsabilitat, assegurar-se de que el lloc triat té terra i un ambient adequat, i mai fer-ho a llocs privats sense permís. Una altra opció vàlida, ser guerrillers del nostre propi jardí.

 

Els orígens al Japó

Les bombes de llavors tenen el seu origen en les boles de llavors que servien per sembrar cereals als llocs on la vegetació era molt densa. Un sistema que va reprendre als anys 60 Masanobu Fukuoka sota el nom Nendo Dango, que significa boles de fang en japonès, i que va aplicar a la reforestació.

 

Fukuoka és considerat el pare de l’agricultura natural, i els seus treballs inspiraren el que avui dia anomenem permacultura, que tracta d’unificar la vivenda i el paisatge, per aconseguir una relació profitosa en ambdós sentits, però sobretot, sostenible. Així, amb les boles de llavors pretenia, amb molts pocs recursos, plantar allà on més falta podia fer.

 

BOMBAS5

 

El sistema és senzill i es pot seguir en qualsevol taller didàctic, funcionant a més com una estupenda eina pedagògica. Les boles es preparen mesclant fang amb llavors de diferents espècies d’arbres i arbusts, i es deixen secar. La seua capa externa i dura serà la protecció de les llavors a l’exterior, davant les aus o els rosegadors, i ja quan ploga es desfarà el fang i començarà la germinació.

 

BOMBAS6

 

El que cal es tenir molta cura amb l’espai que s’ha de reforestar. Ací no parlem d’actuar per lliure com en el cas de plantar flors a les ciutats, es tracta d’estar sempre informats de la situació del lloc que ens interessa i en contacte amb els responsables de la seua gestió. Però és ben cert que aquest sistema ha resultat més eficient que els mètodes tradicionals per reforestar, el 2% de les llavors plantades germinen, front a un 0.2% en els altres casos, i també és més barat.

 

Al Jardí Botànic de la Universitat de València es realitzà un taller de Nendo Dango en 2010 durant la mostra fotogràfica BOSCOS, Una mirada per les selves i arboredes ibèriques, del fotógrafo Kaiko, amb la fundació Más Árboles.  

 

Més informació:

 

http://kabloom.co.uk/blog/

 

www.guerrillagardening.org

 

www.nendodango.com

 

www.masarboles.org

 

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba