Arrels... al descobert

Espores hui té una missió subterrània, descobrir els secrets sobre les arrels: tipus, funcions i relacions, perquè les arrels també s'associen amb altres organismes. Acompanya'ns baix terra!

Les arrels creixen discretament baix les nostres piscines i fan que ens trepitgem però també ens les mengem, per totes les coses que fan les arrels per nosaltres, hui els dediquem unes línies per classificar-les, conèixer-les millor i apreciar les seues funcions.

 

ISS 3046 02003

Si tots tenim una imatge mental de què és una arrel, potser, si ens pregunten, no siga tan senzill explicar què és així que us facilitem un definició de els senzilles: l'arrel és la part de la planta que es troba soterrada, que creix cap a avall a diferència de la tija i que s'encarrega de l'absorció de l'aigua i les sals minerals. És el teixit encarregat de fixar la planta al substrat.

 

Ceba versus creïlla
Com no, la botànica ha elaborat una classificació per a les arrels que us descriurem per damunt, per no avorrir-vos. La forma en què es divideixen les arrels ha estat el criteri per a la seua classificació. Hi ha arrels axonomorfes, les arrels que tots tenim en el cap formades per una arrel central principal de què ixen la resta, més menudes. Les arrels fasciculades són totes igual, com les de la ceba mentre que les napiformes sorgeixen d'un engruiximent, com un nap. Les tuberoses són, estructuralment com les fasciculades però presenten engruiximents i per últim, les ramificades que recorden a la distribució de les branques d'un arbre.

 

02G36953

Els nenúfars arrelen en el fons 

 

També hi ha arrels aquàtiques i que trobem baix l'aigua o algunes que es desenvolupen a l'interior d'altres plantes per xuclar-los la saba, aquestes són paràsites. Per últim, parlem de les arrels adventícies que creixen per la superfície.

 

Potser, la classificació que més ens interesse és la de les arrels mengívoles ja que hi ha un munt d'arrels que consumim però que es venen a les fruiteries i verdureries com un producte més sense distingir que no són fruits sinó arrels. Entre aquests exemples estan les remolatxes, les safanòries, els naps, les xirivies, el raves o la colza.

 

ISS 5130 05651

Arrels mengívoles

 

Aleshores, les creïlles i les cebes? No són arrels, són tiges i ho sabem perquè d'elles sorgeixen brots i arrels, com de totes les tiges, la diferència és que la seua condició subterrània ens confon.

 

Aquesta és la principal característica de les arrels mengívoles però, perquè unes plantes tenen les arrels gruixudes i altres no? Tots els exemples que hem anomenat abans, les safanòries, els naps i de més són plantes conegudes en agricultura com plantes bianuals. Ho expliquem: el primer any fan engrossir l'arrel amb una sola finalitat, tindre reserva energètica per a l'any proper en què perdran la fulla i hauran d'usar aquesta energia emmagatzemada baix terra per produir noves tiges, fulles, flors, fruits i llavors.

 

Les arrels no estan soles
A pesar de desenvolupar-se i complir les seues funcions baix terra, en el major dels casos, les arrels no estan soles sinó que poden interactuar amb altres organismes. Però no parlem de porcs senglars que remenen el sòl ni de llombrígols sinó de fongs. Heu sentit parlar de la simbiosi? Pues eixe és el tipus de relació que mantenen les plantes amb els fong i rep el nom de micoriza: -mico de fong i -riza d'arrel.

 

 retall 2

Els altres habitants de les dunes. Fes clic a la imatge per saber més sobre micorrizes

 

Però, que guanyen les plantes amb aquesta relació? Molt senzill, en les relacions simbiòtiques els dos organismes implicats obtenen un benefici, en el cas del fong, nutrients de la planta a què ajuda a absorbir millor aigua i sals minerals.


Fins fa ben poc es pensava que aquesta unió era una excepció però actualment, es coneix el fet que totes les plantes estan micorizades, cosa que el seu descobridor, el botànic polonès Franciszek Kamieński ni imaginava.

 

02G64896

Les arrels de Zea mays augmenten el nivell d'humitat del substrat

 

Fa uns anys, al 2011, Sascha Oswald, de l'Institut de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat de Potsdam a Alemanya, va comunicar el descobriment del seu equip de recerca: les arrels modifiquen les condicions d'humitat del sòl que les circumda. Fins aleshores, es pensava que, en absorbir l'aigua provocaven una sequera major en la rizosfera però ha resultat ser al contrari. Encara que aquesta norma no s'aplica a totes les espècies, l'estudi s'ha realitzat amb el cigró (Cicer arietinum), el lupí blanc (Lupinus albus), i la dacsa (Zea mays) i obri noves portes de a la recerca pel que fa a la lluita contra la sequera i el canvi climàtic.

 

Molts són els punts de vista que podem optar per parlar de les arrels però el que està ben clar és que no podríem viure sense elles així que evita trepitjar-les i construir piscines prop.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.