2013: un any per a la reflexionar sobre l'aigua

L'any que acabem d'inaugurar ha sigut triat per l'ONU per a sensibilitzar als ciutadans de que només amb col·laboració i implicació de tots serà possible resoldres els problemes mundials sobre l'aigua, celebrant així en tots els països membres l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua. Les seues bases s'han assentat aquest mes de gener en una reunió a Saragossa.

 

Un dels principals problemes que existeixen en el nostre món és l'accés als recursos a nivell mundial. Els recursos s'acaben i, davant aquesta situació, cal prendre mesures que ens inclouen a tots. Possiblement, un dels majors problemes que trobem en la societat contemporània és l'escassetat i la dificultat de gestió de l'aigua al món. Les conseqüències d'aquesta situació són tràgiques i, per açò, cal la difusió i conscienciació de la necessitat real de prendre mesures que contribuïsquen al desenvolupament sostenible dels recursos hídrics.

 

L'aigua és un dels reptes mundials més importants del nostre temps, igual que l'energia, la fam o la salut. La importància de la gestió de l'aigua és imprescindible per a reduir el risc de desastres com la sequera o les inundacions. A més, les conques fluvials transfrontereres i els sistemes aqüífers representen quasi la meitat de la superfície de la Terra i per tant, un món sostenible i en pau necessita urgentment una gestió eficaç de les mateixes.

 

2013

 

Per açò durant la passada Conferencia de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio+20) es va parlar de la urgència de solucionar al màxim el tema de l'aigua, necessitat que s'ha convertit en una de les prioritats per a complir els "Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni". En aqueixa conferència la UNESCO va ser l'organisme designat per als preparatius de l'Any Internacional i el Dia Mundial de l'Aigua en 2013.

 

Entre els objectius marcats per a enguany destaca donar a conèixer els reptes que planteja l'augment del consum de l'aigua i el desigual repartiment dels recursos hídrics, i la difusió de diferents alternatives de cooperació d'èxit entorn de l'aigua. Així mateix, durant tot l'any es convida a la reflexió i el debat dels temes més rellevants en matèria de cooperació en l'àmbit de l'aigua: educació sobre l'aigua, diplomàcia de l'aigua, gestió d'aigües transfrontereres, finançament, marcs jurídics nacionals i internacionals. L'agenda oficial de l'Any Internacional de l'aigua es presentarà el pròxim 22 de març, Dia Mundial de l'Aigua. Però abans, i per asseure el que seran les bases d'aquest any de reflexió sobre l'aigua, alguns dels majors experts en matèria d'aigua es van reunir a Saragossa del 8 al 10 de gener.

 

Entre els assistents a aquesta conferència internacional van destacar les presències de Brice Lalonde, coordinador executiu de Rio+20 i membre del Departament d'Assumptes Econòmics i Socials de Nacions Unides; Blanca Jiménez , Directora de la Divisió de Ciències de l'Aigua d'UNESCO; Iulia Trombitcaia, Oficial d'assumptes ambientals en la Comissió Econòmica per a Europa o Jason Morrison, Director Tècnic del Mandat de l'Aigua del Pacte Mundial. Tots ells van destacar la cooperació i la fusió d'experiències, i projectes d'entitats i institucions públiques i privades per entendre i desenvolupar el concepte de cooperació en aigua a nivell mundial.

 

 2013_sequia

S'estima que cada any més de dos milions de persones, en la seua majoria xiquets, moren pel consum d'aigua bruta

 

La clau està en les ciutats i en el desenvolupament urbà

Segons va explicar Faraj El-Awar, Gestor de Programa de l'Aliança Mundial d'Associacions d'Operadors d'Aigua, per a entendre correctament el concepte cooperació de l'aigua hem d'emprendre debats com què significa la cooperació en aigua i per què necessitem parlar d'açò. Segons El-Awar els eixos del debat han de centrar-se en les ciutats, ja que som un planeta urbà i les ciutats dominen el nostre món. La majoria dels nostres intercanvis econòmics i humans ocorren en les ciutats i ací és on podem tenir la influència més aguda en el nostre futur sostenible.

 

En aquest mateix sentit també va parlar Jason Morrison, director tècnic del CEO (Manat de l'Aigua del Pacte Mundial), un grup format en 2007 amb l'objectiu d'ajudar a les empreses a desenvolupar, implementar i comunicar polítiques sustentables d'aigua tenint en compte sis elements: operacions directes, cadena de subministrament i maneig de conques fluvials, acció col·lectiva, polítiques públiques, relacions amb la comunitat i transparència.

 

Morrison va destacar la importància de la conferència de Saragossa com "una gran oportunitat per a construir ponts entre dos mons que fins ara han sigut bastant aïllats uns d'uns altres", i va assegurar que alguns dels reptes més difícils de l'aigua es manifesten en les zones urbanes convertint-se en un exemple de com la col·laboració intersectorial pot resoldre alguns dels problemes del nostre món. Morrison va destacar que la solució més factible als conflictes de l'aigua en les ciutats està en la fusió d'iniciatives públic-privades, indispensables per a moure l'agulla en termes de gestió de l'aigua en les zones urbanes, ja que només aquestes iniciatives impliquen a tots els actors involucrats en el problema de l'aigua, tant empreses com usuaris i governs.

 

2013_agua_recursos

Una de les iniciatives desenvolupades pel Mandat de l'Aigua és la Guia per a les Accions Col·lectives Relacionades amb l'Aigua. Aquesta guia proveeix un enfocament pas a pas per a col·laboracions entre empreses, ONGs i altres institucions en qualsevol projecte relacionat amb l'aigua

 

Solucions diferents per a problemes diferents en un mateix marc legal

D'altra banda Iulia Trombitcaia, Oficial d'assumptes ambientals en la Comissió Econòmica per a Europa, va destacar que a més de la cerca de cooperació en les ciutats, també és fonamental crear el marc polític adequat per a resoldre els problemes de les conques fluvials trasnfontereres. Per a Trombitcaia la conferència de Saragossa és també una oportunitat per a augmentar la consciència sobre la importància dels marcs jurídics internacionals per a la cooperació transfronterera de l'aigua, en particular l'experiència acumulada en els últims 20 anys.

 

El problema per a crear aquesta nova legislació, segons l'experta, està en els diferents usos que se li donen a l'aigua (reg, producció d'energia, subministrament d'aigua potable, recreació) i arribar a un acord per als mateixos. Aquest és un dels principals problemes als quals cal donar solució en conques fluvials de tot el món, sense oblidar la pròpia protecció de l'aigua com a recurs. Aquesta reconciliació requereix l'establiment de marcs jurídics i institucionals en els llocs on no existeixen, i l'enfortiment i la millora dels mateixos en les regions del planeta on ja estan vigents, com per exemple a Europa.

 

2012_agua_contador

2013_agua_indo

En els últims 50 anys, s'ha informat sobre uns 37 casos de violència entre Estats per causa de l'aigua, i la majoria dels episodis han sigut enfrontaments menors. Enfront d'açò, s'han negociat més de 200 tractats relatius a l'aigua, algun dels quals, com el Tractat de la Conca del riu Indus entre Índia i Pakistan, han romàs operatius fins i tot durant períodes de conflicte armat. La cooperació en matèria d'aigua és possible

 

Blanca Jiménez, Directora de la Divisió de Ciències de l'Aigua d'UNESCO va destacar en la seua conferència "La promoció de la cooperació hídrica en les conques hidrogràfiques" la necessitat de diàleg i cooperació entre pobles que comparteixen les mateixes conques fluvials i la comprensió dels cicles hidrològics de l'aigua, i com a partir d'aquests els ciutadans han de cooperar per a aconseguir la sostebilitat del medi ambient mantenint la qualitat de l'aigua. Els reptes als quals ens enfrontem, segons Blanca Jiménez, són diferents depenent de la intensitat en la qual s'utilitza l'aigua en cada conca, l'abast de la seua contaminació i també en el grau de desenvolupament de la regió.

 

Per exemple, en les zones pobres el repte és compartir els recursos i proveir als usuaris actuals i futurs, amb sistemes com la reutilització de l'aigua. No obstant açò, en el cas de zones riques en aigua el principal problema és la contaminació. Segons va exposar Jiménez, la contaminació i la difusió a trams aigües a baix dels rius, però també l'augment de les inundacions. Açò pot crear conflictes que ocorren no solament entre els assentaments, sinó també entre diferents tipus d'usuaris, per exemple plantes d'alimentació d'energia i municipis. El tercer desafiament seria tot el referent a les aigües subterrànies, una gestió que ha de garantir el respecte al medi ambient juntament amb l'explotació i l'ús sostenible dels recursos.

 

Per a finalitzar Brice Lalonde, coordinador executiu de Rio+20, va assegurar que la clau de la Conferència de Saragossa, establert per Rio+20, era anar una mica més allà dels requisits legals. L'èxit d'aquesta conferència era conscienciar sobre la necessitat de l'esforç pràctic i de les aliances per a solucionar els conflictes de l'aigua com la distribució, l'adaptació urbana i la millora dels sistemes de reg. La clau, segons Lalonde, és establir nexes de conscienciació general: l'aigua és un element unificador que uneix aliments, energia, natura i a éssers humans.

 

Pàgina Oficial

Sobre la Conferència de Saragossa

Article relacionat

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà