ELS FONGS SALVARÀN EL MÓN!

Els fongs són molt més que uns petits éssers vius que habiten en els boscos, poden servir per a netejar sòls contaminats, com a plaguicides i com a tractaments contra la pigota i la grip. Hi ha qui parla de la revolució dels fongs! 

La paraula permacultura, ideada en els anys setanta pels ecologistes australians Bill Mollison i David Holmgren, és una fusió entre les paraules agricultura/permanent. En termes generals, es tracta de la cerca d'un sistema d'hàbitats humans i sistemes agroculturals sostenibles que imita els patrons de la naturalesa. Aquest tipus de projectes es basen en la creació de sistemes sostenibles que integren harmònicament habitatge i paisatge i que permeten estalviar materials, alhora que es produeixen menys desfets i s'aprofiten recursos naturals. D'altra banda, el terme fungicultura fa referència a activitats relacionades amb el cultiu de bolets i fongs en medis controlats per a produir aliments, medecines i altres productes. Ambdós conceptes formen part de l'ideari proposat per Paul Stamets, un dels micòlegs més importants del món.

 

HONGOS_stamets3

 

Hi ha qui anomena a Paul Stamets el senyor dels bolets. Raó no els falta. Fa més de trenta anys que Stamets, micòleg pertanyent al consell editorial de The International Journal of Medicinal Mushrooms i assessor del Programa de Medicina Integrativa, en la Escola de Medicina de la Universitat d'Arizona, va crear Fungi Perfecti, un regne màgic per als bolets. És una companyia familiar instal·lada als peus de les Olympic Mountains, un dels paratges verges més importants del nord-est d'EUA. La idea quan es va crear aquesta empresa era distribuir fongs i bolets per tot el món venent kits i subministraments. Però aquesta idea no es va impulsar precisament per un afany comercial. Per a Paul Stamets els fongs són els autèntics guardians dels ecosistemes. Es tracta d'una maquinària antiquíssima, pràcticament oblidada, i que en aquests temps de canvis poden suposar una última esperança per a la sostenibilitat del planeta. 

Un dels principals usos és medicinal, especialment centrats en dos estudis clínics de la National Institutes of Health sobre el tractament de càncer i del VIH usant els fongs com a teràpies adjuntes. Un altre, la producció de fongs per a usos gourmets, i tot el necessari per a conrear bolets de forma domèstica. El seu gran invent, La Caixa de la Vida, una caixa de cartró reciclat en la qual viatjaven comprimides les llavors d'un centenar d'arbres (avets, sequoies, freixes, cedres, oms) barrejades amb espores de fongs micorizats, de tal forma que cada caixa tenia el potencial de crear un petit bosc de vida amb clima continental capaç de capturar i netejar una tona de CO2 en 30 anys. Al llarg de 2011 es van vendre més de 10.000 Caixes de la Vida. El model podria multiplicar-se i importar-se a altres climes i a altres tipus de boscos i ecosistemes, per a reforestar tot el planeta. Hi ha qui ho anomena una idea sostenible. Paul Stamets prefereix anomenar-ho restauració ecològica.

 

HONGOS_stamets2

HONGOS_stamets1

 

Biorremediació i població d'altres mons

Hi ha els qui asseguren que Paul Stamets és un visionari. Els seus estudis sobre els fongs no es queden en el nostre planeta. Segons el micòleg,  podríem terraformar, és a dir, transformar des de la nostra terra, altres mons de la nostra galàxia amb la sembra d'una barreja d'espores de fongs i altres llavors fins a crear una petjada ecològica en un nou planeta. Per descomptat, és sorprenent. I més si tenim en compte que les condicions d'oxigen, humitat i calor no són les mateixes. Però fins ara, el seu treball ha obtingut resultats més que bons. Després d'haver presentat nombroses patents sobre propietats antivirals, i pesticides dels micelis, la massa d’hifes que constitueix el cos vegetatiu dels fongs, de bolets natius del nord d'Amèrica, els seus estudis s'han centrat en estudiar i desxifrar el genoma dels fongs per a saber què tècniques utilitzen per a produir el seu verí. 

 

HONGOS_BIORREMEDIACIN

Però el gran repte de Stamets és divulgar el poder dels fongs com bioremediadors del planeta. La bioremediació és l'ús d'éssers vius per a restaurar ambients contaminats. Aquest concepte no deu confondre’s amb la depuració, que és l'eliminació, ja siga per mètodes químics o biològics, d'un contaminant abans que aquest arribe al medi ambient.

 

HONGOS_Polyporaceae_Bacterias

Entre els microorganismes usats en la bioremediació destaquen especialment els bacteris, els éssers vius amb major capacitat metabòlica del planeta. Els bacteris poden degradar pràcticament qualsevol substància orgànica. Si la substància es degrada completament es parla de mineralització. Algunes substàncies no són degradades sinó transformades en altres (biotransformació). La biotransformació pot ser perillosa, ja que la nova substància formada pot ser tan nociva o més que la de partida.

 

Una solució definitiva?

La bioremediació ofereix grans possibilitats. Gràcies als seus avantatges econòmics i ambientals, es creu que serà una de les tecnologies més desenvolupades durant aquest segle. Per a aconseguir-ho s'investiguen nous organismes capaços de digerir compostos tòxics. Després, s'identifica el gen que els permet complir amb eixa funció, i es transfereix a altres bacteris que no el posseeixen naturalment. D'aquesta forma, els nous bacteris transgènics actuaran sobre un ventall més ampli de residus. Per exemple, es podrien obtenir bacteris capaços d'eliminar residus de coure, plom, crom, clor o que degraden deixalles industrials que actualment no són biodegradables.

 

HONGOS_Capturadorescarbono

Fongs capturadors de carboni

 HONGOS_biorremediacionpetroleo

 

La biorremediació promet eliminar en el futur les pitjors conseqüències d'abocaments de compostos orgànics com els hidrocarburs, a causa que diversos prometedors bioremediadors, com els fongs i bacteris s'alimenten de compostos químics orgànics. Però no totes les substàncies contaminants són eliminades amb la mateixa facilitat pels microorganismes bioremediadors coneguts. Els metalls més tòxics per a l'ésser humà (el plom, el cadmi i el mercuri) no han sigut de moment capturats íntegrament per microorganismes si es troben en grans concentracions. Una cosa similar ocorre amb el mercuri, ja que les seues característiques anòmales (un metall líquid i inestable, irritant, que produeix vapors tòxics i corrosius, nociu per inhalació, ingestió o contacte) fan que siga massa fugisser per als microorganismes i acabe filtrant-se dels abocadors als aqüífers i d'ací a tota la cadena alimentària.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà