Quan la sostenibilitat no és suficient

Davant el pessimisme i la falta d'acció dels governs en matèria mediambiental, existeixen algunes teories que parlen d'actuar de forma més local i individual. Si la gran “sostenibilitat” no és la solució no podem quedar-nos de braços creuats. 

 

En les últimes dues dècades el terme sostenibilitat ha copat notícies i ha estat en boca de polítics i governants. La societat s'ha revestit del seu significat i aquest s'ha estès com la pólvora, passant a formar part del nostre vocabulari, del nostre dia a dia. I és que són molts els qui han arribat a pensar que aquesta paraula era sinònim de panacea, d'una “gran solució”, i que el fet de ser sostenible era un objectiu que serviria com aval per garantir el nostre futur.

 

Tot i això, després del “fracàs” de Rio+20 es posa de manifest que aquest terme, iniciat precisament en el mateix escenari fa vint anys, no és tant com es pensava, el sistema no funciona. Lluny d'obtenir millores sembla que estem perllongant encara més l'agonia del planeta, només ens queda cercar noves solucions.

 

Si la sostenibilitat caduca, aposta per la restauració
Fa més de vint anys, l'activista ecològic Kenny Ausubel ja va predir que el terme sostenibilitat estava caduc: no es pot sostenir la destrucció total de la natura, l'objectiu és reparar el dany ja causat cercant solucions. La reflexió més bàsica la tenim davant dels ulls, la natura és ampla, abasta tot allò que ens envolta, fins i tot a nosaltres, per tant si cuidem de la gent cuidem de la natura i viceversa, un principi que sembla senzill. 

 

BIONEROS2

 

Amb l'objectiu de promoure solucions més pràctiques que teòriques en funció del que estava ocorrent en el món, paral·lelament a la cimera de Rio del 92, Ausubel va fundar el moviment Bioneers, que proposa una nova biologia amb accions que naixen des de la pròpia natura. Els “bioneros”, com podriem traduir-los, proposen una nova “biologia” basada en la restauració i no en la conservació. El seu principal assoliment és que engloben entre els seus membres a persones que van més enllà del que normalment es coneix com a “moviment ecologista”, i que la seua proposta té una base senzilla i lògica, tots podem formar part de la restauració de la natura.

 

Qui pot ser un bionero (pioner en biosostenibilitat)? La clau és la "imitació"
La natura és la mare de totes les interconnexions i, per tant, hem de treballar de la mateixa forma que ella ho fa. Així, caldrà que tots treballem junts: activistes, científics, filòsofs, sociòlegs, artistes, polítics i líders espirituals, davant un objectiu comú, les petites accions individuals s'uneixen per a donar resultats molt més interessants que grans apostes que requereixen més temps i diners. Per tant, cal començar a treballar des de dins cap a fora.

 

Una de les pioneres en biosostenibilitat més famoses és Julia Butterfly Hill, la dona que es va passar un any pujada a una secuoya gegant per a impedir la seua tala, inspiradora dels joves bioneros que imparteixen lliçons d'acció directa no violenta. El propi Kenny Ausubel es va fer famós des que en 1990 va fundar la companyia Seeds of Change, una espècie d'arca de Noé de totes aquelles llavors que van quedar en "guaret" i que mai més es van tornar a plantar, per tornar a reutilitzar-les per a produir noves llavors. I és que per aquests bioneros un dels conceptes claus és la producció de residus, la natura no produeix desfetes, i si ella és capaç d'aprofitar tots els seus recursos, nosaltres també podem.

 

BIONEROS3

 

A més, també apel·len a la "intel·ligència natural" per imitar la natura. En açò està Paul Stamets, que treballa en aquesta intel·ligència dels fongs per a reparar els terrenys deforestats. I en la mateixa esfera es mou John Todd, fundador de l'Institut de la Nova Alquímia, que utilitza no solament microorganismes, també mol·luscs, i peixos i algues, "màquines vives" que netegen llacs i rius, que treballen com depuradores naturals. Un altre exemple és l'arquitecte Jason McLennan, impulsor dels edificis vius, que aspira a donar una dimensió restauradora de l'arquitectura, o Jay Harman, qui gràcies al seu coneixement de les ones de la seua època surfista va desenvolupar ventiladors i motors d'aigua que estalvien fins a un 60% d'energia.

 

{hwdvideoshare}id=34|width=|height={/hwdvideoshare}

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

FaLang translation system by Faboba