EL CLOT DEL LIRIO, UN FORAT A PEDREGUER

  Clot del Lírio. Autor, Blai Server Clot del Lírio. Autor, Blai Server Autor: Blai Server. Font: FlickR. Ajuntament de Pedreguer

I si de sobte la terra s’enfonsa i allà on hi havia un bancal de tarongers apareix un grandíssim forat? Sembla cosa de pel•lícula però és real. Ens acostarem, no massa per no caure dins, al Clot del Lirio, una interessant formació geològica existent a Pedreguer. A més, trobareu una fitxa pràctica per si s’animeu a visitar-lo.

La matinada del 8 d'agost de l'any 1982 es va produir un important moviment de terra que va originar un avenc. Este enfonsament va suposar la desaparició de part d'un bancal de tarongers de la partida de la Torre de Benimarmut del municipi de Pedreguer, a la comarca de la Marina Alta. El propietari era conegut com el Lirio, d'ací el nom popular del forat. Està considerat com l'enfonsament "més espectacular de la península", segons comenten des del bloc A un tir de pedra.

 

compo
Esquerra: El Forat de Pedreguer, després d'unes pluges. Font: A un tir de pedra. Dreta: Perfil del Forat. Font: Història Natural dels PPCC


Les dimensions actuals són considerables, amb una entrada ovalada d'uns 30 m x 10 m aproximadament i una profunditat de fins a uns 80 metres. Es localitza en les coordenades UTM X=761.895 m, Y=4.298.366 m a una elevació de 66 metres sobre el nivell del mar. Actualment, el forat està rodejat d’una densa vegetació (llentiscles, esbarzers, etc.) excepte en la seva part oest. Recentment, la revista de divulgació científica i tecnològica Dau al Deu, ha dedicat gran part de la seva publicació a l'avenc de Pedreguer.

 

UN FORAT PLE D'INFORMACIÓ

El Forat de Pedreguer, està inclòs en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s’aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. En la breu fitxa tècnica del Forat, en les característiques ambientals, es parla de que es tracta d’un exemple de geomorfologia subterrània, descrivint-la com un “avenc d’enfonsament prequaternari amb pendants”. Fa poc més d'un any, es va realitzar una gravació aèria del Forat per mitjà d'un drone, el resultat de la qual es pot visualitzar en el següent vídeo, elaborat per Javier Gilabert Artigues:

 


En la gravació s'aprecia la boca del Forat i les seves dimensions

 
A més, d'acord amb el que disposa l'art. 9 de dit Decret, s'estableixen al voltant de les coves zones perimetrals de protecció que, de manera general, es defineixen mitjançant un cercle d'1 ha de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en cadascuna de les boques de la cavitat. En aquest perímetre, i sense perjudici del que s'establira específicament en les Normes de Gestió que s'aproven per a cada cas, es consideren activitats no permeses, amb caràcter general, aquelles que puguen representar un menyscabament de les característiques geològiques o biològiques de la cavitat. Qualsevol actuació que represente un canvi dels usos actuals del sòl, modificacions de l'hàbitat, afecció previsible sobre el nivell freàtic o alteració topogràfica ha de tenir, prèviament a la seva realització, amb informe favorable emès per la Conselleria competent en matèria de medi ambient.

 

IMATGE 3

El Forat, el dia 13 d’octubre de 2007. Font: Juan Devis. La ubicació del Forat sobre un mapa de Google per saber com arribar

 

La imatge de dalt és espectacular. Mostra el clot del Lirio a punt d'omplir-se totalment d'aigua després de les intenses pluges de l'octubre del 2007. Eixe mes van caure a Pedreguer vora 600 l/m2, dels quals vora 300 l/m2 es van arreplegar en un sol dia, el 12 d'octubre de 2007.

 

UNA FORMACIÓ IMPREGNADA D'HIPOTESIs

El geòleg Policarp Garay Martín, en el seu article en la revista Dau al Deu que comentàvem anteriorment, parla d'una nova hipòtesi en la formació del Forat de Pedreguer. Segons el mateix, l'origen del Forat seria hipogènic. Els motius de la formació d'aquesta cova és el caràcter tan inclinat i net de les parets del tub així com a la prolongació irregular de la seva paret est, formant tubs coalescents i els diferents outlets que es troben en la paret superior.

 

Pedreguer

Pedreguer. Imatge de Werner Wilmes. Font: FlickR 

 

Per tant, la gènesi seria deguda a un "ascens molt lent però persistent de fluxos àcids, molt corrosius dins d'una massa d'aigua quasi estable o de molt escassa mobilitat". Es menciona la similitud de l'origen amb la propera i famosa cova de les Calaveres, a Benidoleig, la qual no podem deixar la oportunitat de visitar. Tampoc hem d’oblidar visitar l’altra formació geològica curiosa existent a Pedreguer, el Clot de l’Alberca.


El Forat forma part de la Ruta 1, "entre coves i barrancs" de les anomenades Rutas Azules elaborades per la Diputació d'Alacant i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME ). Però, sobretot, forma part de la ruta històrica i natural denominada “En Josep de la Tona. Pel barranc de la Parra, el mas d’En Durà i la vall de la Llosa”.

 

Fitxa pràctica

Com arribar: per fer una excursió fins el Forat, cal agafar la carretera CV-733 des de Pedreguer en direcció a Benidoleig. Uns 500 metres després, girarem a l’esquerra pel camí de la Torre. Seguidament, a l’encreuament amb el camí del Pou de l’Ovella, continuarem pel camí del Campell i, 300 metres després a l’esquerra, trobarem l’accés al Forat. Et recomane que, tot i que una tanca metàl·lica d’un parell de metres envolta el Forat, cal anar amb les evidents precaucions en acostar-se.

 

15905853015 c76ef3485f z

Cova de les Calaveres a Benidoleig. Imatge de Werner Wilmes. Font FlickR


Podràs menjar a Pedreguer en el Restaurant Brou o el Bar Jaume I, per exemple i visitar també la cova de les Calaveres, a Benidoleig, i el clot de l’Alberca, a Pedreguer, es troben a poca distància seguint la mateixa carretera CV-733, pel que podem aprofitar la visita per visitar aquestes tres singularitats geològiques ben properes entre si.

Nicolau Vives Riera

Geògraf especialitzat en medi ambient, cartografia i ordenació del territori. Actualment treballe per compte propi a Geomap - Paisatgisme i Estudis Mediambientals.

M’agrada la bicicleta de muntanya, aturar-me a fotografiar els paisatges, descobrint rutes diferents, assaborir els quilòmetres i fer llistes de tot (també passar a net les llistes dels altres). Tinc por quan arriba un correu amb la factura de la llum (i això que ja fa cert temps que vaig abandonar l’oligopoli) i admire la punteria dels homes/dones del temps, que encerten a assenyalar un punt del mapa sense mirar-lo.