UN BOTÀNIC EN LA SEVILLA DEL SEGLE XVI

Simón de Tovar va ser un dels personatges més influents en la Sevilla del segle XVI, propietari d'un dels jardins botànics més importants del moment i d'una de les col·leccions de rareses botàniques més interessants de l'època.

El segle XVI a Europa, però sobretot a Espanya, va estar marcat pel descobriment d'Amèrica, el Nou Món, ple de possibilitats que van obrir nous camps al pensament humà. En aquella època, Sevilla es va convertir en una de les poques urbs que gaudia d'una especial ubicació a la vora del pròsper Guadalquivir on atracaven naus que venien carregades d'objectes, plantes, animals i fins i tot éssers humans cridaners i exòtics. En aquest context no és estrany que mercaders de totes les nacionalitats es desplaçaren fins a l'antiga Hispalis per a començar allí els seus negocis que nodrien la emergent societat sevillana.

 

El descobriment d'Amèrica també va encunyar el concepte, raresa del Nou Món, amb molt d'èxit entre els intel·lectuals i cercadors del coneixement que es van convertir en autèntics proveïdors de curiositats. Un dels personatges més interessats per aquestes rareses, especialment aquelles relacionades amb la vegetació, va ser el metge oriünd de Faro, el portugés Simón de Tovar, figura de gran importància per a la història de la ciència en el nostre país i autor de tres importants obres relacionades amb la medicina i la farmacologia. 

 

tovar_puertosevillasigloxvi

Sevilla, gràcies al comerç propiciat pel riu Guadalquivir, va ser una de les ciutats més pròsperes d´Europa

 

La primera d'aquestes obres és De Compositorum Medicamentorum Examine (1586), una crítica als errors més habituals que es cometien en la preparació dels medicaments, que incloïa instruccions per a corregir-los i millorar-los. La segona obra, Recognitio (1587), és un estudi sobre els pesos i mesures farmacèutiques i la preparació dels medicaments purgants. La tercera obra és un Examen (1595) de la utilitat de la ballesta, en comparació a la de l'astrolabi per a determinar la latitud mitjançant l'altura de l'estel Polar que va escriure amb motiu d'una revisió ordenada per Felip II dels instruments i cartes de la Casa de Contractació.

 

Aquestes tres obres, que són oficialment tota la producció escrita de Simón Tovar, ens mostren alguns dels àmbits en què va destacar aquest metge, astrònom i científic. L'art de la preparació de medicaments, la cosmografia i sobretot, l'estudi de la naturalesa americana van ser els seus principals interessos, mogut per aquestes inquietuts, va recopilar algunes de les espècies més rares que venien del Nou Món i va crear el seu propi Jardí Botànic.

 

tovar_archivogeneraldelasindias

Arxiu general de les Índies

Catedral-Sevilla

El conjunt Catedral, Alcázar i Arxiu d'Índies va ser declarat Patrimoni Universal de la Humanitat per la Unesco en 1987

 

L'horta més important de la seua època

El Jardí Botànic de Simón de Tovar és el més destacat de la Sevilla del XVI i és comparable amb els establits per Felip II en les proximitats de les seues residències madrilenyes. En realitat, el de Tovar no va ser l'únic exemple de jardí sevillà dedicat al cultiu d'espècies americanes. La documentació conservada en l'Arxiu General d'Índies permet diferenciar els jardins d'aclimatació reials, establits per Felip II, de les hortes privades. No obstant açò, el Jardí de Tovar era especial pel cultiu, que no quedarà exempt del tint mercantilista que Tovar va imprimir a totes les seues activitats, fent del seu cultiu una forma de recerca i d'obtenció de beneficis econòmics. 

 

Els jardins de Tovar van servir com zona d'aclimatació d'algunes espècies exòtiques arribades fins a Sevilla i que tenien com a punt d'arribada el Jardí de Felip II. Des de 1567 es troben notícies sobre l'arribada de llavors a la Casa de la Contractació de Sevilla portades des d'Amèrica per encàrrec del monarca i que, abans de ser enviades a la cort, havien de ser aclimatades en la ciutat sevillana. El trasllat posterior a Madrid era feina dels jardiners que treballaven per a la corona en els jardins de l'Alcàsser sevillà. Un d'aquests exemples d'aclimatació d'espècies encarregat per Felip II va ser la del gingebre, espècie originària d'Àsia i conreada en les colònies espanyoles d'Amèrica en l'últim quart del segle XV.

 

tovar_nardo_polianthes_tuberosa_L

El nard va ser una de les primeres plantes que van arribar a Sevilla procedents d'Amèrica i hi ha registres que indiquen que per l'any 1570 Simón Tovar va gestionar la importació de tubercles de nards; així mateix, les fonts indiquen que els va aclimatar en un jardí botànic que posseïa en la col·lecció de Sant Roc

 

El jardí de Tovar, extramurs de la ciutat, separava espècies per les seues qualitats medicinals, es va convertir en el lloc perfecte per a aquest tipus de cultius. I no solament açò, sinó que també era un espai útil per a estudiosos de la medicina i de la jardineria que venien fins a Sevilla de diferents punts d'Europa. Després de la mort de Simón de Tovar en 1596, l'humanista, herborista, biòleg i escriptor Benito Arias Montano, qui també escriuria sobre la figura de Tovar, va assumir la gestió de l'excepcional jardí i dos anys després, quan Arias Montano va morir, Felip II va iniciar les gestions per a convertir-se en el propietari.

 

tovar_examen

 

Cal destacar la relació que Tovar va mantenir amb altres botànics europeus i la importància d'aquesta relació en l'estudi de noves espècies. Tovar publicava catàlegs anuals de plantes que distribuïa entre els principals botànics de tota Europa. Els seus corresponsals es van beneficiar de l'enviament regular de llavors i de les notícies sobre les seues experiències d'aclimatació.

 

Gràcies a Arias Montano, Tovar va gaudir d'una estreta relació amb l'ambient científic dels Països Baixos, especialment interessats en el cultiu de noves espècies americanes. Entre els científics que van mantenir una fluïda relació amb Tovar destaquen Bernardus Paludanus, professor de la Universitat de Leiden, i amb Clusius, a qui Tovar havia conegut personalment a Sevilla. Clusius, un dels principals fundadors de l'horticultura i exportador de la tulipa a Holanda, va publicar en 1601 la seua obra més important, Rariorum Plantarum Historia, en la qual fa constants al·lusions a Simón de Tovar i als catàlegs del seu jardí. Aquesta obra és un tractat de botànica il·lustrat per més de mil gravats on agrupa les espècies per la seua afinitat i les descriu amb gran precisió.

 

tovar_ariasmontano

B. Arias Montano

 

Malgrat els seus notables coneixements de botànica, Tovar mai va escriure cap obra relacionada amb aquesta disciplina, i són molts els que defineixen a Simón de Tovar com un personatge propi del seu temps mogut alhora per interessos intel·lectuals, socials i econòmics i que feien del coneixement i de l'activitat del col·leccionisme una forma de nexe social.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà