Les espècies rares viuen en llocs rars. I, generalment, menuts, en el cas del món vegetal. Una observació que, com apuntava Emili Laguna en la primera part d’aquest relat, hi era present en l’origen de les microreserves de flora. Prossegueix el repàs sobre la creació d’aquesta figura jurídica contant-nos el paper decisiu del programa LIFE i la cerca de solucions per assegurar la seua agilitat i efectivitat.

Aquest 2019 es compleixen 25 anys del Decret 218/1994, de 18 d’octubre, del Consell de la Generalitat, que va possibilitar la creació efectiva de les microreserves de flora, un pioner concepte per protegir llocs menuts però molt rics en flora endèmica. Però, com va néixer la idea de fer microreserves? Va ser una casualitat o fruit de la lògica? Ens ho explica l’autor de la idea.

Quan passegem des de l’alacantí Montgó o l’Alcoià fins el Parc Natural del riu Túria pel nord; passant pel massís del Caroig o la ribera del Xúquer, no ens adonem que es trobem en domini setabense. Quina composició i peculiaritats vegetals posseeix? Acompanya'ns a difondre el seu valor!

Carmen López continua allunyant-se de la línia de costa malgrat la calor per presentar-nos les espècies que viuen entre les dunes i el bosc. Deixa els peus en remull a vora mar i segueix-nos virtualment en aquest passeig dunar.

Nascut en el comtat d'Essex en 1627 John Ray està considerat el pare de la història natural anglesa i un dels fundadors de la botànica moderna. Malgrat ser contrari a l'evolució, la seua filosofia va inspirar a molts naturalistes, entre ells, Darwin.

A més de l'estimulació musical que de vegades s'aplica a les plantes, els vincles entre flora i música són pràcticament inabastables. Prenent atenció concretament al jazz, les peces i els seus títols, la temàtica i fins i tot les portades plantegen un recorregut per un autèntic verger de sorprenent diversitat.

Fundador d'una de les institucions científiques més importants del nostre país, el Real Jardí Botànic de Madrid, José Quer, en la seua obstinació per realitzar una obra que recopilara la flora espanyola, recorregué un llarg camí en el camp de la botànica moderna. 

Fascinà a Cavanilles i la deposità en un plec d'herbari del Real Jardí Botànic de Madrid. Allí, afortunadament, quedà conservada i catalogada, perquè després d'uns anys l'espècie es va donar per extingida. Ara, dos-cents anys després, l'atzar ha volgut que s'haja trobat una colònia de Parentucellia viscosa en el mateix punt on la va situar, al terme d'Oliva (Alacant).