Ecoparcs valencians: estalvi i eficiència

Segons les últimes dades de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient, els ecoparcs de la Comunitat Valenciana recuperen una mitjana de 125.000 tones de residus anuals, una prova més que la col·laboració ciutadana és fonamental per a solucionar el problema de l'acumulació de brosses. 


Evidentment, no tots els ciutadans del món produïm la mateixa brossa. Depèn del lloc on visquem, del continent, del país i de forma directa o indirecta del grau de desenvolupament del lloc en el qual ens trobem. També condiciona la nostra producció de brosses el fet que visquem en una zona rural o en una zona urbana, i sobre aquest tema existeixen diversos estudis. Els més encoratjadors asseguren que cada persona produeix, com a mitjana, un quilo de brossa al dia, encara que aquesta xifra pot augmentar de forma considerable en alguns casos.

 

Una d'aquestes recerques realitzada per una universitat nord-americana i publicada en 2010 assegurava que una persona produïa una mitjana de dos quilos de brossa al dia, és a dir, una mica menys de quinze a la setmana i més de set-cents a l'any. En tot cas, si tenim en compte que en aquestes dades no s'arrepleguen xifres com la brossa produïda en comerços i tendes, ens trobem amb que, com a mínim, al dia es produeixen en el món unes 6.500 tones de desfetes, dels quals un gran percentatge són biodegradables. 

 

vertedero-altomaria2

Abocador incontrolat


Durant els últims anys, hem après a tractar les nostres desfetes amb la finalitat de disminuir la producció de brosses. En aquest sentit, el reciclatge és fonamental. Separar la brossa per materials i components és clau perquè aquests puguen ser reciclats, tenir una nova vida i evitar l'alt emmagatzematge de brosses en abocadors. No obstant açò, existeixen molts residus perillosos que han de ser tractats de forma especial i que mai han d'acabar en aquests abocadors tradicionals, i moltes vegades espontanis i incontrolats , ja que es converteixen amb el temps en un greu problema mediambiental de difícil gestió i molt complicada eliminació. 

 

L'anomenada brossa perillosa es genera, contràriament al que molts pensen, en els nostres propis domicilis i no solament en grans empreses. Parlem de residus com poden ser piles, radiografies o tubs fluorescents que, per les seues característiques, no són aptes per a la seua eliminació a través dels mitjans convencionals de recollida de residus selectiva. És per açò que des d'ajuntaments i institucions públiques fa anys es van engegar els anomenats ecoparcs o Punts nets, és a dir, llocs on poder deixar aquest tipus de residus que per la seua especificitat no s'arrepleguen selectivament en els contenidors del carrer.

 

Quin tipus de residus puc dipositar en un ecoparc?
Els ecoparcs s'han convertit en els últims anys en un reclam social i en un element ecològic clau en moltes ciutats del nostre país. Són gratuïts i d'accés lliure i se situen prop dels ciutadans, convertint-se en una bona eina a nivell local per a afavorir la cura del medi ambient. Normalment la gestió dels ecoparcs depèn directament dels ajuntaments, que per a la seua construcció solen comptar amb ajudes d'altres institucions com a diputacions o conselleries. 

 

UZHJ_reciclaje-de-lamparas

DSCN1066

 

També depèn del tipus i de la població de cada domicili que el seu ecoparc tinga una categoria B (municipis fins a 10.000 habitants), categoria C (municipis d'entre 10.001 i 70.000 habitants) o categoria D (per a localitats amb més de 70.000 habitants). Els ecoparcs estan concebuts per a un ús personal i domèstic però mai industrial, ja que en aquest segon cas existeixen canals específics per a desfer-se dels seus residus.


Normalment, tots els ecoparcs poden arreplegar el mateix tipus de residus perillosos. La seua condició de categoria B, C o D ve delimitada la seua grandària i, per tant, per la quantitat de residus que poden emmagatzemar. Aquesta grandària també delimita si allí es poden dipositar tot tipus de residus o si la recollida es limita a algunes categories. En un ecoparcs podem dipositar, de forma seleccionada i segons se'ns indique, olis d'automoció i cuina, aparells electrònics i informàtics (tòner i cartutxos de tinta, per exemple), mobles i estris de fusta, restes de poda, enderrocs, joguets, roba, restes de pintura i dissolvents i aerosols buits, piles, bateries, fluorescents, metalls, ferralla i vidre. El més recomanable per a desfer-nos de residus que no sabem catalogar és preguntar en el propi ecoparc de la nostra localitat si podem dipositar-los allí i com hem de fer-ho. 

 

residuos-ecoparque1

Els ecoparcs estan dissenyats per a emmagatzemar residus que pel seu volum o perillositat entorpirien la gestió habitual de residus sòlids urbans. Per açò, dins del ecoparc existeixen altres instal·lacions articulades entorn d'un circuit asfàltic on els ciutadans dipositen els diferents residus. Compten amb casetes per a residus especials, àrees de contenidors de gran volum i àrees cobertes. Una vegada retirats els residus d l´ecoparc són traslladats a plantes especialitzades on els diferents materials aprofitables són reciclats i convertits en noves matèries primeres amb les quals s'aconsegueix un estalvi important de recursos naturals i d'energia.

 

Per exemple, els olis vegetals es reutilitzen per a la producció de biodièsel i les restes de podes i fustes voluminoses són triturats i reciclats com a combustible alternatiu per a calderes de biomassa. En el cas de residus no biodegradables, com els tòner, són portats a llocs especialitzats on es desinfecten i llaven, i, si és possible, es tornen a utilitzar per a emmagatzemar tinta. En els tubs fluorescents o material informàtic se separen les diferents fraccions de plàstics, pólvores metàl·liques i metalls perquè cadascuna d'elles reba un tractament adequat. Per a finalitzar, els productes catalogats com d'especial perillositat, són tractats prèviament o eliminats amb la finalitat d'evitar problemes mediambientals. Únicament les fraccions que no poden aprofitar-se per res i són completament inservible es porten a abocadors controlats.

 

Ecoparcs mòbils per a la Comunitat Valenciana
Encara que València va ser l'última de les grans ciutats espanyoles en incorporar el seu propi ecoparc (el de Vara de Quart va obrir les seues portes en 2008, amb més d'una dècada de retard, ja que el projecte estava previst per a inaugurar-se en 1997), la Comunitat Valenciana és una de les autonomies amb major quantitat de ecoparcs en funcionament. En total, existeixen 210 ecoparcs que recuperen una mitjana de 125.000 tones anuals de residus. 

 

ecoparque-turis

Ecoparc Torís

 

L'última d'aqueixes instal·lacions inaugurada a la Comunitat Valenciana ha sigut el nou ecoparc de Torís, que compta amb una inversió superior als 364.000 euros i que es troba situat en un polígon industrial a un quilòmetre del municipi. Aquest ecoparc està dissenyat en dos nivells, comptant amb una zona inferior on se situen els contenidors grans i un nivell superior destinat a la zona d'accés dels usuaris.


La planta de Torís completa la xarxa d'ecoparcs gestionats pel Consorci Ribera-Valldigna que aglutina un total de 52 municipis de les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i alguns municipis de la comarca de la Valldigna. I és que, a diferència d'altres legislacions autonòmiques, en la nostra comunitat i des del passat estiu, s'aposta per la creació d'ecoparcs gestionats per diversos municipis. El Pla de Residus de 1997 establia que cada municipi d'havia de comptar amb un ecoparcs propi. No obstant açò, és el nou Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Consell el passat mes de juny, el que va introduir nous criteris en la implantació, ús i funcionament dels ecoparcs, entre ells que pogueren ser gestionats per diversos municipis. D'aquesta forma, el nombre d'ecoparcs en la Comunitat es reduïa dels 542 previstos a més de la meitat, sent els que es facen d'una categoria major i que puguen emmagatzemar més quantitat i varietat de residus. 

 

P1010187

Mini-ecoparc. Paterna


D'altra banda, el nou Pla de Residus també contemplava la creació d'ecoparcs mòbils, petites unitats de recollida de residus perillosos generats en els domicilis. Aquests ecoparcs, sense un punt de recollida fixe, s'han dissenyat per cobrir les necessitats de municipis rurals amb baixa densitat de població i per a aquells nuclis urbans que no disposen de terrenys o sòl dotacional suficient per a la ubicació d'un ecoparc permanent d'acord amb les necessitats de la seua població. Els ecoparcs mòbils són més propers al ciutadans i suposen un important estalvi, ja que eviten construir i mantenir ecoparcs fixos que potser no són 100% eficients. Aquest tipus d'instal·lacions ja s'han provat amb èxit en dues zones de l'interior de la província de València a través del Consorci València Interior per a la gestió conjunta de residus. 

 

ecoparc_movil2

Ecoparque-Movil-003

Ecoparc mòbil

Tant la creació d´ecoparcs gestionats per un grup de municipis com els ecoparcs mòbils són iniciatives adaptades a les diferents necessitats de la nostra societat i són sinònim d'estalvi d'energia i de recursos, a més de servir com a motor de foment del reciclatge i cobrir una important necessitat ciutadana. En aquest sentit, els ecoparcs de la Comunitat Valenciana tant fixos com a mòbils, són un exemple d'eficiència.

 

Més informació relacionada: 
www.consorciovalenciainterior.com

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba