El baladre, tan bell com tòxic
Daniel Climent ens porta una nova entrega de les plantes de Sant Joan i ens parla del baladre, una flor d’estiu coneguda per tots. En aquest cas els protagonistes són la força del déu Nereu, la història de la nomenclatura de la planta, el seu poder ornamental, la seua toxicitat i, per suposat, les costums que l’envolten a la nit més màgica de l’any.
Prop de la mar, III
Carmen López continua allunyant-se de la línia de costa malgrat la calor per presentar-nos les espècies que viuen entre les dunes i el bosc. Deixa els peus en remull a vora mar i segueix-nos virtualment en aquest passeig dunar.
A més de l'estimulació musical que de vegades s'aplica a les plantes, els vincles entre flora i música són pràcticament inabastables. Prenent atenció concretament al jazz, les peces i els seus títols, la temàtica i fins i tot les portades plantegen un recorregut per un autèntic verger de sorprenent diversitat.
Reapareix la planta de Cavanilles
Fascinà a Cavanilles i la deposità en un plec d'herbari del Real Jardí Botànic de Madrid. Allí, afortunadament, quedà conservada i catalogada, perquè després d'uns anys l'espècie es va donar per extingida. Ara, dos-cents anys després, l'atzar ha volgut que s'haja trobat una colònia de Parentucellia viscosa en el mateix punt on la va situar, al terme d'Oliva (Alacant).