UNA BOTÀNICA AL MES: PILAR SORIANO

Pilar Soriano Pilar Soriano

Pilar Soriano és la botànica del mes! Professora de botànica a la Universitat de València i investigadora en el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València. El seu treball li ha permès conèixer bé el territori valencià i l'espanyol però també llocs llunyans. Treballa al Botànic des de fa quasi vint anys desenvolupant la branca que estudia la vegetació, l'ecofisiologia de les plantes i el comportament germinatiu de les llavors. Vols saber més sobre el seu dia dia? Endavant!

1. Quant de temps fa que treballes al Botànic?

Després d'algunes col·laboracions esporàdiques abans de la reforma i que es construís l'edifici d’investigació, vaig començar a treballar de manera permanent al Jardí Botànic a l'any 2000, quan es van crear els instituts de recerca i em vaig incorporar l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Això em va donar l'oportunitat de desenvolupar la meua investigació en les instal·lacions del Jardí Botànic, on continue treballant en l'actualitat.

 

2. Perquè et vas dedicar a la botànica?

La veritat és que tot i que sempre em va agradar tot el relacionat amb la natura, es pot dir que vaig descobrir la meua vocació per casualitat. Vaig començar a estudiar farmàcia sense massa convicció i un poc orientada pels meus pares que tenien emparaulada una oficina de farmàcia per a quan acabara.

 

JAVALAMBRE COSTA PILAR

Amb Manuel Costa, el meu mentor, en Javalambre (Terol)

 

Però ja en segon curs, vaig començar amb la certesa que necessitava fer un canvi a la meua vida, i va ser aleshores quan em vaig trobar amb l'assignatura de botànica i amb un professor en especial, Manuel Costa, que posava tanta emoció en les seues classes que era capaç de mantenir-nos una hora amb la boca oberta i en aquest moment va canviar el meu destí, vaig decidir oblidar la "emparaulada" oficina de farmàcia i vaig saber que havia trobat el meu camí. 

Vaig començar a col·laborar en el departament de botànica i a participar en les excursions, recorde els llargs dies de camp en què es treballava de sol a sol, el treball posterior al laboratori amb el material recol·lectat o els primers contactes amb els alumnes, ajudant en les classes pràctiques. A partir d’ací va començar un llarg camí que dura fins ara i puc dir que seguisc conservant la mateixa il·lusió en el meu treball i que no m'he penedit mai d'aquella decisió.

 

3. En què consisteix la teua feina?

El meu treball té dues vessants, d'una banda la docència en el departament de botànica i geologia, del qual sóc professora titular, i per una altra la investigació. En els meus orígens la meua investigació estava centrada només en l'estudi de la vegetació natural i la seua conservació, fonamentalment a través de la fitosociologia, però, en els últims anys m'he incorporat a la investigació que es desenvolupa en el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic, col·laborant amb la seua conservadora, la Dra. Elena Estrelles, fundamentalment en la línia d'ecofisiologia i comportament germinatiu de llavors, sobretot en aquelles espècies sotmeses a diferents tipus d'estrès.

 

Con Elena Estrelles

Amb Elena Estrelles, Conservadora del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València  

 

4. Com és la situació laboral?

La situació ha canviat molt en els últims anys, les retallades de pressupost en investigació han estat importants i això s'ha notat molt en la falta del finançament que abans s'obtenia a través de projectes, tant a nivell autonòmic com nacional, però sobretot s'ha notat en la falta de personal. Fa alguns anys els laboratoris estaven plens de gent jove que s'incorporava a la investigació a través de contractes o amb beques per dur a terme una tesi doctoral i amb la possibilitat, en alguns casos, de passar a formar part del personal fix dels departaments . En aquest moment això és molt difícil, en la majoria dels ocasions treballem sense finançament i la incorporació de nous investigadors és pràcticament inexistent.

 

5. Com ha canviat la teua feina AMB ELS anys?

Des que jo vaig començar a treballar les coses han canviat moltíssim, recordo el primer Land Rover sense aire condicionat, amb una calor insuportable que arribava del motor i amb un soroll que no et permetia ni parlar en tot el viatge sota el risc de tornar sense veu.

 

Venezuela COCHE

D'eixida al camp, sense quasi equipatge

 

També recorde els primers treballs amb màquina d'escriure i que quan t'equivocaves havies de repetir des del principi fins al final. He viscut l'arribada dels ordinadors amb l'avançament que això suposa tant per a la docència com per a la investigació i sobretot l'arribada d’internet, que ha suposat un canvi radical en moltes coses com per exemple en la possibilitat de consultar en el moment treballs publicats en revistes d'altres països sense necessitat del llarg procés que fins llavors suposava. Tot això era impensable quan jo vaig començar a col·laborar en el Departament de Botànica abans d'acabar la carrera.

 

6. Quines ferramentes necessites per a fer la teua feina?

En primer lloc un vehicle amb les condicions necessàries per recórrer pistes i camins no sempre en bon estat, a més claus, quaderns, premses, sobres per a guardar les llavors, tisores, etc., i una vegada recol·lectat el material i recopilada la informació necessària, ja en les instal·lacions del Jardí Botànic, tot l'instrumental i equipament propi del Banc de Germoplasma, des de plaques petri i medis de cultiu fins lupes, cambres de germinació, etc., i sobretot molt de temps que, habitualment és el més difícil d'aconseguir.

 

Venezuela

Treball de camp a Veneçuela

 

7. CONTA’ns una anècdota divertida

Situacions divertides i curioses he tingut moltes, sobretot en les nombroses jornades de camp per tot el territori de la Comunitat Valenciana, i especialment en els primers anys de la tesi doctoral, amb la inexperiència i por la poca por al perill propi de la joventut. Entre elles el perdrem per pistes durant hores, quedar-me sense benzina i haver d'arribar a un poble empenyent el cotxe o quedar-me al cim del Puigcampana envoltada per la boira i haver d'asseure'm en una roca a esperar que es dissipés.

 

Javalambre 16 18. 07

Recollint material vegetal en Javalambre amb la meua inseparable bossa.

 

Però de les coses més divertides ha estat el tracte amb la gent del camp, la seua curiositat i la seua estranyesa al veure'm amb una llibreta apuntant i carregada de bosses d'escombraries lligades a les travetes dels pantalons, m'han preguntat de tot des de "que, brossa per a fer pastissos?"o" agarrant herbes per als conills?", entre altres coses.

 

8. Penses que la teua feina et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica? Quins?

Crec que el botànic de camp té l'oportunitat d'aprendre moltes coses, al meu, la meua feina m'ha permès recórrer gairebé tots els racons de la Comunitat Valenciana, i gran part d'Espanya.

 

Los LLanos Venezuela serpiente

Los Llanos (Veneçuela)

Los Roques Venezuela

 Arxipèlag de Los Roques (Veneçuela)

 

A més, he tingut l'oportunitat de treballar en altres països com Veneçuela, Itàlia, Marroc o Argentina, entre altres, i conèixer el seu territori, la seua cultura i la seua manera de vida. A més, la meua faceta com a docent em permet estar sempre en contacte amb gent jove, de la qual he après i aprenc cada dia.

 

9. Treballes solA o en companyia?

Sempre he treballat en equip, en aquest moment el treball en solitari és impensable, la investigació necessita d'un equip per tirar un projecte endavant. A més, en l'actualitat la visió més àmplia de la botànica i la incorporació de noves tècniques requereixen fins i tot la col·laboració d'investigadors d'altres camps, així com la participació de professionals coneixedors d'aquestes tècniques com la microscòpia, proteòmica, etc. que són importants com a eines que complementen el nostre treball.

 

Pilar Soriano grupo

El Saler, València (Espanya) 

 

10. Ets al·lèrgica a alguna planta? O pol·len?

Sóc com el súmmum del Botànic, al·lèrgica a gairebé tot, incloses algunes plantes com l'olivera o les gramínies. Al principi era un problema, sobretot en d'algunes èpoques de l'any, però amb ajuda dels antihistamínics i una mica de paciència he après a conviure amb aquest problema.

 

11. Imagina que tens tant de pressupost com vulgues, com seria, aleshores, el teu treball? Quines coses milloraries?

Una part important del pressupost el dedicaria a contractar personal, que és el més complicat en aquest moment. Això ens permetria desenvolupar noves idees i posar en marxa línies d'investigació complementàries que millorarien la nostra feina.

 

12. Quina època de la botànica t'hagués agradat viure i perquè?

M'hauria agradat viure l'època de les grans expedicions científiques en què convivien metges, cartògrafs i dibuixants científics amb grups de naturalistes com botànics i zoòlegs. Allò era una aventura plena de dificultats, fins i tot algun d'ells va perdre la vida, però la feina era apassionant i els resultats han estat fonamentals per al desenvolupament de distintes disciplines, entre elles la botànica.

 

Gran Sasso Italia

Gran Sasso (Itàlia) 

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.