Espores - José Aparici
José Aparici

José Aparici

Estudiant de Grau de Biologia a la UV
Col·labore al Banc de Germoplasma i al Gabinet de Comuniació i Cultura del Jardí Botànic i amb l'associació Autisme Infantil. Em fixe en excés amb les matrícules dels cotxes, admire la capil·laritat hídrica dels arbres monumentals i mai he entés la llei d'Hondt.

Hi ha un riu rogenc associat a la mineria que té unes característiques molt especials fruit de la seua acidesa. Un microbiòleg fixà en ell la seua atenció i descobrí que les seues particularitats provenien d’aqüífers subterranis, i que és un dels millors anàlegs geoquímics terrestres de Mart. Descobreix a espores aquesta història que sembla més bé d’un altre planeta.

Posat que sempre parlem dels beneficis de gaudir de la natura i amb motiu del Dia Internacional dels Desastres, hui fem un canvi de perpectiva i parlem dels perills naturals que amaguen les nostres terres. Inundacions, llevantades, terratrèmols, tempestes... Aprèn sobre els perills de la nostra natura més propera. Però sense espantar-te!

El desert del Sàhara és el més càlid del planeta i el tercer més gran després del de l’Antàrtida i el de l’Àrtic. Efectivament, els pols també son deserts. Tot i que, fa 11 mil anys, la Terra acabava d’eixir de la última edat de gel i estava sotmesa a una nova època interglacial denominada Holocè; geòlegs i arqueòlegs han verificat que el Sàhara era per aquella època molt més verd, humit i habitable que el que coneixem ara per ara. Saps els motius?

Volem retre un peculiar homenatge a les Biblioteques de la Universitat de València per tots aquells serveis que ens ofereixen i que part de la comunitat universitària sols recorda com últim recurs. Si visites les biblioteques de la Universitat de València les vespres de les temudes èpoques d’exàmens comprovaràs l'autèntica dependència dels estudiants cap a quests centres. El repte per aconseguir un vital espai per intentar concentrar-se entre catifes d’apunts i en permís de les respectades màquines de refrescos i de cafè. Què seria dels estudiants sense aquests centres?

Taxus baccata és l'arbre de la vida per la seua extraordinària longevitat, arbre de la mort per la seua temuda toxicitat. I es que fins i tot, els antics pobles àsturs, celtes o germans del vell continent veneraven monumentals teixos als seus rituals perquè eren considerats tot símbol sagrat, degut als camins cap a l’eternitat. Es moment d’obrir finestres al passat i de deixar-se envoltar per la infinitat de curiositats que catapulten al teix a ser una autèntica joia botànica única, molt única.

Arribem a la última entrega de les memòries monogràfiques de la comarca de la Vall d’Albaida a la Veu del Jardí Botànic. Aquests dos últims itineraris abruptes finalitzen al sud de la comarca amb l’abric de la Serra de Mariola com a teló de fons i posseint els reclams naturals més concorreguts i turístics. Vols saber quins son? Acompanya’ns!

Continuem en aquesta segona part amb la descripció dels encants naturals de la Vall d’Albaida. Amb noves pinzellades paisatgístiques i enriquides per l’hegemònic, simbòlic patrimoni cultural, es moment de deixar-se enamorar i perdre’s per les principals serres de l’extrem més oriental de la comarca. Ens localitzem al pas natural de la Vall cap a la comarca litoral de la Safor i el seu interior muntanyenc. Ací comença l’excursió pels dos itineraris més extensos i acollidors de la Vall.

Ací comença l’escapada per aquesta comarca i dividida en tres entregues, composades per dos itineraris cadascuna per tal de dibuixar definidament l’esquelet paisatgístic d’aquesta regió. Ens acompanyes a conèixer l’oest i el nord de la vall en aquesta primera part? L’Altiplà dels Alforins, la Serra Grossa i les riberes fluvials de la Vall t’esperen per a gaudir-los amb els cinc sentits!

Amb motiu de la setmana internacional de les Biblioteques, els amants de la botànica trobaran el seu oasi a València a través d’una biblioteca distinta a la resta. Sent particular, acollidora i altament especialitzada, gira al voltant de la llavor del seu fundador. Ens acompanyes a descobrir la biblioteca valenciana més important en l’àmbit de la botànica?

Acabem el viatge pel sector setabense! La ruta geobotànica troba el seu final des d'Aiora fins a Villena, l'últim dels subsectors que José Aparici ha visitat. Res com evidenciar la nostra gran biodiversitat per començar a respectar-la. Anem cap al sector més àrid!

Pàgina 1 de 2