VEURE EL BOTÀNIC AMB ELS ULLS TANCATS

El passat mes d'abril el Jardí Botànic va rebre una proposta molt especial, organitzar una visita amb invidents i realitzar amb ells un taller de cianotípia, l'antiga tècnica fotogràfica. Parlem amb Marc Pastor, el responsable del taller, sobre l'experiència i sobre què pot aportar a un invident una visita al Botànic.

Quan es planteja la visita d'un invident a un museu, en aquest cas un museu viu com el Botànic, sorgeixen molts dubtes. Estarà el Jardí adaptat a les seues necessitats? Com es va a desenvolupar? Quines són les sensacions que va a captar? Amb quina impressió eixirà? I és que els problemes principals als quals s'enfronen els invidents als museus és que no hi ha activitats adaptades a ells, ni guies especialitzats, textos en braille, ni tampoc els accessos són sempre les adequats, ni hi ha rutes marcades o dirigides. Poden ser molts els obstacles a salvar quan es plantegen aquesta opció en la seua agenda d'oci.

 

grupo 

componiendo

 

En aquest sentit el Botànic no és una excepció, ja que excepte el servei d'audioguia que va estar actiu durant uns anys, no compta amb adaptacions per a invidents. Per desgràcia sembla que és bastant comú, ja que encara que Marc Pastor, el responsable de la proposta del taller, ens explica que al Museu Reina Sofia de Madrid, el Prado o el Thyssen Bornemisza tenen programes culturals i tallers didàctics específicament dissenyats per a persones amb diferents tipus de discapacitat, a la resta d'Espanya quasi no es donen casos. Per això al Botànic li va semblar tan bona idea acollir el taller, per tota la informació que es podia obtenir en aquest aspecte.

 

La idea del taller va sorgir mentre Marcos realitzava les seues pràctiques en el màster d'Arteràpia i Educació per a la Inclusió Social a la fundació ONCE de València, pensant en com apropar els invidents a institucions i museus de la ciutat. Coneixia el Jardí Botànic i que realitzava activitats, però sabia també que aquestes no estaven adaptades al col·lectiu amb el qual estava treballant. Així doncs, la proposta va néixer d'una banda per estrènyer llaços en entre el Botànic i la Fundació ONCE, i de l'altra, per explotar al Jardí com a espai en el qual desenvolupar una visita-taller on la vista siga el sentit que menys importe.

 

Per això l'activitat es va plantejar com un viatge pel tacte, l'olfacte i l'oïda submergits en el Jardí, per així conèixer-lo, percebre i interpretar-lo. Entre altres coses, els participants (un total de quinze) van conèixer la història del Jardí i les col·leccions que alberga. Mentrestant, van recollir flors, fulles i altres elements que els van cridar l'atenció. L'objectiu era que construïssen una imatge a partir de l'experiència, i que després la plasmaran a través de la fotografia, tant digital com analògica (en aquest segon cas, usant la tècnica de la cianotípia).

 

revelado

cianotipia

 

Després de l'experiència, Marcos explica que el Jardí Botànic presenta alguns avantatges com a espai museístic per a un invident, d'una banda és un espai tranquil on relaxar-se i allunyar-se del bullici de la ciutat, i aquest ambient ajuda molt a gaudir de la visita. A més, la ruta marcada també contribueix a la sensació de seguretat tan necessària en aquests casos. De l'altra, el Botànic aporta coneixements sobre la història i cultura de la pròpia ciutat, així com de tota la riquesa botànica que alberga. Finalment, un dels punts forts del Jardí per a la visita amb invidents són les aromes, que enriqueixen l'experiència i li aporten molt valor a través de l'olfacte.

 

Tanmateix, i com passa en altres espai que hem comentat, el Botànic ha d'avançar en matèria d'adaptabilitat. La manca d'activitats específiques, guies especialitzats, rutes marcades, i l'accés a les instal·lacions (a més de diferents obstacles que poden aparèixer en el camí com desnivells) són els punts negatius sobre els quals cal treballar.

 

Sobre la visita, Marcos destacaria algunes de les experiències que més van agradar als alumnes del taller, com per exemple en els hivernacles poder olorar de prop les plantes, i tocar diferents tipus, mides i textures de fulles. També els va semblar interessant l'escultura que hi ha integrada en un arbre o el sabal, un exemplar arbori que sona com un tambor quan colpeges seu tronc.

 

tacto2

 

En el cas dels invidents, és molt important la motivació amb elements d'aquest tipus, que fan que participen activament, així com la proposta d'activitats complementàries, a l'hora de planejar un recorregut per un museu. Per a ells pot resultar monòton basar només l'experiència en escoltar les explicacions d'un guia, ja que és el més habitual. En aquest cas, la visita-taller els va semblar innovadora i va donar al Jardí algunes idees per a futures propostes.

 

olor

 

Com a conclusió de la col·laboració, de la qual esperem que sorgeixin moltes més oportunitats de desenvolupar tallers com aquest, el Jardí s'apunta un llistat de millores si vol adaptara un col·lectiu específic però que pot ser públic potencial, com són els invidents. Estaríem parlant no només de l'adaptabilitat, sinó també de ser conscients dels punts forts que ofereixen les plantes (les seues aromes, formes i textures) i l'ambient del Jardí (pel que fa a ser un entorn molt relaxant que propicia una visita segura si està ben dirigida). Tot per fer que el Botànic siga també un espai a la guia d'oci dels qui aprecien les plantes sense necessitat de veure-les.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.